La parròquia de Marçà és documentada per primera vegada a la butlla que el papa Anastasi IV adreçà a l’arxidiòcesi de Tarragona el 1154. Tanmateix la vinculació d’aquesta parròquia a Tarragona durà poc, perquè en la dotalia de la catedral de Tortosa del 1178 hom assignà al seu bisbat, entre d’altres, l’església de Marçà amb els seus termes. La inclusió definitiva de la parròquia de Marçà dins el bisbat de Tortosa es produí el 1203 arran d’un pacte entre el bisbe de Tortosa i l’arquebisbe de Tarragona sobre els límits dels seus bisbats. Més endavant també és esmentada els anys 1279-80 en les relacions de les dècimes apostòliques del bisbat de Tortosa. Fou una de les parròquies d’aquest bisbat que el bisbe Francesc de Paolac visità l’any 1314.
El temple primitiu, com la vila, era proper al castell, dalt de la muntanya de la Miloquera. En un moment per ara indeterminat, aquest lloc —i la seva església— va ser abandonat i la vila es traslladà a un indret més planer, al peu mateix de la Miloquera o turó del castell. L’edifici actual és del segle XVIII. (EGJ)
De l’antiga església parroquial de Santa Maria només resten unes poques filades de la part sud i de llevant de l’edifici, que permeten intuir que es tractava d’un edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis poligonal de cinc cares, els murs del qual arrenquen d’un basament més ample que els mateixos murs.
L’aparell és de carreuons i carreus sense polir, força rústecs, que poden fer pensar en una construcció arcaïtzant, però la forma absidal la situa dins els paràmetres de l’arquitectura de la fi dels llenguatges romànics, ja dins el segle XIII, si no és una obra encara posterior. (JAA)