Resultats de la cerca

Vertiginosa panoràmica dels espadats que tanquen pel nord la vall del riu Cérvol al capdamunt, s’hi aprecien els conreus abandonats del poblet de Bel JP Produccions La Tinença de Benifassà 12, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric La Tinença de Benifassà, a la comarca del Baix Maestrat, representa una de les zones de més difícil accés de tot el País Valencia És per això que actualment pot ser considerada com un dels paratges valencians més ben conservats Cal destacar les magnífiques àrees forestals que conté, d’una extensió i riquesa possiblement úniques Situada a l’extrem…

Vida Estudià a Praga amb V Novák 1914-15, a Viena i a Berlín amb F Schreker 1918-22 i, després, en el cercle de F Busoni Novák li ensenyà a usar les fórmules tradicionals, en les quals introduí aportacions del folklore valac Segons contava, ja de petit hagué de seguir amb el seu violí els intervals propis del patrimoni popular conservat a Valàquia de forma genuïna, distints dels tonals Aquesta fou la base de la seva reflexió teòrica i de la posterior posada en pràctica del sistema de microintervals Pels volts del 1920 començà a bastir la seva teoria i a fer construir els instruments adaptats…

Vida S’inicià en l’estudi del violí a l’edat de cinc anys, i quan en tenia nou debutà a la Societat Harmònica de Bergen La seva tècnica violinística, molt personal, li fou infosa per N Eriksen, JH Poulsen i M Ludholm, darrers deixebles de GB Viotti i P Baillot També aprengué tècniques dels intèrprets populars de viola d’arc de Bergen, com ara Torgeir Augundson, del qual fins i tot aprengué danses populars L’any 1828 es traslladà a Christiania Oslo per a ingressar a la universitat, tot iniciant la carrera de director d’orquestra En aquesta època compongué les primeres obres de…

Vida i obra Fill de farmacèutic, feu els primers estudis i el batxillerat a Vic, i, una vegada llicenciat i doctorat 1874 en farmàcia, s’hi establí definitivament Hi exercí la professió en establiment propi, fou professor de fisiologia i història natural a l’institut de segon ensenyament, participà en la vida cultural de la ciutat i en la gestió del govern municipal Totes les seves activitats foren manifestació de la identificació amb les maneres, els objectius i l’ideari dominant de la Renaixença La seva identificació explícita amb el programa i l’ideari de Torras i Bages i la contribució…

Probablement inicià la seva formació musical a Barcelona amb Joan Castelló , mestre de capella de la catedral de Barcelona El 1522 ingressà com a cantor a la capella musical de la catedral de Lleida, de la qual arribà a ocupar el magisteri l’any següent, i romangué a la ciutat fins el 1525 Sembla que estigué actiu durant alguns anys a la cort del duc de l’Infantado, Diego Hurtado de Mendoza, i a la de Germana de Foix i Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, a València El 1533 apareix a Sigüenza, on ocupà, entre el 1537 i el 1539, el càrrec de mestre de capella Des del 1544 exercí la màxima…

Un dels primers documents relacionats amb la música trobats a la ciutat fou obra d’Isidor de Sevilla ~559-636 Aquest autor, en el tercer llibre d' Etymologiarum sive Originum libri XX parla de música i divideix el so en tres categories harmònica, orgànica i rítmica De fet, però, la història coneguda de la música a Sevilla començà amb la dominació àrab segles VIII-XIII Durant aquest període fou un important centre de fabricació d’instruments que proveïa el nord d’Àfrica Després de la reconquesta de la ciutat pels cristians 1248, atragué un gran nombre de trobadors i joglars Alfons el Savi la…

A Vivaldi Sonata per a violí i baix continu en re m , preludi © Fototecacat/ Jesús Alises L’elecció dels instruments per a executar el baix continu era determinada pel gènere, l’estil, l’indret i la formació instrumental de què disposava el compositor Normalment, el nombre d’instruments destinats al baix continu era com a mínim de dos un instrument polifònic destinat a la realització harmònica orgue, clavicèmbal, llaüt, tiorba, guitarra, etc i un de corda o vent viola de gamba, violoncel, fagot, etc, destinat a reforçar melòdicament la línia del baix El nombre d’instruments…

Per extensió, acuïtat mitjana d’una obra, d’un instrument, etc Atès que, molt sovint, les notes extremes de l' àmbit d’una melodia d’una part vocal o instrumental, d’un fragment, etc poden ser molt poc freqüents -excepcionals, fins i tot-, a l’hora de determinar la seva alçada o acuïtat mitjana és necessari desestimar fins a un cert punt la importància d’aquestes notes i fixar l’atenció en el conjunt de les emprades més sovint D’aquí que l’àmbit d’una melodia no sigui una informació suficient per a determinar-ne la tessitura Així, per exemple, la tessitura de la part de tenor d’una obra una…

El nom àrab d’aquest gènere musical és Musiqa andalusiyya Si en un principi els nuclis cortesans musulmans a la Península Ibèrica seguien la tradició musical de Damasc, cap al segle IX es començà a desenvolupar un estil propi que posteriorment donà lloc a la música andalusina L’expulsió de la població musulmana i jueva d’Espanya reforçà la presència d’aquesta música al Magrib, on, d’altra banda, ja era conreada als principals centres urbans La música andalusina es coneix com a ala 'música instrumental' al Marroc, san’a 'obra d’art' a Algèria, arnati 'granadina' a l’Algèria occidental i ma’…

Actualment s’utilitzen tres claus la clau de sol, que indica el sol3, la clau de do, que indica el do3, i la clau de fa, que indica el fa 2 Un element gràfic característic de cada clau assenyala quina és la línia del pentagrama sobre la qual té efecte directe en la clau de sol, és la corba amb la qual es comença el seu traç en la clau de do, és el centre de la clau, i en la clau de fa, són la corba superior i els dos puntets Les claus s’utilitzaven amb un doble objectiu determinar el registre i centrar l’àmbit de la veu o instrument en el pentagrama defugint al màxim l’ús de línies…