Resultats de la cerca
Es mostren 11309 resultats
Georges Dwelshauvers
Filosofia
Psicologia
Psicòleg i filòsof belga.
Doctor en filosofia i lletres, reorganitzà l’ensenyament de filosofia a la Universitat de Brusselles 1897-1914, ciutat en la qual fundà laboratoris de psicologia Des del 1919 professà a Barcelona, on creà el Laboratori de Psicologia Experimental, sota el patrocini de la Mancomunitat Una nota despectiva del baró de Viver, diputat de la Mancomunitat, imposada per la Dictadura, provocà una lletra de solidaritat de cent professors de la Universitat Industrial amb Dwelshauvers, el qual fou destituït juntament amb els signants del document maig del 1924 Aviat fou professor a l’Institut Catholique…
Fèlix Duran i Cañameras

Fèlix Duran i Cañameras
© Fototeca.cat
Historiografia
Història del dret
Historiador, llicenciat en dret i doctor en història.
El 1913 ingressà al cos d’arxivers bibliotecaris i arqueòlegs, en el qual ocupà diversos càrrecs Collaborà en revistes jurídiques i històriques i en la premsa diària Prengué una part molt activa en les tasques del Centre Excursionista de Catalunya, com a bibliotecari 1914-20 i president de la secció de ciències i arts 1948, en l’Acadèmia de Jurisprudència, en el Collegi de Doctors i en la Unió Democràtica de Catalunya, de la qual fou president Durant la guerra civil de 1936-39 fou conservador de la documentació judicial procedent del palau de justícia Fou director de la biblioteca…
Joan Cuatrecasas i Arumí
Metge.
Es doctorà en medicina i en farmàcia Fou professor a les universitats de Sevilla, Barcelona 1934, del Litoral Argentina, Cochabamba Bolívia i La Plata 1956-69 Presidí el Casal de Catalunya, de Buenos Aires Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i presidí la Societat de Metges Històlegs de Catalunya Fundà i dirigí Revista Médica , i publicà una vintena de llibres entre els quals es destaquen Reumatismo cardioarticular 1933, La hidrología en la práctica médica 1935, Psicobiología general de los instintos 1938, Psicobiología del lenguaje 1940, Reumatología 1953, 2 vols en collaboració…
Carles Cortés
Literatura catalana
Novel·lista i crític literari.
Doctor en filologia catalana, és professor de literatura catalana contemporània a la Universitat daAlacant El seu interès investigador s’ha centrat en la literatura d’escriptores del s XX En aquest sentit ha publicat els estudis Els personatges i el medi en la narrativa de Mercè Rodoreda 1996 i Començar a escriure la construcció dels primers relats de Mercè Rodoreda 1932-1938 2002 Ha antologat contes d’Isabel-Clara Simó 1999, Maria Mercè Roca 2001, Carme Riera 2003, Maria Antònia Oliver 2003 i Víctor Català 2004 Com a novellista també hi ha un estudi de la psicologia femenina en els seus…
Antoni Dalmases i Pardo
Literatura catalana
Novel·lista.
Filòleg i professor, ha conreat la narrativa infantil i juvenil De la primera destaquen Són estranys, els grans 1995, El grill tabalot 1995 i Els ulls d’en Joan 1996 de la segona, Els llums irreals 1989, Doble joc 1994, premi Gran Angular 1993, Silvestre Malasang 2001 i Els silencis de la Blu 2015 És autor d’una desena de novelles, i obtingué el premi Fiter i Rosell 1987 per La revolta de Job 1992, el Marià Vayreda 1991 per La infinitud dels parcs 1993, l’Andròmina de narrativa 1992 per L’última primavera 1993, el Sant Joan 1998 per Al mig del camí i el premi Gran Angular 2005 per Jo, el…
Marta Nadal i Brunès
Literatura catalana
Crítica literària.
Llicenciada en filologia catalana, inicià la seva activitat literària collaborant al quadern del Diari de Barcelona i Serra d’Or , on ha publicat articles i més d’un centenar d’entrevistes amb la rúbrica “Converses literàries” També ha collaborat a Lletra de Canvi , Avui , El País , entre d’altres Ha estat redactora en cap de la revista Serra d’Or des del 1997 fins al 2000 i n’és membre del consell de redacció Ha publicat estudis en guies de lectura per a l’ensenyament El seu camp d’estudi se centra, principalment, en la novellística contemporània i, en especial, en l’obra de…
Joan Duran i España
Literatura catalana
Poeta i periodista.
El 1872 començà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on feu també els de ciències i de farmàcia entre el 1877 i el 1886 el 1896 s’hi llicencià en farmàcia per dedicar-s’hi professionalment Mentrestant, s’havia enrolat per poc temps en un batalló carlista, ha-via treballat en els negocis d’un germà seu i en negocis propis, que fracassaren, i com a pràctic de farmàcia a Sarrià Fou redactor del diari La Renaixença , en què, el 1892, publicà, al fulletó, una traducció de Dubrovsky de Puixkin fou també collaborador de La Illustració Catalana i es vinculà a la Unió Catalanista…
Emili Grahit i Papell
Literatura catalana
Historiador.
Vida i obra Estudià dret a Barcelona, on fou membre de La Jove Catalunya i collaborador de La Renaixença , que li publicà una Memòria sobre la vida i obres de l’escriptor geroní Francesc Eiximenis 1873 Exercí la professió a Girona, d’on fou alcalde 1887-89 i 1890-91 Participà en la fundació de l’As-sociació Literària 1872 i en la de la “Revista de Gerona” 1876, en què publicà treballs sobre laguerra civil del s XV, la dominació francesa de 1640-52, els setges de l’any 1653, el 1675 i el 1684, la guerra de Successió i les muralles, entre altres temes Publicà El inquisidor fray Nicolás Eymerich…
Joan Gomis i Sanahuja
Literatura catalana
Assagista i novel·lista.
Fou un dels fundadors de la revista “El Ciervo” amb el seu germà Llorenç Dirigí l’Escola Superior de Ciències Socials de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials i Justícia i Pau Publicà els assaigs de caràcter religiós El hombre y la igualdad 1961, Examen de la democracia cristiana 1964, Todo es temporal menos Dios 1965, El mundo cambia de piel 1965, Perfil de Camilo Torres 1968 i, en català, Professió de fe en temps de crisi 1970, Catolicisme i societat capitalista Mauriac, Greene, Böll 1973, La resposta de Dostoievski 1974, Tres poetes i Déu Baudelaire, Unamuno i Riba 1979 i…
Aspàsia
Història
Oradora grega.
Hi ha hipòtesis creïbles que situen la seva arribada a Atenes al voltant del 450 aC Alguns autors antics assenyalen que fou una hetera, tot i que estudis recents qüestionen aquesta afirmació en considerar que aquestes fonts antigues contenien comentaris amb els quals es pretenia ridiculitzar el lideratge d’Atenes Fou la segona esposa o parella de Pèricles ~445-429 aC, amb qui tingué un fill, també anomenat Pèricles nascut ~440 aC, que finalment fou reconegut com a legítim Les fonts destaquen la seva capacitat en retòrica Pertanyia al cercle intellectual més avançat de l’època,…