Resultats de la cerca

Vida Fill de pare editor i de mare pianista, molt aviat mostrà les seves grans aptituds musicals Abans de deu anys començà l’estudi del piano i a onze anys ja componia De primer estudià amb N Jelenkovskij, però per recomanació de MA Balakirev rebé classes particulars d’harmonia de N Rimskij-Korsakov El 1882 la seva Simfonia número 1 fou dirigida per aquest compositor a Moscou i per Balakirev a Sant Petersburg Visqué temporalment a Weimar 1884, on F Liszt escoltà la primera simfonia de Glazunov, a qui elogià, i també viatjà a Bayreuth Després anà a Espanya i al Marroc amb el compositor M Bel’…

Habitada des del neolític, al segle IX esdevingué, amb els premíslides, la fortalesa més important de Bohèmia L’emperador romanogermànic Carles IV la feu capital del seu imperi al segle XIV i llavors la ciutat visqué un període d’esplendor cultural Entre els diversos monestirs, convents i esglésies que tingueren alguna activitat musical destacà el convent femení de Sant Jordi, lloc on, segons la documentació conservada, es realitzaven representacions sacres ja al segle XII Altres testimonis de les pràctiques musicals d’aquests anys són un troper del 1235 i les notícies de la creació d’un cor…

S’estructura en dues parts tonalment complementàries, la primera formada per una exposició i la segona per un desenvolupament i una reexposició La forma sonata descriu l’organització d’un moviment que, i tot i la menció de la paraula ’sonata', pot formar part tant de sonates com de simfonies, trios, quartets, etc sonata També pot descriure un moviment independent, com per exemple una obertura o un poema simfònic Aquest model, els principis del qual foren adoptats per altres formes com el concert o el rondó, es caracteritza per unes articulacions formals molt acusades i un aprofitament…

Al capdavant del Théâtre de Sartrouville 1966, aconseguí el seu primer èxit el 1970 amb Ricard III de Gérard Desarthe, el qual li valgué una invitació del Piccolo Teatro di Milano El 1971 fou nomenat director del Théâtre de la Cité de Villeurbanne Lió Recomanat per Pierre Boulez, entre el 1976 i el 1980 dirigí la Tetralogia de Wagner al Festival de Bayreuth Del 1981 al 1990 fou director del Théâtre Nanterre-Amandiers, que li donà una gran projecció amb la posada en escena de textos contemporanis, especialment els de Bérnard-M Koltès Combat de nègre et de chiens 1983, Quai Ouest 1986, Dans la…

Descendia d’una família de músics que radicà sempre a Lucca El 1878 estrenà ja una remarcable Messa di Gloria , i anà a Milà 1880, on fou deixeble de Ponchielli Aquest l’animà a compondre òperes la primera fou l’obra en un acte Le Villi 1884, que assolí un èxit sorollós El 1889 estrenà al Teatro alla Scala de Milà Edgar , la qual, malgrat un acolliment fred, tingué un cert èxit a l’estranger s’estrenà el 1892 a Madrid L’èxit decisiu fou amb Manon Lescaut Torí, 1893 i la consagració definitiva fou La bohème 1896 Amb aquestes dues òperes esdevingué el cap del moviment verisme , que havien…

Filla del músic d’havaneres Càstor Pérez , el 2004 fou cofundadora del grup Las Migas, que practicà un flamenc heterodox i multicultural Parallelament participà en nombrosos projectes de signe divers, des del folk al jazz passant per l’experimentació i el pop, com ara Llama, Coetus amb Eliseo Parra, Refree i Xalupa, i establí un duet amb el contrabaixista Javier Colina, consumat a l’àlbum En la imaginación 2011 Prengué part en el disc conceptual Immigrasons 2006, dedicat a les migracions entre Catalunya i l’Argentina, així com en l’àlbum collectiu Per al meu amic Serrat 2006 i en l’espectacle…

En fou l’impulsor Stig Anderson, compositor i productor suec, entre d’altres, del Grup Abba i de l’empresa discogràfica Polar Records International AB Atorgat anualment des del 1992 a generalment dos o excepcionalment un o tres intèrprets, conjunts musicals o institucions d’arreu del món destacades per la seva trajectòria, el guardó és concedit sense distinció de gèneres i abasta tant la música clàssica, com el pop , el rock , el jazz o l’avantguarda Formen part del comitè de la institució la Reial Acadèmia Sueca de Música, l’Associació Sueca de Drets d’Interpretació, l’Associació Sueca de…

Vida Inicià els estudis musicals a la seu valenciana amb el gironí J Pons, llavors mestre de capella, i algunes de les seves primeres composicions, totes elles de caràcter religiós, foren interpretades a la catedral de València Abandonà la seva ciutat natal vers el 1818 i anà a Madrid, com a director de la banda de música d’un regiment Un cop allí, però, abandonà el regiment i es guanyà la vida com a professor de cant Gomis simpatitzà amb els liberals i compongué diversos cants patriòtics, entre els quals La marcha de los diputados i l' Himno de Riego Aquestes peces li proporcionaren un cert…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Campa per a CIFESA Barcelona ARGUMENT La peça teatral homònima 1939 de Francisco Prada i IFIquino GUIÓ IFIquino FOTOGRAFIA Isidoro Goldberger blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer MUNTATGE Joan Serra MÚSICA José Ruiz de Azagra, Cançó pupupidu, de Joan Durany i Alemany, lletra de FPrada i IFIquino SO Clemente Wilde INTERPRETACIÓ Antonio Vico el pare, la mare, Don Heliodoro, Fulgencio i Inocencio, Mary Santamaría Elsa, Guadalupe Muñoz Sampedro Restituta, Luis Porredón Mauricio, Francisco Martínez Soria Luquita, Alberto López…

Vida Estudià violí i composició al Conservatori de Cracòvia, i posteriorment musicologia amb Z Jachimecki El 1953 compongué Música per a corda-Nocturne , la primera obra orquestral dodecafònica polonesa Fou crític musical entre el 1953 i el 1959, i a partir d’aleshores es dedicà a la composició i a l’ensenyament Des del 1965 i fins a la seva jubilació treballà a l’Studio Experimental de la Ràdio Polonesa a Varsòvia Artista d’immensa creativitat i activitat, Schäffer fou un músic intuïtiu i divers escriví abundant obra escènica en destaca l’òpera radiofònica Monodrama , 1968, que inclou…