Resultats de la cerca
Es mostren 555 resultats
La percepció de la biosfera
Veure és una cosa i percebre n’és una altra de prou diferent Abans, i també ara, els humans no percebíem moltes de les coses que podíem veure A l’altre extrem, la tècnica ens permet avui de percebre moltes coses que, de fet, no veiem És una qüestió, a més de sensibilitat, de sensors i d’escala Diuen que els arbres no deixen veure el bosc és el mal de mirar-se les coses de massa a prop, és a dir, a una escala inadequada Canviar l’escala d’un mapa no és variar-ne la mida, sinó el nivell de detall amb què són considerats els fenòmens cartografiats i, per tant, la natura mateixa dels conceptes de…
Mèxic 2012
Estat
Enrique Peña Nieto, candidat del PRI, durant la presa de possessió del càrrec de president de Mèxic, amb l’anterior president, Felipe Calderón, a la dreta de la imatge © Presidencia de la República Mexicana Els temes que van centrar l'atenció mundial a Mèxic, encara que amb menys repercussió entre els seus habitants, van ser dos les eleccions presidencials i l'endèmic problema de l'anomenat narcoterrorisme, és a dir, la guerra des-envolupada al voltant del control del tràfic de drogues i altres activitats criminals, entre els diferents càrtels i l'Estat mexicà Un tercer element també…
Miquel de Palol i Muntanyola

Miquel de Palol i Muntanyola
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Fill de Pere de Palol i Salellas Estudià arquitectura, que exercí professionalment fins l’any 1991 Des d’aleshores es dedica exclusivament a la literatura Autor prolífic, inicialment conreà la poesia, amb un primer recull del 1972, Lotus , que mostrava un esperit de transgressió, una tendència a la irracionalitat i un fort component eròtic, característiques dels joves poetes agrupats entorn de l’editorial Llibres del Mall i la revista Tarotdequinze, en els quals publicà Tots aquests elements eren presents també a Delta 1973, i, amb una certa orientalització, a Llet i vi 1974 i a Arxiu de…
,
Crist 1147 i teixits associats
Crist 1147 Crist 1147 Vista de conjunt de la imatge, procedent probablement d’Andorra, conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15 950 J Vigué-Museu d’Art de Catalunya Amb el núm 15 950 d’inventari el Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, conserva la imatge d’un crucifix, de talla originàriament policromada, de 100 × 93 cm damunt una creu de 187 × 112 Fou adquirida l’any 1906 a Miquel Deó, notari de la Seu d’Urgell, el qual va informar que procedia del bisbat de la Seu, probablement d’algun poble d’Andorra, no determinat L’anomenem amb el número de l…
El sistema muscular
Anatomia humana
El sistema muscular es compon d’unes masses carnoses, anomenades músculs , i les bandes fibroses gràcies a les quals s’insereixen als ossos o en d’altres estructures anatòmiques, anomenades tendons Al sistema muscular de l’aparell locomotor corresponen aproximadament uns 400 músculs, dits músculs somàtics o esquelètics , que en conjunt representen aproximadament el 40% del pes total de l’organisme Els músculs somàtics es diferencien d’altres teixits musculars, com els músculs viscerals i el múscul cardíac La diferència principal és que els músculs somàtics són controlats…
Eduard Toda i Güell

Eduard Toda i Güell
Art
Literatura catalana
Historiografia catalana
Arquitectura
Arxivística i biblioteconomia
Història
Diplomàtic, escriptor, historiador, bibliògraf i bibliòfil.
Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio Castelar , pogué…
, ,
música de Romania
Música
Música desenvolupada a Romania.
Música culta L’Església, de forta influència bizantina, fou el principal centre de producció musical fins ben bé al segle XIX Del segle XIV s’ha conservat una sèrie d’himnes compostos per Filoteu, monjo del monestir de Cozia Un període especialment fecund de la música sacra a Romania fou el comprès entre els segles XV i XVII, època al llarg de la qual sorgiren escoles de música religiosa als monestirs importants Al segle XVI destacà l’organista H Ostermayer 1500-1561, i ja al XVIII, el compositor J Sartorius 1712-1787 Durant aquest segle s’hi feren sentir les influències russa i occidental,…
Els nous sectors: la informàtica i l’electrònica
Nous computadors de l’Ajuntament de Barcelona, C Pérez de Rozas, 3-5-1971 AF/AHC Els especialistes en l’àmbit del canvi tècnic parlen de l’existència d’una tercera revolució tecnològica que hauria de tenir un impacte econòmic comparable a les dues anteriors Si la primera revolució industrial tingué com a protagonista la màquina de vapor i la segona s’articulà al voltant de l’electricitat i el motor d’explosió, es preveu una nova transformació radical centrada en el processament i la transmissió de la informació Les branques industrials estratègiques en aquesta nova revolució tecnològica…
música d’Hongria
Música
Música desenvolupada a Hongria. La capital és Budapest.
Música culta A la darreria del segle X i els primers anys del segle XI, Hongria començà a viure una època d’estabilitat política, social i econòmica El monarca Esteve I 997-1038 seguí una política d’obertura a l’exterior, i durant el seu regnat començà a desenvolupar-se l’art de la música, tant en el camp religiós com en el profà La invasió turca significà la destrucció d’una gran quantitat del material d’aquesta època, però a partir del que s’ha conservat -graduals, antifonaris, saltiris, llibres d’himnes, missals, breviaris i llibres de seqüències- es pot apreciar la riquesa del cant…
fotosíntesi

Mecanisme de fotosíntesi que es produeix en la fulla d’una planta
© Fototeca.cat
Biologia
Botànica
Conjunt de reaccions que realitzen diversos protocarionts (cianofícies i alguns bacteris) i totes les plantes verdes per tal de sintetitzar composts orgànics, mitjançant l’energia lumínica, a partir del diòxid de carboni i d’una substància (generalment l’aigua) capaç de cedir hidrogen.
La fotosíntesi té lloc gràcies a l’existència de pigments específics en els cloroplasts bacterioclorofilla i clorofilles a, b, c, d i e com a pigments principals, i carotens i ficobilines com a accessoris, capaços d’absorbir l’energia i de transmetrela a la clorofilla Les molècules de pigment amb capacitat de transformar l’energia lumínica en energia química constitueixen els centres de reacció Moltes molècules de pigment només transporten l’energia absorbida fins al centre de reacció i constitueixen una pantalla La fotosíntesi El conjunt centre de reacció-pantalla és anomenat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina