Resultats de la cerca
Es mostren 330789 resultats
rellotge de quars

Esquema d’un rellotge de quars analògic, amb el mecanisme de correcció de l’hora embragat (a dalt) i d’un rellotge digital (a baix)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge electrònic que utilitza un oscil·lador de cristall de quars.
El nucli d’un rellotge de quars comercial és un barreta de cristall de quars tallada de manera convenient habitualment en forma de diapasó per tal que, en aplicar-li un corrent altern, vibri amb una freqüència de 32 768 oscillacions per segon 2 1 5 Un circuit integrat és capaç de generar una freqüència similar a fi de provocar l’oscillació de quars i estabilitzar-la amb la freqüència pròpia del cristall a través d’un mecanisme de retroalimentació La freqüència…
fets de Maig
fets de Maig Barricades a la plaça del Teatre de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Enfrontaments armats que tingueren lloc el maig del 1937 sobretot a Barcelona, entre forces d’ordre públic de la Generalitat i militants del PSUC, la UGT i Estat Català, d’una banda, i militants de la CNT i la FAI, altres grups anarquistes i el POUM, de l’altra.
Significà la culminació de les tensions entre comunistes i anarcosindicalistes, tant pel que fa al poder militar i polític fins aleshores compartit a l’interior de les forces republicanes com de les diferències ideològiques i estratègiques de la pràctica revolucionària en el context de la Guerra Civil Espanyola els primers prioritzaven guanyar la guerra per tal de dur a terme posteriorment el programa revolucionari, mentre que els segons propugnaven la simultaneïtat d’ambdós objectius Aquesta divergència,…
as de guia

Manera de fer un as de guia
© fototeca.cat
Transports
Nus molt usat pels mariners per les seves nombroses aplicacions; es caracteritza pel fet de no ésser escorredor.
bosc de Poblet

Vista des del bosc de Poblet
© Fototeca.cat
Bosc de les muntanyes de Prades, estès pels termes de l’Espluga de Francolí, Vimbodí i Poblet, Montblanc i Prades, des del monestir de Poblet, al NE, fins prop de la vila de Prades, al SW.
Inclou els terrenys vinculats històricament al monestir El nom de Poblet prové d’ hortur populeti lloc d’horta envoltat d’un bosc d’àlbers, descriptiu de l’indret on es bastí Hi ha les antigues granges forestals de la Pena i de Castellfollit, propietat de la comunitat Ja des del 1172 el monestir aconseguí dels reis un gran nombre de drets sobre el bosc i la prohibició que els pobles veïns hi fessin tales i hi pasturessin ramats Montblanc, l’Espluga, Prades, Rojals i Vimbodí hi reclamaren drets comunals el 1349…
tomàquet de mar

Tomàquet de mar
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Cnidari antozou de la subclasse dels zoantaris, de l’ordre dels actiniaris, de la família dels actínids, d’uns 4-8 cm de diàmetre, d’un color roig encès, però amb les vores del disc vorejades sovint d’un color blau viu.
És molt freqüent en les roques de la zona litoral Quan hom el toca o quan la mar es retira amaga els tentacles dins el cos
Zoo de Barcelona
Flamencs al Zoo de Barcelona
© Fototeca.cat
Parc temàtic
Zoologia
Parc zoològic de Barcelona, fundat el 1892 i instal·lat al parc de la Ciutadella.
Provinent de la collecció d’animals que l’Ajuntament comprà a LMartí-Codolar i Gelabert, Fd’Assís Darder i Llimona en fou el primer director El zoo depenia aleshores de la Junta Tècnica dels Museus de Ciències Naturals Durant aquesta primera època l’atracció principal foren els elefants, especialment els anomenats Avi, Júlia i Perla El 1956 hom inicià una fase de modernització i d’expansió moltes gàbies foren gradualment substituïdes per espais que fossin una rèplica de l’hàbitat natural de les espècies, i el recinte s’amplià fins a les 13 ha actuals El 1966 fou incorporat l’únic gorilla albí…
flor de cera

Flor de cera (Hoya Carnosa)
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Liana de la família de les asclepiadàcies, que fa més de 2 m, amb fulles oposades, ovades, gruixudes i carnoses i amb inflorescències cimoses de flors blanques i carnoses.
És una planta de jardí oriünda de la Xina i d’Austràlia
viola de gamba
viola de gamba
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts amb cordal, conegut ja al segle XV i molt difós fins al segle XVIII.
Té sis cordes, afinades com el llaüt Les cordes són enrotllades formant trasts sobre un batedor o diapasó dividit en compartiments Els orificis o calats tenen generalment forma de C És collocada sobre els genolls, si es tracta de models petits, o entre les cames, si els models són més grossos L’arquet de la viola és aguantat amb el dors de la mà girat cap avall La tècnica de la mà esquerra és similar a l’emprada per al llaüt
Granollers de Rocacorba

Granollers de Rocacorba
Josep Maria Viñolas Esteva
Poble
Poble fortament diseminat del municipi de Sant Martí de Llémena (Gironès), al vessant W de la serra de Rocacorba.
L’església parroquial Santa Maria és prop de l’antic castell de Granollers , centre de la baronia de Granollers
Mancomunitat de Catalunya
El consell i la mesa de la Mancomunitat de Catalunya (abril del 1914)
© Fototeca.cat
Política
Entitat política catalana constituïda el 6 d’abril de 1914 per la unió de les quatre diputacions provincials catalanes.
Orígens La Mancomunitat de Catalunya fou el resultat d’un llarg procés pel qual Catalunya aconseguí, per primer cop des del 1714, una administració pròpia, per bé que d’atribucions força limitades Convergiren en aquest assoliment el desvetllament de la identitat catalana a partir de la Renaixença , així com la gradual consolidació del catalanisme polític, que cristallitzà en les Bases de Manresa 1892 —articulació d’un programa polític de signe regionalista que contemplava la creació d’òrgans d’autogovern—, i les victòries electorals de la Lliga Regionalista 1901 i la Solidaritat Catalana …