Resultats de la cerca
Es mostren 4053 resultats
Tomàs de Valleriola i de Riambau
Història del dret
Jurista.
Estudià filosofia i cànons a València, on es doctorà 1767 Era militar i senyor d’Aiacor i Massalfassar Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País i cavaller de Santiago Publicà l’extensa Idea general de la policía o Tratado de policía deu quaderns, editats a València entre el 1798 i el 1805, que és pràcticament un conjunt de traduccions completades per referències a la legislació espanyola i a València La part més important és traduïda del Traité de la police 1719-38, de Nicolas de La Mare, obra arrelada en l’Antic Règim no reformat del govern de les ciutats Inclou texts traduïts a…
Lo Codi
Dret romà
Text jurídic escrit entre el 1149 i els anys 1162-70, en provençal, probablement a Arle.
Es tracta d’una exposició sistemàtica del dret romà, seguint el pla de les summes de l’escola bolonyesa, reduïda als nou primers llibres del Codi de Justinià i inspirada, sembla, en les obres anàlogues, la Summa codicis trecensis i la de Rogerio Amb aquestes, esdevingué un instrument important de la penetració del dret romà, revitalitzat a la baixa edat mitjana a Occident Vers el 1176, fou traduït al llatí per Riccardo Pisano, la versió més difosa i l’única publicada —un dels manuscrits més antics i més apropats a l’original provençal és a la Biblioteca Capitular de Tortosa—, al…
Gaietà Soler i Perejoan
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
De família humil, s’ordenà de sacerdot el 1889 Començà collaborant a publicacions de Badalona i a La Veu del Montserrat de Vic, i, actiu polemista integrista, fundà amb Sardà i Salvany El Missatger del Sagrat Cor de Jesús 1893 i dirigí La Tradició Catalana 1893 Seguint el mestratge de Sardà publicà, a més de nombroses obres pietoses, en català, reeditades sovint, Descentralización y regionalismo 1899, Las soluciones prácticas del problema social 1902, La Solidaridad Catalana y la conciencia católica 1907 i La Iglesia separada del estado 1911 Conreà també la literatura catalana novella…
,
Conflent
Historiografia catalana
Revista cultural nascuda l’any 1961 a Prada i impulsada per Robert Lapassat, professor de lletres clàssiques.
La seva creació respongué al desvetllament intellectual i artístic de la vila, iniciat pels festivals organitzats per Pau Casals i continuat pels Encontres Cinematogràfics Volia contribuir a promoure el desenvolupament econòmic de la contrada, en particular gràcies al turisme, i alhora constituir, a la llarga, una mena d’enciclopèdia sobre el Conflent La part en català hi era, en general, força migrada El seu títol complet era Conflent Hautes Vallées Revue trimestrèlle Arts, Letres, Sciences, Tourisme Bulletin du Groupe de Recherches Historiques et Archéologiques du Conflent Volgué imitar…
,
Salvador Bonavia i Panyella
Disseny i arts gràfiques
Edició
Teatre
Comediògraf i editor.
Seguint la tradició del seu pare Salvador Bonavia i Flores , es dedicà al teatre popular, tant en la faceta d’autor com en la d’editor Dirigí “ L’Escena Catalana ” des del 1925 fins a la desaparició de la collecció durant la guerra civil Com a autor cal destacar-ne dues comèdies que tingueren un èxit notable La puntaire 1927 i, especialment, Maria Cistellera 1936, que ja a l’època va ser considerada un plagi de la novella Felip Derblay de Georges Ohnet També feu alguna incursió en el drama social amb La presó de les dones 1936 Així mateix, i signant amb el pseudònim Jordi Canigó…
,
Pallassos sense Fronteres
Organització no governamental d’ajut humanitari creada a Barcelona el 1993 pel pallasso Jaume Mateu i Bullich “Tortell Poltrona”.
Aplega pallassos i artistes d’altres rams, que, sota el lema “Cap nen sense un somriure”, es desplacen a les zones afectades per conflictes bèllics a fi d’intentar-ne millorar les condicions de vida mitjançant l’art i l’humor Ha actuat en camps de refugiats d’arreu del món Bòsnia, Croàcia, Algèria, Kenya, Palestina, Colòmbia, el Brasil, etc Els anys següents, seguint el mateix model es crearen a Bèlgica, el Canadà, França, Alemanya, Irlanda, Sud-àfrica, Suècia i els Estats Units noves organitzacions que el 2012 constituïren la federació CWBI Clowns Without Borders International,…
Convent de la Santa Trinitat o de Sant Blai (Tortosa)
Art romànic
L’orde dels trinitaris, fundat l’any 1198, s’establí probablement a Tortosa al principi del segle XIII L’únic document d’aquesta època referent al convent data del 1213, pel qual hom sap que el bisbe de Tortosa donà llicència per a construir una capella o església ai costat de l’hospital residència que la comunitat ja posseïa a la ciutat, pròxim a la porta de Tamarit, vora el riu En les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 hom esmenta el prior de la Santa Trinitat de Tortosa Diferents autors situen la porta de Tamarit, i per tant el convent, a Remolins d’acord amb aquesta idea, s’ha especulat…
Sant Pere de Capdevila (Lladurs)
Art romànic
Situació És davant la casa Capdevila de Sanç, versemblantment anomenada així de Sanç pel fet de tenir a la seva vora la capella, la denominació de la qual, pel cap baix des del segle XVIII, és Sant Pere de Capdevila Dins el municipi de Lladurs es troba al seu extrem nord-oriental A les seves envistes, per tramuntana, hi ha la mola de Lord Una vista de l’exterior de l’església L Prat Vista de l’interior de la nau, amb la volta esfondrada, amb la capçalera al fons A desgrat de la seva ruïna és interessant la distinció que traspua el seu aparell Arxiu Gavín Mapa 292M781 Situació 31TCG821619 Per…
Santes Creus de Bordell (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant L Prat Situació A pocs metres del terme municipal de Vilanova de l’Aguda, dins el límit de Pinell, en un punt des d’on es domina una de les més belles panoràmiques obertes cap a les terres meridionals de Lleida, hi ha el temple de Santes Creus de Bordell Mapa 329M781 Situació 31TCG603458 Seguint la carretera de Solsona a Sanaüja —que al punt quilomètric 16 es transforma en un camí practicable de muntanya—, cal continuar cap al trencant indicat, 1 km més enllà cap a Sanaüja, i deixar els trencants de la Codina i de…
Camí del Diable (Seròs)
Art romànic
Situació Restes de l’antic camí medieval, successor d’una via romana secundària que unia Lleida amb la ciutat de Celsa l’actual Gelsa, a la riba esquerra de l’Ebre, als Monegres, Saragossa, travessant el Cinca per Massalcoreig ECSA-JI Rodríguez L’anomenat camí del Diable és una llarga via de comunicació, els vestigis de la qual es poden resseguir al llarg dels termes de Soses, Aitona, Seròs i Massalcoreig hom l’inclou en aquest terme municipal perquè el fragment encara conservat es troba a la partida de Matacanyes, dins el terme de Seròs L’esmentada partida es troba al nord del nucli urbà de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina