Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
Castell de Rubinat (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Les restes d’aquest castell són a la part alta del poble de Rubinat, que és a la riba esquerra del riu d’Ondara, al vessant sud d’un turó relativament aïllat Els seus orígens s’han de cercar a mitjan segle XI, època en què fou organitzada la repoblació de la rodalia de Cervera La primera notícia directa de Rubinat l’aporta la donació que feren, l’any 1059, els comtes Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis del puig de Vilagrassa, en la qual s’esmenta el termino de Rabinad Els Òdena foren els primers senyors del castell de Rubinat La primera notícia directa del castell és de l’any 1067, en…
altaveu
Música
Dispositiu destinat a convertir un senyal elèctric en un senyal acústic.
Altaveu de greus, electrodinàmic © Fototecacat Transforma un senyal elèctric procedent d’un instrument elèctric o electrònic, un enregistrament, un micròfon o un sintetitzador, en un senyal acústic que és radiat a l’aire N’hi ha de diversos tipus segons el principi físic en què es basi la transducció electrodinàmics, electromagnètics, electroestàtics, magnetoestàtics, piezoelèctrics o iònics Per a la reproducció de sons musicals s’utilitzen fonamentalment els electrodinàmics i, ja en segon lloc, els electroestàtics Les característiques d’un altaveu són determinades per la regularitat de la…
Tirol
Divisió administrativa
Land d’Àustria, entre Alemanya al N, el Vorarlberg a l’W, l’estat italià al S i Salzburg a l’E.
La capital és Innsbruck Comprèn l’alta conca de l’Inn i l’anomenat Tirol Oriental, que correspon al districte de Lienz, el qual resta isolat entre l’Alt Tauern i els Alps Càrnics El territori és molt accidentat, format per alts cims i valls aïllades que desemboquen a la de l’Inn, eix de l’estat i on es concentra la població, principalment al sector oriental Aquesta, que assoleix la densitat més baixa del país 52 h/km 2 est 1994, visqué tradicionalment d’una escassa agricultura i de l’explotació forestal i ramadera, sector que, bé que millorat, actualment ha restat marginal 2,1% del PIB del…
Tamaulipas
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, que limita al N amb els EUA, a l’E amb el golf de Mèxic, al S amb els estats de Veracruz i San Luis Potosí i a l’W amb aquest i amb el de Nuevo León.
La capital és Ciudad Victoria Compost per una immensa plana inclinada suaument cap a l’E, interrompuda per algunes muntanyes de tipus volcànic i vorejada a l’W per la Sierra Madre Oriental La costa és baixa, amb esteros i restingues Els rius més importants són el Río Bravo, el Soto, la Marina i el Pánuco Clima temperat i plujós a la part alta i calorós i amb escasses precipitacions a la plana Vegetació de tipus xeròfil Conreus de cereals, canya de sucre, cotó, blat de moro, arròs, cafè, tabac i llegums Ramaderia La seva font de riquesa principal és el petroli i els seus derivats…
Missouri
Riu
Riu d’Amèrica del Nord, als EUA, l’afluent més llarg del Mississipí
.
Neix a les muntanyes Rocalloses, en les altes planes del Yellowstone, i és format per tres rius, el Jefferson, el Madison i el Gallatin, que solquen profundament el país reunits, salten per les Great Falls per a abandonar les terres altes i rocalloses i travessar la major part de la terrosa planura de l’Oest Central nord-americà, fins a Saint Louis, on lliura el seu cabal Té una llargària de 4 740 km, per a un vessant d’1 365 000 km 2 A la desembocadura porta un cabal mitjà de 1 825 m 3 /s, que equival a 1,3 l/s/km 2 , la qual cosa reflecteix l’eixutesa de la regió Només són…
Vilallonga dels Monts
Municipi
Municipi del Rosselló, estès entre un contrafort septentrional de la serra de l’Albera, a l’E del pic de Sant Cristau —coll de la Baladra, coll de Sant Joan, pic d’Orella (1030 m alt)— fins a la plana al·luvial del Tec (el límit septentrional passa poc més al N del curs d’aquest riu).
