Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Bucarest, els seus estudis, que emmarquen la història literària romanesa en la tradició occidental, tingueren una gran repercussió Entre d’altres, és autor d' Arta si imagine ‘Art i imatge’, 1939, Solujiile artei ci culturii ‘Les solucions de l’art i la cultura’, 1943, Evolusia si formele genului liric ‘Evolució i formes del gènere líric’, 1968, Poezia lui Eminescu ‘La poesia d’Eminescu’, 1971 i Din clasici nostri ‘Dels nostres clàssics’, 1977, Barocul ca tip de existenja ‘El barroc com a tipus d’existència’, 1977, Existenja romanticä ‘L’existència…

Llicenciada en geografia i història per la Universitat de Barcelona i diplomada en magisteri per la Universitat de Vic Impartí la docència durant més de vint anys Membre de Convergència Democràtica de Catalunya, fou regidora de l’Ajuntament de Vic 2007-15, amb competències en diversos àmbits, com educació, cultura, comerç i turisme, i del 2015 fins al maig del 2023, alcaldessa Formà part de la llista per Barcelona de Junts per Catalunya en les eleccions al Parlament de Catalunya del 2017, i fou nomenada diputada el 19 de juny de 2018 per la renúncia a l’escó d’Isabel Ferrer en…

Professora de gravat a l’Escola Eina de Barcelona des del 1987, hi impartí també cursos de xilografia, de gravat a la punta seca sobre coure i de collage digital El 1997 es doctorà en història de l’art amb una tesi sobre el gravat polonès contemporani Fou també formadora de professorat en educació artística a la Universitat de Barcelona emèrita des del 2010 i professora visitant a les universitats d’Århus, Copenhaguen 1994, Łódź, Cracòvia i Varsòvia 1993-98, Rzeszów 2007, Winchester 2000-02, Hèlsinki 2001 i Brescia 2004-05 La seva obra és sobretot en paper i també inclou la installació i el…

La sala té 17 m d’amplària per 33,5 de llargada, és coberta per sis arcs de diafragma de mig punt i decorada pel pintor Jaume Desfeu Compta encara amb finestres datables al s XI i adoptà l’actual disposició al s XIV per iniciativa de Pere III Fou la sala de corts, banquets i solemnitats, i Ferran II i Isabel I de Castella hi reberen Colom quan tornà del seu primer viatge a Amèrica Actualment serveix de sala de concerts, exposicions i altres manifestacions artístiques i culturals Descoberta el 1937, forma part del Museu d’Història de la Ciutat Hi foren descobertes unes importants…

Fill de mare rossellonesa, visqué entre París i Salses Participà en la guerra civil de 1936-39, on lluità al costat de la República experiència que reflectí a la novella Le Palace , i en la Segona Guerra Mundial Teòric i representant del Nouveau Roman , els seus personatges apareixen incerts i sense història En el conjunt de la seva obra, la descripció té una gran importància i és d’una gran qualitat literària De la seva obra cal destacar Le tricheur 1946, Le sacre du printemps 1954, Le vent 1957, La route des Flandres 1960, Le Palace 1962, Histoire 1967, Triptyque 1973, Leçon de…

Format a la Llotja de Barcelona —on el 1874 guanyà una medalla d’argent—, a l’Academia de San Fernando, de Madrid, i a París, on fou alumne de Bouguereau i admirador de Meissonier Fundà a Barcelona una acadèmia que polaritzava un dels dos bàndols —enfront de Ramon Martí i Alsina— en què es dividia l’ambient artístic català de l’època Foren deixebles seus Modest Urgell, Josep i Francesc Masriera, Simó Gómez, Manuel Amell i Vicenç de Genovart, entre altres Fou professor —del 1852 fins a la seva mort— de l’escola de Llotja Portà a terme una tenaç i rigorosa tasca educativa, molt discutida pel…

Collaborà fins el 1797 en les revistes editades per Schiller i després amb el seu germà en la revista Athenäum 1798-1800 Fou secretari i company de viatges de Mme de Staël 1804-17 L’any següent fou professor d’història de l’art i de la literatura a Bonn Autor de diversos sonets i balades i del drama Jon 1803, contribuí poderosament a divulgar l’estètica romàntica, sobretot pel que fa referència a l’interès per llengües i cultures estrangeres S'interessà per la cultura índia i pel corrent històric de la ciència literària Inicià amb Tieck una traducció a l’alemany de Shakespeare,…

Era advocat de professió i el 1782 era professor de lleis a Cervera Escriví un Tratado de las monedas labradas en el Principado de Catalunya Barcelona 1818, en dos volums, del qual restà inèdit un tercer volum L’obra és encara avui de gran utilitat pels seus aspectes econòmics i monetaris de la Catalunya medieval i moderna Publicà també un Catálogo de las obras que se han escrito en lengua catalana desde el reinado de Don Jaime el Conquistador , ampliant un text del mateix títol que havia confeccionat Antoni Elies i Robert, el qual aparegué com a apèndix de la segona edició de la Gramàtica de…

Advocat, ingressà a la Companyia de Jesús 1884 i s’especialitzà en temes de teologia Fundà i dirigí la revista mensual La Educación Hispanoamericana 1904-08 Fou conseller d’instrucció pública 1921-26, collaborador assidu de Razón y Fe , de la Catholic Encyclopedia , i director de l’editorial Llibreria Religiosa de Barcelona És autor de moltes obres ascètiques, apologètiques i piadoses que publicà des del 1901 El modernismo religioso 1908, La piedad ilustrada 1910, Ascética ignaciana 1915, i de moltes traduccions i adaptacions, entre elles els vint-i-dos volums de la Historia Universal 1925-30…

Es doctorà en sociologia 1974 per la Universitat de París-Vincennes i en ciències polítiques 1978 per la Sorbona, d’on fou professor de sociologia política els anys 1969-78, que visqué exiliat, època en què també milità al PSUC Exercí el periodisme polític en un gran nombre de publicacions Edità, entre d’altres, els assaigs Manifiesto sobre Arte y Libertad 1962 i 1964, El poder está en la calle 1968, Cataluña en España 1968, Cuba, socialismo y democracia 1973 i Sociedad, información y poder 1992, però destacaren sobretot els estudis i reportatges dedicats al franquisme i la transició…