Resultats de la cerca
Es mostren 1782 resultats
Vilavenut
Poble
Poble del municipi de Fontcoberta (Pla de l’Estany), situat al NE del terme.
L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní El lloc formà part inicialment del comtat de Besalú, i fou del monestir de Banyoles Al s XVII formava amb Ollers una batllia dels comtes de Peralada A uns 3 km del poble hi ha les restes d’una església romànica dedicada a sant Bartomeu, que, segons tradició, havia estat un priorat de monjos benedictins
El FC Barcelona anuncia els arquitectes del nou Camp Nou
El jurat de l’Espai Barça, encapçalat pel president de l’entitat, Josep Maria Bartomeu, anuncia el guanyador del concurs per al disseny del nou estadi del FC Barcelona, que la junta directiva vol començar a construir l’any 2017 L’elecció recau en l’equip format per l’empresa japonesa Nikken Sekkei i els catalans Joan Pascual Ramon Ausió Arquitectes
Sant Fruitós (Peralada)
Art romànic
La capella del primitiu castell de Peralada, a la part alta de la població, era dedicada a sant Fruitós, advocació que permet de suposar-li una antiguitat considerable L’any 1390 passà a dependre del monestir femení de Sant Bartomeu de Bell-lloc installat en una part del solar d’aquest castell No sembla que n’hagi perviscut cap rastre
Joan de Tarragona
Pintura
Pintor.
Probable deixeble de Francesco d’Oberto, centrà l’escola gòtica italianitzant de Tarragona És autor del retaule de la Mare de Déu de Paretdelgada 1359 Hom li atribueix el de Sant Bartomeu de la seu de Tarragona i el dels Sants Joans per a Santa Coloma de Queralt Museu d’Art de Catalunya, on s’apropa a l’art de Ramon Destorrents
Samsó Arbús
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Fou el primer que s’installà a Perpinyà ~1584, d’ençà de la curta estada que hi féu l’impressor Rosembach el 1500 La primera obra que hi imprimí fou la versió llatina del Directorium curatorum del bisbe d’Elna, Pere Màrtir Coma 1584 La seva presència a Perpinyà consta fins al 1598 el 1608 fou succeït en la impremta per Bartomeu Mas
Tavascan
El pont de Tavascan
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.116 m alt.) del municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), a la capçalera de la vall de Cardós, a la confluència del riu de Tavascan (que neix per la unió de diversos cursos d’aigua que es formen als circs lacustres de la zona axial pirinenca, entre el Mont-roig i el pic de Certascan, on s’obre el port de Tavascan, 2.217 m alt.) i de la Noguera de Cardós o riu de Lladorre.
Aigua avall d’aquesta confluència hi ha el pantà de Tavascan , que alimenta, a través d’un canal subterrani, la central elèctrica de Llavorsí Aigua amunt del poble, a la dreta del riu de Lladorre, hi ha la central hidroelèctrica de Tavascan , subterrània, que aprofita l’aigua de dos salts, un del riu de Tavascan, a través d’un canal subterrani que pren l’aigua a Graus, i un altre del riu de Lladorre, a través de dos canals procedents de Montalto i dels estanys de Romedo i de Naorte Un airós pont de pedra medieval romànic tardà del segle XIII i un sol arc uneix les cases de banda i banda del…
la Pau
Ermita
Ermita que consta d’una capella i dues cel·les, dita també de son Seguí, que s’alça al cim del puig de son Seguí, dins el terme municipal de Santa Maria del Camí (Mallorca), al SE de la vila.
És dedicada a la Mare de Déu de la Pau fou fundada al s XVII i habitada per dos ermitans fins cap al 1820 del 1772 al 1800 estigué deshabitada És tradicional l’aplec que hi té lloc el diumenge de Pancaritat Diversos poetes Pere d’APenya, Maria Antònia Salvà, Bartomeu Guasp, Josep Calafat, Miquel Dolç han escrit goigs i poesies dedicades a aquesta Mare de Déu
Josep Miquel i Macaya
Educació
Literatura
Assagista.
Estudià a l’Institut Catòlic de París i rebé la influència de Maritain, Gilson i Garrigou-Lagrange Es dedicà a l’ensenyament i tenia una biblioteca d’uns trenta mil volums Publicà diversos opuscles sobre Lluís Carreras, Bartomeu Xiberta, Torras i Bages i altres Especialitzat en neotomisme, publicà Introducció a l’estudi de Sant Tomàs 1967 i les memòries literàries Història dels meus llibres 1967
Criterion
Revista trimestral de filosofia en català, fundada i dirigida pel caputxí Miquel d’Esplugues i publicada a Barcelona (1925-36).
Aplegà materials per a l’estudi de la història de la filosofia catalana i, en menor escala, establí contactes amb nous corrents ideològics L’orientació, catòlica i flexible, era una síntesi de tomisme, seny, franciscanisme i balmesianisme En foren collaboradors, entre d’altres, N Balthasar, E Longpré, JH Probst, R Bizzani, Bartomeu Xiberta, Joan B Manyà, Pere M Bordoy i Torrents, Joan Tusquets i Basili de Rubí
Santa Magdalena de Bonastre
Art romànic
El lloc de Bonastre és documentat des de l’any 1011 De l’església de Santa Magdalena de Bonastre Alastre no se’n fa esment, però, fins a l’any 1270, que apareix en el testament de Ramon de Noguera d’Albinyana És probable que fos sufragània de Sant Bartomeu de Puigtinyós, esmentada l’any 1214 L’església actual és una construcció d’època barroca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina