Resultats de la cerca

Estudià a Llotja amb Fèlix Mestres, de qui fou deixeble L’any 1914 s’establí com a professional independent Fou illustrador a les revistes Mercurio i D’Ací i d’Allà i a les ripolleses La Veu Comarcal , El Catllar i Scriptorium , de les quals també renovà gràficament la capçalera Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1919, illustrà moltes de les guies que edità l’entitat com la de Les Guilleries , 1924 També collaborà al llarg de quatre dècades amb el Foment de la Pietat Catalana Igualment, treballà en la illustració de llibres, entre els quals cal destacar La arquitectura naval…

Anarcocomunista rus De família aristocràtica, abandonà la carrera militar i estudià geografia, zoologia i antropologia A Suïssa 1872 prengué contacte amb els bakuninistes de la Primera Internacional Tornà a Rússia, on fou empresonat 1874, però aconseguí d’escapar 1876, i residí exiliat a la Gran Bretanya, a Suïssa i a França Es relacionà amb Brousse, Malatesta i Reclus i fundà les revistes Le Révolté , anarcocomunista, a Suïssa 1878, i Freedom , llibertària, a Anglaterra 1886 Escriví Paroles d’un révolté 1885, La conquête du pain 1892 i unes memòries 1902 Defensà la idea de la diversitat d’…

Els orígens d’aquest castell i el seu terme són confusos Era situat a la partida dels Arcs, al sud del terme municipal actual, i es desconeix amb certesa la seva localització exacta De bell antuvi sembla que els Arcs formà part del terme de Cambrils o bé això sembla inferir-se de la primitiva carta de poblament de Cambrils del 1152 Tanmateix, els Arcs apareix pocs anys després desvinculat de Cambrils i sota la senyoria de la família Arcs Dins el terme dels Arcs sembla que nasqué, a partir del 1210, la vila de Vinyols, que acabaria essent el centre de la demarcació La família Arcs…

Les vicissituds d’aquest castell són pràcticament desconegudes Ni es pot precisar el seu terme antic, puix que segurament ni en tenia Únicament, amb tot, direm que per les poques dades documentals es confirma la seva ubicació en la vall de Ribes i en el comtat de Cerdanya Les primeres notícies del lloc corresponen a l’any 918, quan Gamisà i la seva muller Virgília vengueren a Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, una casa i altres béns situats al comtat de Cerdanya, a la vall de Ribes “ valle Petrariense ”, en els confins de vila Campelles “ villa Campillias ”, en el lloc…

La parròquia de Marçà és documentada per primera vegada a la butlla que el papa Anastasi IV adreçà a l’arxidiòcesi de Tarragona el 1154 Tanmateix la vinculació d’aquesta parròquia a Tarragona durà poc, perquè en la dotalia de la catedral de Tortosa del 1178 hom assignà al seu bisbat, entre d’altres, l’església de Marçà amb els seus termes La inclusió definitiva de la parròquia de Marçà dins el bisbat de Tortosa es produí el 1203 arran d’un pacte entre el bisbe de Tortosa i l’arquebisbe de Tarragona sobre els límits dels seus bisbats Més endavant també és…

Vida Inicià els estudis musicals a Granollers, on es traslladà amb la seva família quan tenia nou anys, i els continuà a Barcelona amb Enric Morera, Joan Baptista Lambert i Joan Lamote de Grignon L’any 1921 s’estrenà a Granollers la seva primera sardana, Aires del Vallés , i inicià una llarga relació amb el món sardanista, al qual aportà una bona colla de grans obres Començaren uns anys prolífics que ja feien entreveure la interessant personalitat musical de Ruera, amb sardanes tan emblemàtiques com Tocs de festa 1930 o l’excellent Meditació , per a clarinet/flauta i piano 192 El moment més…

Vida Un dels noms més significatius de la música religiosa hispànica del segle XIX A només set anys ingressà a l’escolania de la catedral de Vic i a catorze anys exercí com a segon organista a la seu Vers el 1838 es traslladà a Barcelona, on continuà estudis amb J Rosés i amb J Quintana Exercí com a organista a Santa Maria del Pi a partir del 1842, i des del 1853 se li confià el magisteri de la Mercè, en substitució de F Andreví Allí restaurà el prestigi de l’escolania i de la capella i produí una quantitat excepcional d’obres religioses -més de 535, que segons alguna font…

L’ofici d’impressor es difongué a Barcelona i a València a la segona meitat del segle XV, vinculat especialment a famílies converses El 1491 es formà a Barcelona, amb autorització reial, una confraria sota l’advocació de Sant Joan ante Portam Latinam De fet, moltes impremtes eren propietat de mercaders, nobles i eclesiàstics, per tal com constituïen un sector dinàmic que atreia capital Al segle XVII els impressors o estampers desitjaven la creació d’una corporació professional i cívica, però toparen amb els privilegis dels llibreters llibreter, que volien monopolitzar el mercat del llibre Una…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on exercí la docència Durant els darrers anys del franquisme fou un destacat dirigent de l’Assemblea de Catalunya a Granollers i al Vallès Oriental i participà en la fundació del Partit Socialista de Catalunya Congrés Fou també president de l’Associació Cultural de Granollers Les seves recerques historiogràfiques se centraren bàsicament en el s XIX La seva tesi de llicenciatura, llegida el 1971, versà ja sobre la guerra dels Matiners, tema que fou finalment objecte del seu interès en la tesi de doctorat que defensà al setembre del 1975 En La Guerra dels…

A Catalunya, el primer intent corporatiu del collectiu vinculat a l’exhibició es produí el 1912, quan es constituí el Sindicat d’Empreses Cinematogràfiques de Catalunya, la primera junta del qual fou presidida per Manuel Belio El 1914 aparegué la Mútua de Defensa Cinematogràfica Espanyola, presidida per Josep Vidal Gomis, que es veié desbordada per l’embranzida del negoci, cosa que el 1925 propicià la creació de la Societat d’Empresaris d’Espectacles Públics de Catalunya, dirigida per Josep Maria Bosch Durant la dècada del 1930 funcionà amb el nom d’Associació d’Empresaris d’…