Resultats de la cerca

Talla de fusta policromada, actualment conservada al Museu Episcopal de Vic, segons una fotografia dels anys 20, anterior a la restauració de la peça Arxiu Mas Procedent de la capella de Sant Bartomeu d’Igualada, al Museu Episcopal de Vic MEV núm 789 es conserva una talla en fusta d’àlber policromada que representa la imatge de Crist en Majestat Crist, assegut sobre un tron de tipus cofre motllurat i amb respatller arquejat, beneeix amb la mà dreta i sosté amb l’esquerra un llibre obert que ostenta una inscripció gòtica Vesteix túnica i mantell obert per davant Aquesta imatge mai no ha estat…

Situació Vista aèria del conjunt del castell de Santa Oliva i l'església, on destaca la torre i l’espadanya del santuari de la Mare de Déu del Remei ECSA - J Todó La capella de la Mare de Déu del Remei és situada dins l’àmbit del castell de Santa Oliva, amb el qual forma un tot harmònic El conjunt és a 4,5 km del Vendrell per la carretera de Llorenç del Penedès JCR-LICS Mapa 35-17447 Situació 31TCF808669 Història Com el castell de Santa Oliva, Sant Julià del castell estigué vinculada al monestir de Sant Cugat del Vallès La seva primera referència documental es troba en el precepte del rei…

Situació Torre circular alt-medieval, molt modificada i mig embeguda dins la construcció moderna ECSA - M Raurich El castell i la seva torre són situats en un extrem del poble de Llorenç Mapa 35-17447 Situació 31TCF789715 Llorenç és situat al costat de la carretera que va del Vendrell cap a Sant Jaume dels Domenys La torre i l’edifici del castell es veuen sortint del poble, a mà esquerra JBM Història El lloc i la quadra de Llorenç formaven part del terme de Castellví de la Marca El topònim Llorenç és documentat des de mitjan segle X La primera referència del castell o el poble de Llorenç és…

Situació Aspecte de l’església des del sector de llevant, amb l’absis ornat per arcuacions llombardes ECSA - JA Adell L’església de Sant Joan, dita també de Sant Genís, aïllada, destaca a la part alta del poble de Sessué, que és a 996 m d’altitud, a la ribera esquerra de l’Éssera, davant de Vilanova i als peus de la serra de Santa Margarida Mapa 31-9 179 Situació 31TBH927142 L’accés al poble es fa per un brancal indicat de la carretera C-139 de la vall de Benasc, un poc més amunt de Vilanova JBP Història Les referències històriques de Sessué són exigües En principi, com a lloc de la vall…

Situació Capçalera d’aquesta petita església on destaca el seu absis pel fris d’arcuacions tallades en carreus de tosca, rematat per una motllura escacada ECSA - JA Adell L’abandonada església de Sant Aventí és situada al cim d’un petit turó, al costat mateix de la carretera de Benasc, just davant de la cruïlla que porta al poble de Saünc JAA Mapa 31-9 179 Situació 31TBH925169 Història No es disposa de cap dada històrica concreta d’aquesta església El seu sant titular ens indica la tradicional i intensa relació de la gent de la vall de Benasc amb el santuari de Sant Aventí de…

Situació Sembla que les restes del castell d’Espinalbet s’han d’identificar amb la construcció que presideix el llogarret del mateix nom Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 01,1 — y 64,1 31 TDG 011641 Per visitar Espinalbet cal agafar la carretera que des de Berga porta al Santuari de Queralt i des d’aquesta prendre la que condueix als Rasos de Peguera A uns cinc quilòmetres, a mà dreta es troba un trencall que porta un rètol on es pot llegir Espinalbet-Castellar del Riu No es pot arribar a Espinalbet…

Vida Entrà al Conservatori de Moscou el 1925, on fou alumne de N M’askovskij i A Goldenweiser Des del 1932 hi impartí classes, i el 1939 obtingué la càtedra de composició Situat entre l’Associació Revolucionària de Músics Proletaris i la de Música Contemporània, de concepcions oposades a l’anterior, finalment reclamà una nova associació que apliqués el marxisme leninisme a l’art i marqués el paper social de l’artista Formà part, des de la seva creació el 1938, del Comitè Organitzador de la Unió de Compositors, de la qual fou membre de la presidència i després secretari Fou redactor en cap de…

Vida De petit es traslladà a Barcelona, on estudià amb Climent Cuspinera i s’inicià com a pianista amb Consol Criado Carles G Vidiella el presentà en públic el 1891, al Teatre Líric Posteriorment anà a París, on prosseguí els estudis de piano amb M Moszkowski i s’inicià en la composició amb Vincent d’Indy a la Schola Cantorum, centre del qual fou professor de piano a partir del 1906 Professor de literatura pianística a la Universitat Nova de Brusselles 1906-08, ben aviat el seu nom ocupà un lloc destacat en el panorama musical mundial El 1908 s’establí a Viena, però el 1910 retornà a l’Havana…

Vida Era membre d’una família de músics d’església La primera notícia sobre la seva trajectòria professional es refereix a la feina que dugué a terme com a instructor del cor de la catedral de Worcester, cap al 1596 Algun temps més tard ocupà una plaça d’organista en aquesta mateixa catedral, fins l’any 1646 Al mateix temps era actiu a Londres, on probablement estudià amb William Byrd en 1594-96 Pot ser considerat el darrer seguidor de l’estil polifònic de Byrd La seva presència a Londres està provada pel fet que Thomas Morley inclogué un dels madrigals de Tomkins en la collecció antològica…

Vida Des del 1679 serví com a músic a la cort de Rudolstadt, on ocupà el càrrec de mestre de capella entre el 1681 i el 1714 Des d’aquest lloc, tingué destacats èxits que li proporcionaren fama com a compositor i contribuí a elevar la importància de Rudolstadt com a centre d’activitat musical a Turíngia Mantingué estretes relacions personals i professionals amb Johann Philipp Krieger, mestre de capella de la cort de Weissenfels Saxònia El 1705 dirigí la seva pròpia música, composta expressament per a la cerimònia d’homenatge a l’emperador Josep I a Mühlhausen de Turíngia Durant els darrers…