El terme comprèn tres sectors la zona muntanyosa, constituïda per l’alta vall de la riera de Vilallonga afluent, per la dreta, del Tec, que neix al vessant septentrional del puig de Sant Cristau i, un cop a la plana, segueix un curs gairebé parallel al seu collector, tot travessant els termes de Vilallonga, Sant Genís de Fontanes i Palau del Vidre, poble vora el qual s’hi uneix, força boscada el raiguer, on és situat el poble, drenant encara per la mateixa riera i la plana que centra la granja i antic llogaret i priorat del Vilar, regada pels canals de l’Albera i de Palau, que…
regió de València
Regió litoral del País Valencià, una de les menys extenses, però la més poblada dels Països Catalans després de la de Barcelona.
És formada pel sector central de la plana litoral, constituïda per les conques baixes del Palància, el Túria i el Xúquer Són terrenys quaternaris entre la Serralada Ibèrica i el golf de València, d’agricultura de regadiu en bona part hortalisses, taronges, arròs, etc Les indústries del metall vehicles, siderúrgia, etc, de la fusta i mobles, la més desenvolupada dels Països Catalans, alimentària, tèxtil, de materials per a la construcció, de la construcció i química incloses les joguines han atret una massa de població 1 677 651 h, 620,1 h/km 2 , el 1981 La creixença ha estat màxima en els…
pla d’Urgell
Aspecte del pla d’Urgell, prop de Castellnou
© Fototeca.cat
Extensa plana de la Depressió Central Catalana a llevant del Segre (que en constitueix el límit occidental, entre Balaguer i Lleida).
El límit septentrional són les serres de Bellmunt i d’Almenara, que la separen de la ribera de Sió A l’E i al S aquesta plana arriba fins a l’arc de terres més altes de la Segarra i de les Garrigues, amb l’accepció tradicional de les quals es contraposa Així, només el sector de la comarca administrativa de l'Urgell, a l’W de Tàrrega —que en resta exclosa—, al S de la serra d’Almenara i al N de Maldà, forma part del pla d’Urgell, al qual pertanyen, però, també el sector septentrional de la comarca de les Garrigues amb les Borges, Juneda, Puiggròs i Arbeca, el sector sud-oriental de la comarca…
l’Artiga de Lin

Font d’Eth Gressilhon, a Artiga de Lin
© Fototeca.cat
Santuari
Despoblat
Antic llogaret, despoblat i santuari de la Mare de Déu de l’Artiga de Lin
situats a l’esquerra del Joèu, dins el terme de les Bordes (Vall d’Aran).
El santuari és propietat dels pobles de Betlan, Aubèrt i Vilac La vall del Joèu o vall de l’Artiga de Lin , coberta de fagedes i avetoses, és una de les més visitades pel turisme pirinenc La part més baixa de la vall i tot el vessant esquerre fins poc més amunt del santuari és del terme de les Bordes, mentre que el vessant oposat d’aquest sector mitjà és del de Gausac la capçalera de la vall pertany al de Viella En aquesta capçalera, a 1 460 m d’altitud, s’estenen, a la confluència de les canals de Pomero que baixa del port de la Picada i d’…
mar de les Antilles

Mar de les Antilles. Illa de Sant Barthelemy
© Fototeca.cat-Corel
Part de l’oceà Atlàntic, anomenat també mar Carib, al N de l’Amèrica del Sud, a l’E de l’Amèrica Central, al S de les Antilles i tancat a la part E per l’arxipèlag de les Petites Antilles.
Situat immediatament al S del tròpic, entre els 9 i els 22° de latitud N i els 61 i els 88° de longitud W És unit al golf de Mèxic pel canal de Yucatán petits estrets el comuniquen amb l’Atlàntic entre les illes de les Antilles, i el canal de Panamà l’ajunta amb l’oceà Pacífic, i serveix així de pas per a línies importants de vaixells comercials El fons té uns 3 000 m de profunditat mitjana i és dividit en dues conques per la plataforma submarina de Beata 200 m de profunditat màxima, que va des de les costes d’Hondures i Nicaragua fins a les de Jamaica i Haití En aquestes conques és on hi ha…