Resultats de la cerca

Llicenciat en Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona i diplomat en Interpretació per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Ha estat membre de la companyia Zitzània Teatre 1990-98, membre fundador de la companyia Kràmpack 1994-97 i director fundador de l’Aula de Teatre de la Universitat Pompeu Fabra 1995-99 Ha dirigit, entre altres espectacles, Kràmpack 1994, de JSánchez, premi especial de la Crítica Dakota 1996, de JGalceran, premi Butaca a la millor direcció Klowns 1997, de JMontanyès i JMMestres, premi Especial de la Crítica Salvats , d’EBond Fashion Feeling…

Era ciutadà honrat de Barcelona Fou membre del Consell de Cent i diputat reial de la generalitat 1629-32 El 1634 es destacà en activitats de protesta per l’afer dels quints reclamats per Felip IV a la ciutat de Barcelona Fou novament diputat reial de la generalitat del 1638 al 1641, elegit juntament amb Pau Claris i Francesc de Tamarit El 1640 intentà d’assegurar la fidelitat de Tortosa a la lluita contra Felip IV, sense assolir-ho cooperà a organitzar la defensa contra la invasió castellana i, pel gener del 1641, la defensa de Barcelona El 1643 fou elegit síndic de Barcelona i intervingué en…

Obtingué la revàlida per a exercir la medicina el 1798 Durant la guerra del Francès fou metge primer dels Reials Exèrcits i secretari de les juntes de caritat i beneficència Traslladat a Madrid 1815, fou metge reial Escriví algunes obres mèdiques, poemes en català i castellà i Origen y estado actual de los males habituales de España que se oponen a que se observe la Constitución 1840

Jesuïta des del 1747 Ensenyà humanitats a Cervera en 1753-54, i l’any següent passà a Córdoba de Tucumán Missioner dels guaranís al Paraguai 1760-63, implantà l’humanisme cerverí a Córdoba 1763-67 Escriví la crònica de l’exili a Itàlia Annus patiens , 1875-76 Residí sempre a Faenza, on publicà el poema en hexàmetres De invento novo orbe 1777, De vita et moribus sex sacerdotum paraguaycorum 1791 i De vita XIII sacerdotum paraguaycorum 1793, pòstum, amb una biografia de l’autor pel seu germà Ignasi, i un curiós Comentarius de administratione guaranitica ad republicam Platonis , que en…

Escriví nombroses marxes militars i himnes El 1859 publicà, a Lleida, un Diccionario enciclopédico de la música , amb exemples musicals i dades de gran interès

Fou organista de la Soledad Real de Madrid El 1749 ingressà al monestir de Montserrat, on fou mestre de capella i de l’escolania a partir del 1753 Escriví obres religioses, totes d’una gran qualitat, entre les quals destaquen les obres per a veus i orquestra, en estil concertant, com dos Magnificat , un Stabat Mater , cinc responsoris de Nadal, quatre de la Nativitat de la Mare de Déu, dues cantates de Nadal una de les quals, Silencio , fou molt influïda per l’òpera italiana del seu temps, sis lamentacions de Setmana Santa i el salm Confitebor També deixà una missa, una cantata amb text…

Doctor en drets per València 1598 Conseller de València el 1598 El 1594 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns, on prengué el nom d’ Atrevimiento , i hi llegí set poesies en castellà Fou, molt probablement, l’autor de la Segunda parte de la vida del pícaro Guzmán de Alfarache  Barcelona 1602, dirigida a Gaspar Mercader, amb el pseudònim de Mateo Luján de Sayavedra , abans que Mateo Alemán publiqués la seva segona part 1604 Martí intercalà a la trama novellesca dues narracions extenses, ambdues esdevingudes a València, una disquisició sobre l’origen i el fonament de la noblesa biscaïna i una…

És autor de Declaración del árbol de la genealogía y descendencia de los nobilísimos y excelentísimos vizcondes, condes y duques de Cardona 1665

Canonge de Girona, fiscal de la inquisició i auditor del tribunal de la Rota Bisbe de Girona 1664-68 i de Lleida 1668-73 Hom li atribueix un tractat anònim, en castellà, imprès a Saragossa el 1668, sobre la Calificación que merecen los delitos de herética pravidad en los reinos españoles

Conegut per Fortunio Bonanova De jove es dedicà al periodisme, on fou redactor de “Tempo” Format a Barcelona, estudià dret a la Universitat de Barcelona i música al Conservatori Reial Com a cantant, debutà a l’Òpera de París, i actuà per tot Espanya, Itàlia i Moscou En el camp del cinema, interpretà a Barcelona el Don Juan Tenorio de Ricard de Baños 1921 Defensor teòric de l’avantguardisme signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra 1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda Estrenà a Barcelona el Socrate d’Erik Satie El 1923, anà a Buenos Aires, on representà Doña Francisquita,…