Resultats de la cerca

Vida i obra Fill del marquès de Villena Pere de Villena i d’Arenós , i de Joana, bastarda d’Enric II de Castella Orfe de pare des de petit, fou educat pel seu avi matern, Enric II de Castella Fou comte de Cangas i de Tineo 1398 i mestre de l’orde de Calatrava 1404-14, i s’intitulà Marquès de Villena Home d’una gran cultura, aviat tingué fama de bruixot pels seus estudis d’alquímia, astrologia, etc escriví un Tractado del aojamiento o fascinología , i a la seva mort la seva important biblioteca fou parcialment cremada per ordre de Joan II de Castella Es relacionà des de molt jove amb els reis…

Notari de professió, es relacionà activament amb el moviment de  la Renaixença , i fou un dels socis fundadors de La Jove Catalunya En l’almanac del grup, La Xanfaina , hi publicà Rondalla , a manera d’allegoria moral L’enderrocament de l’antiga església de Sant Miquel motivà la publicació, en Lo Gai Saber , de la monografia històrica “Novas historicas referents a la capella que fou de Sant Miquel Archangel de la present ciutat de Barcelona” 1868 on, entre altres textos, recollia les escriptures de l’edifici del segle X Posteriorment collaborà en la Revista de Ciencias Históricas i en el…

De família modesta, de molt petit quedà orfe de pare, i, alhora que començava a collaborar a la premsa El Barcelonés  i Los Rehiletes , treballà de joier i de dependent de comerç fins el 1851, en què anà a Madrid, on collaborà en diferents publicacions, fundà el periòdic satíric El Tío Crispín  1851 i el Diario Madrileño  1854 Addicte al Partit Democràtic, prengué part activa en la revolució del 1854 Relacionat, però, amb el carbonarisme, el 1855 fou empresonat dos anys al Saladero —d’on sortiria greument malalt— per l’article “Quisicosas del rey y la reina” publicat a El Tío Crispín…

La població enquadrada dins de l’etapa de la vellesa s’ha incrementat progressivament a nivell mundial, i cada vegada representa un percentatge superior en el total, tant en països desenvolupats com el nostre com de manera generalitzada en tot el planeta Les previsions auguren també un notable creixement de la població d’edat en èpoques molt properes es calcula que l’any 2000 hi haurà uns 600 milions de persones de més de 60 anys en tot el món, dues terceres parts de les quals en els països desenvolupats Òbviament, el fet que les persones grans siguin més nombroses proporcionalment en els…

Les varices són dilatacions persistents de les venes que discorren per la superfície dels membres inferiors, que habitualment adquireixen un aspecte tortuós i un color blavenc o negrós Les varices constitueixen un trastorn molt freqüent i, en la majoria dels casos, són causades per una fallada en les vàlvules venoses, a conseqüència de la qual la sang tendeix a acumular-se a l’interior de les venes D’altres circumstàncies que n’afavoreixen l’aparició o la progressió són l’embaràs, l’obesitat, les estones llargues i quotidianes de romandre drets, i els processos obstructius de les venes dels…

És anomenat angina abdominal un trastorn caracteritzat per una isquèmia intestinal crònica , és a dir, una disminució persistent de la irrigació sanguínia de l’intestí prim, que principalment es manifesta amb un dolor abdominal que es presenta de manera regular entre 15 i 30 minuts després dels àpats La causa de la isquèmia intestinal crònica, i per tant de l’angina abdominal, és una obstrucció de les artèries que irriguen l’intestí prim L’obstrucció d’aquestes artèries s’esdevé gairebé sempre en persones que pateixen d’aterosclerosi, persones les artèries de les quals es troben engruixides a…

Els ovaris són dos òrgans simètrics situats en la cavitat abdominal, pròpiament en la zona anomenada cavitat pèlvica, a la part inferior del tronc de fet, hom no en pot determinar la situació exacta perquè varia d’una persona a una altra, i fins i tot es modifica al llarg de la vida d’acord amb els canvis de posició i de grandària dels òrgans veïns, com l’úter i les trompes Els ovaris tenen una forma ovoide, una mica aplanada en sentit frontal en la dona adulta l’eix major fa uns 3,5 cm i el menor aproximadament la meitat, 1,5 cm També són anomenats glàndules germinals femenines o gònades…

Fill d’una antiga família rossellonesa originària de Corbera, estudià a Perpinyà i a Illa A Montpeller obtingué la llicenciatura en lletres El 1905 anà a Madrid, on es relacionà amb Unamuno, Machado i Quintero A Barcelona conegué el Canigó de Verdaguer, que l’impressionà fortament Fou professor a Garait, i posteriorment, catedràtic de llengua i literatura espanyoles de la Facultat de Lletres de la Universitat de Tolosa 1935-53 El 1945 s’encarregà del discurs en l’acte d’investidura de Pompeu Fabra com a doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa També fou membre corresponent de l’…

El seu origen és segurament en les torres que en l’arquitectura paleocristiana servien de talaia defensiva de l’església Per la seva missió de cridar els fidels amb el toc de les campanes l’altura millora l’expansió del so hom els relaciona també amb el minaret musulmà Hom considera com a primers exemples del campanar pròpiament dit els de Sant'Apollinare Nuovo, Sant'Apollinare in Classe i San Francesco, tots ells a Ravenna, considerats del segle IX, de planta circular En el romànic n'hi hagué diversos tipus, que responien generalment a peculiaritats regionals així, Itàlia i Catalunya…

Situació Un aspecte de l’absis i el parament del mur nord d’aquesta malmesa església ECSA - M Davín Les ruïnes de l’església de Sant Salvador són dins el recinte de l’antic vilatge del Vilot d’Alberola Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JAA Mapa 32-13327 Situació 31TCG067450 Història L’església parroquial del primitiu assentament d’Alberola fou cedida a l’abadia de Sant Pere d’Àger abans del 1179 En aquest sentit, l’“ ecclesiam de Alberola cum pertinentiis suis ” figura esmentada entre els béns confirmats a Sant Pere d’Àger en la butlla…