Resultats de la cerca

Vida Nasqué en el si d’una família illustrada, en la qual destacaren el seu avi patern, l’historiador i banquer Francesc Monsalvatje i Fossas , i el seu pare, Francesc-Xavier Monsalvatje i Iglésias , mort en plena joventut, el 1921, fet que obligà el petit Xavier, de només nou anys, a anar a viure a Barcelona a casa del seu avi matern Format pedagògicament a l’escola Montessori, la seva vocació musical el menà a l’Escola Municipal de Música, on estudià amb Lluís Millet, Enric Morera, Jaume Pahissa i violí amb Francesc Costa A més de la formació rebuda, Montsalvatge reconeixia l’impacte que li…

Vida Influït per l’ambient familiar i per l’escoltisme, estudià música amb MLl Torrà de Gibert, N Carbonell i també amb E Toldrà, de qui, a més, fou secretari Compaginà els estudis musicals amb els de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en història Des del 1983 fou catedràtic d’història de la música en aquesta mateixa universitat, de la qual ja era professor des del 1970 El 1947 cofundà la Coral Sant Jordi , que dirigí fins el 1991 Especialista en direcció coral, professà sobre aquesta matèria en diferents països Mantingué una intensa activitat en el terreny de la…

Durant la seva joventut fou un actiu militant trotskista, afiliat els primers anys setanta a la Lliga Comunista Revolucionària , i fou empresonat diverses vegades Exercí com a periodista per a l’agència de notícies britànica Visnews a l’Amèrica Central Incorporat a la naixent Televisió de Catalunya , des del 1984 en fou cap del departament de notícies 1983-86 i de produccions esportives 1986-89, i combinà ambdues tasques fins al 1991 Fou responsable d’operacions especials de la FORTA Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmiques, on coordinà in situ els equips d’aquesta emissora…

D’aleshores ençà ha sofert una evolució isolada a Catalunya, fins a esdevenir un dels instruments més representatius de la música autòctona i veritable element protagonista en les sardanes El nom actual pot considerar-se una abreviatura convencional de xeremia tenor , que en seria el nom propi Fins al principi del s XIX era construïda, generalment, amb fusta de boix, d’una llargada més curta que l’actual 70 cm aproximadament, acabada amb un pavelló amplament desbocat i, en algun cas, duia alguna clau de construcció rústega L’any 1849, Andreu Turon presentà a Perpinyà una nova tenora de…

Vida Es formà amb el seu pare, professor de violoncel al Conservatori de Bakú, i a partir del 1937 prosseguí els estudis a Moscou Feu la seva primera aparició pública a quinze anys Fou deixeble de D Šostakovič i de S Kozolupov al Conservatori de Moscou, on es diplomà l’any 1946 A partir del 1948 començà a impartir lliçons en aquest mateix centre, primer com a professor assistent i posteriorment, entre el 1959 i el 1974, com a professor titular Després de la Segona Guerra Mundial aconseguí ser conegut fora de la Unió Soviètica i arribà a ser considerat el veritable successor de Pau Casals, de…

Es llicencià en medicina a Barcelona el 1921 i es doctorà el 1922 Treballà a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, sota el mestratge de Manuel Corachan Fou cap de servei de cirurgia de l’Hospital de Sant Pau 1935 Durant el seu temps de cap de la Caixa de Previsió de Socors des del 1929, i després, durant la Guerra Civil de 1936-39, desenvolupà un procediment de tractament de les fractures obertes, que exposà en l’obra El tractament actual de les fractures de guerra S’exilià el 1939 i, invitat pels caps del servei de defensa passiva de la Gran Bretanya, s’installà a Oxford El mateix any…

Des del segle XV, la vida musical d’aquesta ciutat ha girat a l’entorn dels seus orgues, època en què es té notícia de la construcció del primer, fins el 1877, moment en què es creà la plaça d’organista i mestre de capella a l’esglé-parroquial Entre els qui van exercir aquest càrrec, cal esmentar Esteve Guiu, que en fou titular entre el 1775 i el 1824, i, ja al segle XX, Miquel Mas, Josep Armengou i Marià Miró i Alsina Berga té una notable tradició musical i força músics, molts dels quals relacionats amb La Patum Joaquim Serra i Farriols 1833-1905, que contribuí a dignificar-ne la música…

Vida Fou deixebla d’Enric Granados, del qual fou una intèrpret excepcional Excellí en el lied per la seva expressiva dicció i un gran domini de les llengües L’any 1913 debutà al Palau de la Música Catalana amb Parsifal , i ja de jove suscità en nombrosos compositors el desig d’escriure noves obres, algunes de les quals li foren dedicades D’aquestes, les més destacades són Gracia mía i Llorad corazón , d’Enric Granados 1913 L’infantament meravellós de Shaharazada , opus 1 1918, Verger de galanies , de R Gerhard, i Excelsior 1921, de F Pedrell Madrigals i Amoroses , d’Apelles Mestres 1926…

Membres del CADCI davant del seu local celebrant-ne la reobertura, Barcelona, CPérez de Rozas, 18-2-1936 AF/AHC A la primeria de març del 1903, al cafè dels Quatre Gats, es creà el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI Els seus fundadors van promoure un projecte d’iniciatives que lligava perfectament amb les condicions i les expectatives dels treballadors mercantils de l’època la instrucció com a eina de promoció, el mutualisme, l’esport, l’excursionisme i el nacionalisme, dintre d’un estil unitari i pluralista Alhora, tal com afirmava el manifest fundacional,…

Relació de personatges destacats de l’any 2010 Cada biografia disposa d’un enllaç a l’article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Mathieu Amalric El 23 de maig, l’actor i director cinematogràfic francès Mathieu Amalric va ser guardonat com a millor director en el Festival de Canes Julian Paul Assange Al llarg de l’any el portal web Wikileaks, creat pel ciberactivista Julian Assange, va ser motiu d’una polèmica internacional per la filtració de documentació compromesa Carme Balcells i Segalà El 23 d’abril, l’agent literària Carme Balcells i Segalà va rebre el guardó especial del…