Resultats de la cerca

Situació Vista aèria d’aquest castell, configurat inicialment per dos recintes, un al peu del turó, visible sobretot a la part de migdia, i, l’altre, coronant el penyal ECSA - Camara JP Joffre Un aspecte de les ruïnes del recinte superior del castell, amb signes evidents de destrucció per voladura ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquest castell són encimbellades al cim d’un turó, a 1 035 m d’altitud Es troben aproximadament a 1 km en línia recta i al nord del poble de Montferrer Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 26′ 50″ N - Long 2° 34′ 3″ E Per a arribar a Montferrer cal seguir, si es parteix d’Arles…

Situació Vista d’aquesta capella, víctima, com moltes altres de la Ribagorça, del despoblament i l’abandó ECSA - MÀ Font La capella de Sant Salvador corona el tossal homònim 1 510 m d’altitud, al NW de Bonansa, el qual fa de divisòria d’aigües entre la Valira de Castanesa, tributària de la Noguera, i la vall de l’Isàvena Mapa 32-10213 Situació 31TCH072013 S’arriba a l’església, actualment en ruïnes, agafant al poble de Bonansa el camí asfaltat de Bibils i després el primer caminet a l’esquerra, que mena a la capçalera del barranc de Santa Llúcia Un cop allí cal seguir a peu un camí de…

Situació Torre mestra del castell, en molt mal estat de conservació ECSA - J Bolòs Vista de conjunt de la vila de Montanyana, amb l’església parroquial i la torre del castell al capdamunt del turó ECSA - J Bolòs Les restes del castell són al capdamunt d’un turó que domina l’antiga vila de Montanyana, amagada dins una petita vall lateral de la Noguera Ribagorçana, a l’entrada de la Terreta Mapa 32-12289 Situació 31TCG082706 S’arriba a Montanyana per un ramal indicat de la carretera N-230, que surt un poc més amunt del Pont de Montanyana, al quilòmetre 90, a la banda esquerra La carretera…

Situació Les ruïnes d’aquesta església són damunt mateix del poble de Merli, que es troba arrecerat a la capçalera de la riera de Vacamorta 1 250 m d’altitud, sota els espadats de la serra del Jordal Mapa 32-10 213 Situació 31TBG930909 S’hi arriba per una pista en bon estat que s’agafa a la Pobla de Roda, a l’esquerra de la carretera de l’Isàvena En principi, la pista segueix la riba esquerra del barranc del Congustro i puja per la serra, tot recte, vers Esdolomada abans, un brancal a la dreta mena a la caseria de Carrasquer A l’entrada d’Esdolomada cal seguir cap a la dreta, vers la…

Situació Un detall del mur de l’església i, al peu, els vestigis de l’absis del temple romànic, descoberts l’any 1971 durant una campanya d’excavació duta a terme per M Riu J Bolós L’església de Sant Martí és situada al bell mig del poblet de Saldes, adossat al vessant de llevant del Pedraforca, a mà esquerra del riu de Saldes o riera Salada Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 95, 9 — y 76, 2 31 TCG 959762 Per arribar-hi cal prendre la carretera que va de Guardiola a Gósol Uns dos quilòmetres abans…

Devien provenir del Rosselló o de Lleida Apareix com a estirp documentada Guillem Escrivà mort en 1256-59, senyor de Patraix per donació del rei i notari reial 1227-51 Dels seus fills, Guillemó fundà la línia dels senyors de l’escrivania de València, i Arnau Escrivà mort el 1275 fou senyor de Patraix, i sembla identificable amb un jurat de València 1268 i batlle del regne 1270-75 Fou pare d’Andreu Guillem, fundador de la línia dels senyors d’Agres, i de l’hereu Guillem Escrivà , senyor de la baronia de Patraix mort després del 1269, que degué ésser el pare dels Escrivà, després Escrivà de…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Òdena, del qual progressivament es va separar quan es va crear una vila entorn de l’antiga sagrera la vila fou primerament monacal i després reial Des de molt aviat tingué funcions parroquials i les ha mantingudes fins a l’actualitat Depengué durant molt temps del monestir de Sant Cugat del Vallès per una donació desconeguda El terme del castell d’Òdena es documenta a partir del 957 En aquest any Sala de Conflent vengué a Eldegar i a la seva muller Oria unes cases situades en el castell murat d’Òdena L’església es documenta a…

El 22 de juliol de l’any 1692, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Antoni de Planella i de Cruïlles Segle XVII – Besalú 1713, abat de Sant Pere de Besalú diputat militar Josep de Terrè i de Granollacs, cavaller de Barcelona diputat reial Esteve Serra i Vileta, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Narcís Burgués, canonge de Girona oïdor militar Pau d’Aquiles, donzell de Barcelona oïdor reial Narcís Bofill, ciutadà de Girona Antoni de Planella i de Cruïlles fou abat de Sant Pere de Besalú des del 1688 fins a la seva mort, el 1713 Era…

El 22 de juliol de l’any 1665, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Josep de Magarola i de Grau Barcelona 1612 – 1676, abat de Sant Pere de Camprodon diputat militar Francesc Puig de Salit o Puigdesalit i Malla, donzell, domiciliat a la vegueria de Vic diputat reial Miquel Boneu, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Antoni Sala, canonge de Vic oïdor militar Francesc Ponç i de Soldevila, senyor de Montsonís oïdor reial Josep Gomar, doctor en dret, de Lleida Josep de Magarola i de Grau, abat del mones-tir benedictí de Sant Pere de…

A la mort del Rei Catòlic, la Generalitat era molt lluny de poder-se considerar el govern, ja fos efectiu o nominal, de Catalunya Les reformes del darrer Trastàmara havien privat la institució del vigor i la força que l’havien caracteritzada durant el segle XV Però el cop del 1493 i la introducció de la insaculació havien anat més enllà de permetre una major dependència de la Corona —tema, d’altra banda, que caldria estudiar— i havien significat també el repartiment de la institució entre viles i militars, de manera que s’havia creat un equilibri defensat pels qui estaven a les bosses enfront…