Resultats de la cerca

L’eremitisme sorgí al segle III Hom considera Pau de Tebes el primer eremita conegut i Antoni, seguidor seu, a propagador de la vida eremítica a l’Alt Egipte, des d’on s’estengué per tot l’Orient Un dels seus deixebles, Hilarió, portà l’eremitisme a Palestina Gregori Nazianzè i Basili el Gran l’implantaren a la Capadòcia Com a forma general de vida monàstica, l’eremitisme fou substituït pel cenobitisme, fundat per Pacomi a l’Egipte i implantat més tard a l’Occident per obra d’Atanasi, Jeroni, Rufí, Cassià i Benet de Núrsia Als segles XII i XIII, hom troba encara a l’Occident molts eremites…

Passà a Barcelona, on els seus membres foren ciutadans honrats i cavallers des del començament del s XIV Tingueren repetidament —fins al primer terç del s XVI— els càrrecs de batlle, síndic de la ciutat, conseller, mostassaf, cònsol de mar, diputat i oïdor de comptes Uns Desplà tal vegada els mateixos d’Alella foren senyors de la casa Desplà a Sant Gervasi de Cassoles Entre els membres d’aquest llinatge cal destacar Joan Desplà , doctor en lleis, que fou pare de Joan Desplà mort abans del 1441, tresorer del rei, que no tingué successió de la seva muller, Elionor de Sacirera morta el 1441 A la…

Església L’antic monestir de Santa Maria del Pedregal estigué situat a l’indret on avui dia hi ha el santuari del mateix nom —construït a la fi del segle passat amb elements gòtics—, prop del Talladell, a mig camí entre aquest poble i la ciutat de Tàrrega Santa Maria del Pedregal fou fundat vers el 1176 per iniciativa de la família dels Anglesola, molt influent a les terres de l’Urgell Probablement cal considerar-la una fundació afiliada a la comunitat cistercenca femenina de Santa Maria de Vallbona, la qual hi devia establir un petit grup de religioses procedents d’aquest monestir Tot i que…

Situació Base semicircular d’una torre integrada a la part nord del nucli de la Tallada, que es creu que pertanyia al primitiu castell EFS Les restes d’aquest castell són a la petita localitat de la Tallada, que es troba a la banda meridional del terme municipal Mapa 34-15 390 Situació 31TCG682113 S’hi accedeix per la carretera B-100, que comunica la Panadella amb Sant Guim de Freixenet, a poc menys de 2 km al sud d’aquesta població JRG-DRR-JIR-JMT Història Possiblement el castell de la Tallada es va originar a mitjan segle XI, quan es reprengué la repoblació de la Segarra El terme de la…

Situació Aspecte que ofereix, des de la part sud-est, aquesta antiga sufragània de Granyanella, amb l’absis mig tapat per la sagristia tardana ECSA-M Catalán L’església sufragània de Sant Jaume és situada a l’entrada del poble de la Móra, aïllada i amb l’àmbit de l’antic cementiri, ara convertit en plaça, a migjorn Mapa 34-15 390 Situació 31TCG496128 Venint de Cervera i anant cap a Tàrrega per la carretera N-II, a uns 6 km s’agafa una pista a mà esquerra en direcció sud que en 1 km ens porta a la Móra XSB Història Aquesta església fou sempre una sufragània de Sant Salvador de Granyanella, que…

El poble de Pira és situat al límit oriental del terme, al marge dret del riu d’Anguera Cal dir que sobre els orígens de la dominicatura del castell i lloc de Pira, els documents que existeixen són suspectes Un d’ells data de l’any 1067, en què el comte barceloní Berenguer Ramon II donà al comte Ermengol IV d’Urgell l’indret d’ Apiera — junt amb Barberà i altres llocs—, perquè el colonitzés Historiadors com LI París i F Soldevila consideraren fals aquest document, car en l’escriptura de donació Berenguer Ramon II s’intitula, a més de comte, regis de Barchinona , títol que no utilitzaren els…

Aquest castell, avui desaparegut, presidia el poble de Riudoms La seva localització exacta és desconeguda, però segurament es trobava prop de l’església parroquial de Sant Jaume La construcció d’aquesta fortalesa anà vinculada a la repoblació del lloc a mitjan segle XII El 17 de juny de 1150, el príncep Robert, la seva dona Agnès i llur fill Guillem feren donació del lloc a Guerau Pere, als seus germans I fills, amb l’obligació de bastir un castell del qual Robert pagaria dos terços de les despeses i la resta, el feudatari, que esdevindria castlà del terme Aquesta donació, però,…

Els orígens d’aquesta torre, situada a Horta, es remunten a l’època romana, ja que en aquest indret es localitzaren els vestigis d’una villa romana, excavats l’any 1987 pel Servei d’Arqueologia de la Ciutat amb motiu de la construcció de l’accés al túnel del turó de la Rovira La recerca arqueològica posà de manifest que aquest indret corresponia a la part rústica de la villa, a la zona on se situaven les installacions destinades a magatzem de gra, amb un nombre considerable de sitges Les notícies documentals que trobem del lloc d’Horta es remunten a l’any 965, quan el levita Ataülf i els…

Vida i obra Noucentista i preceptista del Noucentisme A 14 anys publicà algun dibuix a  En Patufet Treballà a l’acadèmia Galí del 1907 al 1911 Eugeni d’Ors li confià 1911 la direcció plàstica de l’ Almanac dels Noucentistes , i, des de la mateixa data, collaborà com a illustrador al Papitu i ingressà al grup de Les Arts i els Artistes Fou un dels fundadors de la revista Picarol 1912, i el 1913 feu la primera exposició personal de pintura, a les Galeries Dalmau També collaborà a  La Revista El 1915 feu la primera de ceràmica, en collaboració amb Quer Viatjà a Itàlia 1916-17, i rebé l’…

Situació i presentació El municipi de Puigdàlber, amb un terme de 0,4 km 2 , el més petit del Principat, és situat a la fossa del Penedès, en terreny gairebé pla És drenat per les rieres del Romaní i de la Serra, afluents de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs El municipi és envoltat pels termes del Pla del Penedès, a llevant, i de Font-rubí, a ponent Hi passa la carretera C-15 de Vilafranca a Igualada, a 7 km de distància de la capital comarcal Per una carretera local es comunica amb la C-243 de Vilafranca a Martorell, per Sant Sadurní El 2001, s’agregà al terme el sector del Mas Moré, fins…