Resultats de la cerca

Aquest santuari, al sud-est del terme, al costat de la carretera de Pontons, fou una capella tradicional de la parròquia de Sant Jaume de Montagut Fou i és l’església de la quadra i veïnat de Valldossera sorgit a l’entorn d’una torre subsidiària del castell de Montagut La menció més antiga de l’església és de l’any 1093, en què el comte Berenguer Ramon II de Barcelona va fer donació a Bertran Otó de la torre que anomenaven Valldossera, al terme del castell de Montagut, amb les seves pertinences i amb l’església de Santa Maria que allà hi havia En la confirmació d’aquest document…

Aquesta capella es troba dins del nucli urbà de la vila de Morellàs, en el sector de migdia, al carrer de Santa Magdalena, al qual ha donat nom Segons A Cazes, aquesta església és documentada des de l’any 1235, que el clergue d’Elna Ramon de Llauro va fer diversos llegats a les esglésies de Santa Margarida, Sant Corneli, Sant Amanç, Santa Maria de Morellàs i Sant Ferriol Santa Maria de Morellàs correspondria a Santa Maria Magdalena de Morellàs L’any 1368 hi ha notícia del benefici instituït a la capella de Santa Magdalena per la universitat de Morellàs, del qual…

La primera església romànica de Corbera és, avui dia, totalment perduda És possible que fos edificada prop de l’indret que ocupa avui el santuari de Corbera, o que aquest santuari fos construït sobre les ruïnes de Sant Vicenç La primera notícia que tenim del lloc és de l’any 899 es tracta de l’acta de consagració de l’església de Sant Vicenç de Corbera El bisbe Nantigís consagrà l’església a precs del prevere Ranesind i de tot el poble que habitava la parròquia de Corbera situada dins l’antic comtat de Berga in territorium Bergitanense, in locum vocitatum Corbera , el bisbe d’…

L’església de Sant Martí de Capolat, situada a l’antiga Vall de Lord i al comtat d’Urgell, pertanyia a la jurisdicció del bisbat d’Urgell Sant Martí fou una de les primeres esglésies preromàniques de la comarca la seva estructura fou modificada al llarg dels segles XVII i XVIII i avui l’edifici no conserva cap testimoni de la seva obra romànica Situada a 1 287 metres d’altitud dins l’antic terme del castell de Capolat, formava part inicialment de l’antic comtat d’Urgell i posteriorment passà a engrossir els dominis de la casa comtal de Cardona el segle XVII el lloc de Capolat formava part de…

Aquesta església es trobava a la vall de Lord, dins el terme del castell de Besora Fou durant molt de temps església parroquial del terme, encara que posteriorment aquesta funció fou traslladada a un nou temple construït en un altre lloc No figura al capbreu de parròquies constituïdes entre els anys 872 i 878 pel comte Guifré i el bisbe d’Urgell, Galderic La primera notícia de l’església correspon a la llista de parròquies del final del segle X o l’inici de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, on entre les parròquies de la vall de Lord figura la de Besora “…

Inicià la seva formació a Torrente, i al seminari fou deixeble de J Piqueras i JM Úbeda El 1872 exercí de segon organista a Salamanca, el mateix any era organista a la collegiata de Covadonga, el 1875 fou mestre de capella a Àvila i l’any següent desenvolupà aquesta mateixa tasca a Valladolid El 1877 guanyà la mestria de la catedral de València Destacà per la recuperació de l’obra de Joan Baptista Comes, que pretenia adaptar a la pràctica de la música religiosa En les obres religioses que compongué seguí l’estètica del seu temps, cercant sempre l’expressió a partir…

Vida i obra La seva producció historiogràfica aparegué en el setmanari Revista de Gandía , del qual era redactor A partir del 1929, hi publicà la sèrie d’articles sota el títol de “Polvillo de antaño”, que es remunten al passat medieval de la vila, on comenta curiositats històriques esparses d’interès per a l’ampli públic del setmanari L’any 1932 hi publicà Apuntes históricos del exconvento de San Roque de Gandía , on prengué com a base els escrits de Pasqual Sanz i Forés, i Apuntes históricos de la Iglesia de San José del Arrabal de Gandía L’any 1932 Revista de Gandía , veterana publicació…

Fou creat amb el nom d’Institut d’Art Musical per Frank Damrosch, fillol de Franz Liszt i responsable de l’educació musical a les escoles públiques d’aquella ciutat L’objectiu de Damrosch era crear un conservatori equiparable als que hi havia a Europa en aquell moment, per tal que els estudiants de música nord-americans no haguessin de traslladar-se al vell continent per a la seva formació El primer any s’hi matricularen 500 alumnes El 1924 la Fundació Musical Juilliard, dedicada a donar suport a les activitats relacionades amb la música als Estats Units, creà una nova escola, la…

El nom fa referència a la vida i l’obra del metge i eclesiàstic Pere Tarrés Té l’origen en el Servei de Colònies de Vacances SCV, creat el 1965 dins de  Caritas  Diocesana de Barcelona, entitat que el 1957 fundà el Secretariat de Colònies com a resposta al gran creixement de les entitats parroquials organitzadores de colònies, després de la signatura del Concordat entre el govern espanyol i el Vaticà 1953 El 1985 el SCV se separà de Caritas Diocesana de Barcelona i creà la Fundació Pere Tarrés, constituïda formalment el 1987 La fundació integrà també el Moviment de Centres d’Esplai Cristians…

Fundat l’any 1956, el seu precursor a la població fou Josep Maria Pallàs Franquesa, que el 1929 començà a practicar l’atletisme amb un grup d’amics de la congregació catòlica dels estanislaus Inicialment s’entrenaven al prat de la Riera i més endavant a les pistes dels estanislaus, inaugurades el 1930 Després de la Guerra Civil l’atletisme ressorgí sota l’aixopluc de la Joventut d’Acció Catòlica El 1943 es creà la secció d’atletisme de la Unió Esportiva Vic, club centrat especialment en el futbol L’ascens del primer equip de futbol a tercera divisió la temporada 1952-53 deixà la…