Resultats de la cerca
Es mostren 1529 resultats
Les lamiàcies o labiades
Labiades 1 Menta Mentha suaveolens detall d’una flor x 3 2 Camedris Teucrium chamaedrys detall d’una flor amb la corolla formada per un sol llavi x 3 3 Stachys ocymastrum a aspecte de la planta, de fulles basals peciolades i les superiors sèssils x 0,5 b corolla bilabiada, de llavi superior pla i profundament emarginat x 2 4 Malrubí negre Ballota nigra subespècie foetida a aspecte de la planta x 0,5 b flor bilabiada, amb el llavi superior lleument emarginat i els estams exserts x 2 5 Tàrrec Salvia verbenaca a detall d’una flor de calze i corolla bilabiats x 3 b calze seccionat per a…
Cotalba
El monestir de Cotalba
© Fototeca.cat
Monestir
Antic Monestir (Sant Jeroni de Cotalba o també Sant Jeroni de Gandia) de monjos jerònims, sobre un turó, a l’esquerra del riu de Vernissa, dins el municipi d’Alfauir (Safor).
Fou fundat el 1388 a l’indret de l’antiga alqueria de Cotalba , de població musulmana, per Alfons, duc de Gandia, que li atorgà, a més de Cotalba, la senyoria sobre Rafalet, Bonamira i Alfauir i els delmes de Palma de Gandia i Ador, que en depenien eclesiàsticament El 1514 l’arquebisbe de Tarragona Alfons d’Aragó li donà el lloc de Tavernes Blanques, prop de València Al començament del segle XVII les seves rendes eren de 5000 ducats La senyoria era habitada en gran part per moriscs, i quan en foren expulsats 1609 els religiosos la repoblaren a l’indret del Rafalet de Bonamira sorgí el Llocnou…
Susanna Rafart i Corominas
Literatura catalana
Poeta, narradora, crítica i traductora.
Filòloga i professora, ha publicat les narracions infantils Els gira-sols blaus 1993 i El pirata 101 1995, i els llibres de poesia Olis sobre paper 1996, premi Senyoriu Ausiàs Marc 1995, A cor què vols 1997, Reflexió de la llum 1999, premi Ciutat d’Olot-Joan Teixidor 1998, Jardins d’amor advers 2000, premi Ciutat de Palma-Joan Alcover 1999, Pou de glaç 2002, premi Carles Riba 2001, Retrat en blanc 2004, Baies 2005, premi Cavall Verd de poesia, Molí encès 2005, L’ocell a la cendra 2010, La mà interior 2011, La llum constant 2013, En el teu nom 2015, Beatriu o la frontera 2019, D’una…
,
Carlota Subirós i Bosch
Teatre
Directora d’escena.
Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre 1991 i en filologia italiana per la Universitat de Barcelona 2001, amplià estudis a Londres i a Berlín 1999-2001 inicià la seva carrera amb La lliçó 1996, d’Eugène Ionesco Posteriorment dirigí al Teatre Grec El malaguanyat , una recreació escènica de la novella de Thomas Bernhard 1997, i El vuitè sentit 1998, dramatúrgia basada en el Concert per a piano i orquestra de György Ligeti, amb direcció musical d’Ernest Martínez Izquierdo El 1999 estrenà la seva pròpia obra Dies de Festa , i Ària del diumenge , dramatúrgia…
Della Robbia
Luca Della RobbiaNois cantant, relleu de la cantoria de Florència
© Fototeca.cat
Escultura
Arts decoratives
Família d’escultors i ceramistes florentins dels segles XV i XVI.
El més destacat fou Luca Della Robbia Florència ~1400 — 1482, potser deixeble de Ghiberti, d’activitat documentada entre el 1431 i el 1469 Una de les seves primeres obres fou una cantoria de marbre per a la catedral de Florència avui al Museo dell’Opera del Duomo Tanmateix, la seva principal aportació foren les escultures de ceràmica vitrificada, gènere del qual hom li atribueix la paternitat i que constituí la base d’una florent indústria familiar són composicions en relleu, de tema religiós, amb figures blanques sobre fons blau, orlades amb flors i fruits policromats Madonna delle rose i…
ratolí

Ratolí
© CDC
Zoologia
Nom donat a diverses espècies de rosegadors de la família dels múrids, de poca grandària, inferior a la de les rates, amb el cap diferenciat del cos i amb la cua llarga i escatosa.
Tenen el crani allargat i la dentadura proveïda d’una dent incisiva, sense ullals ni premolars i amb tres molars El ratolí de camp lleonat Apodemus flavicollis té uns 8-11 cm de llargada, cua de mida igual a la del cos, pèls escassos i escampats, orelles ovalades i relativament llargues, potes anteriors més curtes que les posteriors, i pelatge terrós rogenc o lleonat grisós amb una taca groga molt palesa a la gola Habita a les zones més espesses dels boscs dels Pirineus El ratolí de camp comú Apodemus sylvaticus , una mica més petit que el ratolí de camp lleonat i sense la taca groga, és…
El que cal saber de la psoriasi
Patologia humana
La psoriasi és una malaltia crònica de la pell, de causa desconeguda, que es caracteritza per la formació de pàpules o plaques vermelloses ben delimitades i cobertes d’escames blanquinoses que se’n desprenen Tot i que hom ha detectat una predisposició hereditària a patir la malaltia, per tal que es desencadeni cal que actuïn diversos factors, alguns dels quals és possible d’evitar Per exemple, les infeccions de les vies respiratòries, sobretot quan no s’hi aplica un tractament immediat un consum d’alcohol excessiu, els traumatismes, les cremades o les irritacions de la pell i les situacions d…
lletania
Música
Súplica consistent en una sèrie de peticions o d’invocacions breus, adreçades a Déu, a les quals l’assemblea respon cada vegada amb un refrany curt, al més sovint Kyrie eleison ('Senyor, tingueu pietat').
Molt abundants en la litúrgia bizantina, la missa romana ha recuperat les lletanies en l’acte penitencial i en la pregària dels fidels després del concili II del Vaticà Fora de la missa, a Occident són conegudes les lletanies dels sants, que es canten en ocasions solemnes i constitueixen la part central i més característica de les anomenades lletanies majors, i també les lletanies menors, que acompanyaven les processons anomenades popularment "lledànies" Les lletanies majors, atribuïdes al papa Liberi segle IV, es cantaven durant la processó de les rogatives 25 d’abril les lletanies menors, d…
Les magnoliàcies
Flors i fruits d'una magnoliàcia de jardí, junts al mateix peu Fototecacat / MC Les magnoliàcies comprenen vora dos centenars d’espècies llenyoses, pròpies sobretot de l’àsia sud-oriental i, menys, de l’Amèrica tropical i subtropical Segons les restes fòssils que hom n’ha trobat, però, abundaren a bona part de l’hemisferi boreal durant el Mesozoic Les magnoliàcies han estat considerades per diversos autors, a causa de la seva morfologia general i la de la flor, i també per la seva antigor, com el prototipus de les famílies d’angiospermes, gairebé el punt de partida evolutiu de…
La muntanya de sal de Cardona
La dissolució per l’aigua de pluja dels dipòsits de sals que afloren a Cardona dona lloc a espectaculars formes erosives Jaume Orta La muntanya de sal de Cardona 26, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Aquest petit espai és constituït per un aflorament salí que forma part de l’anomenada formació salina de Cardona, la qual s’estén, i no pas superficialment, per gran part de la comarca del Bages, a la Depressió Central Catalana És el resultat de la formació d’evaporites en la ja molt reduïda conca marina que al final de l’Eocè ocupava part de l’actual depressió de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina