Resultats de la cerca
Es mostren 702 resultats
pollastró
Avicultura
Pollastre de raça lleugera o semipesant, destinat a l’alimentació, que se sacrifica quan té entre 8 i 10 setmanes de vida i un pes que oscil·la entre 600 i 700 g.
gal·lès | gal·lesa
Etnografia
Individu d’una ètnia europea, dependent administrativament i políticament de l’estat britànic, que es conserva com a entitat nacional diferenciada d’Anglaterra per la raça, l’idioma i la cultura (Gal·les).
El substrat racial bàsic de l’individu gallès prové de la fusió dels pobles portadors de la cultura megalítica, petits d’estatura i bruns, amb els celtes, alts i rossos Històricament, la romanització no alterà substancialment els factors ètnics ni gairebé tampoc els culturals Les successives onades invasores sofertes pel poble gallès no han aconseguit, fins avui, de vèncer la resistència d’una nació que lluita per mantenir íntegra la seva essència
txam
Etnologia
Individu d’un poble de raça paleomongòlida que viu al centre del Vietnam i a Cambodja descendent de les tribus malaiopolinèsies, molt influïdes per la civilització índia, que fundaren el regne de Txampa
.
Al Vietnam —n'hi ha uns 160 000, gairebé tots assimilats a la població autòctona—, conreen arròs i practiquen el comerç A Cambodja —n'hi ha uns 100 000— han adoptat l’islamisme dels malais, bé que conserven trets originals, com el predomini de l’oncle matern La llengua txam pertany al grup de llengües monkhmer
santbernat

Gos santbertnat
Avnerr | Dreamstime.com
Mastologia
Raça de gossos de guarda, d’uns 70 cm d’alçada i d’uns 80 kg de pes, de cos corpulent, orelles caigudes, pelatge espès, ondulat i tacat de roig sobre fons blanc.
També és anomenat gos de Sant Bernat És tranquil i valent Originari del Gran Sant Bernat dels Alps, hom l’ha utilitzat en la recerca de viatgers extraviats a la neu
Àfrica subsahariana
Terme que designa, de manera imprecisa, la part del continent africà al sud del límit meridional del desert del Sàhara, caracteritzat pel predomini de poblacions de raça negra i religió no universalment musulmana.
Tendeix a substituir la denominació “Àfrica negra”
La bellesa
La bellesa és un concepte vague que prové d’un fenomen difícil de descriure com és l’experiència estètica Al llarg de la història, i en diferents contextos culturals, allò que s’identifica com a bell es mostra canviant Aquest mapa se cenyeix a representar la bellesa corporal humana en la seva interpretació moderna el resultat del judici subjectiu que suscita la contemplació del cos humà i les seves modificacions artificials La percepció individual d’allò que és bell està condicionada per una determinada educació estètica Mentre que en moltes societats el cos és…
Terenci Moix

Terenci Moix
Filmoteca de Catalunya
Literatura catalana
literatura castellana
Cinematografia
Nom amb què fou conegut l’escriptor Ramon Moix i Messeguer.
Vida i obra De formació anàrquica, treballà en tota mena d’oficis Residí a Londres 1964-66 Escriví un parell de novelles signades amb el psedònim Ray Sorel Besaré tu cadáver i Han matado una rubia , 1963-64Com a escriptor, es donà a conèixer en un espai de temps molt curt i ho feu de manera fulgurant, sorollosa i polèmica amb tres llibres consecutius La torre dels vicis capitals 1968, premi Víctor Català, Onades sobre una roca deserta 1969, premi Josep Pla i El dia que va morir Marilyn 1969, premi de la Crítica de Serra d’Or El 1996 aparegué una nova versió d’ El dia que va morir Marilyn ,…
, ,
Eduard Marquina i Angulo
Eduard Marquina i Angulo
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Cinematografia
Teatre
Escriptor i guionista cinematogràfic.
Vida i obra Fill d’un comediògraf aragonès i de mare lleonesa i germà del també escriptor Rafael Marquina i Angulo Format a Barcelona, es relacionà amb els ambients modernistes, cosa que el portà a collaborar a Pèl & Ploma i Joventut Es casà amb Mercè Pichot, germana del pintor Ramon Pichot i de la contralt Maria Gay En la seva producció en català d’aquests anys destaca el llibret de l’òpera Empòrium 1906, amb música d’Enric Morera, on es defensa un concepte de classicisme que no s’adiu del tot amb el del noucentisme També collaborà en altres obres de teatre líric, amb…
, , ,
Isidre Nonell i Monturiol
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Fill d’un petit fabricant de pastes de sopa Fou deixeble de Josep Mirabent i de l’acadèmia Martínez Altés, on conegué Xavier Nogués Estudià després amb Lluís Graner El 1892 ja presentà a la sala Parés algunes obres que foren qualificades d’impressionistes per la crítica, i l’any següent, dins el grup Acadèmia Lliure, formà part d’una exposició collectiva encapçalada per Rusiñol, que també fou molt combatuda per l’esbossament de les obres presentades Alumne de Llotja, en 1895-96 hi coincidí amb Joaquim Mir —amb qui formava la Colla del Safrà — i amb Gosé, Sunyer i Torres-Garcia El 1894…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina