Resultats de la cerca
Es mostren 10476 resultats
Franz Schubert

Franz Shubert, de W. A. Rieder
© Fototeca.cat
Música
Compositor austríac.
Deixeble d’Antonio Salieri, actuà com a mestre de música de la família Esterházy, càrrec que deixà per dedicar-se únicament a la composició, amb tota mena de privacions La seva extensa producció pot dividir-se en tres grans períodes El primer comprèn quartets de corda, com el del 1814 en si bemoll major, contemporani de la seva primera obra mestra el lied titulat Gretchen am Spinnrade ‘Margarideta a la filosa’ Aviat seguiren Erlkönig ‘El rei dels verns’, 1815 i Der Wanderer ‘El caminant’, 1816, a més de les sis primeres simfonies, influïdes per Mozart A la fi d’aquest any es…
veler | velera
Història
Teixidor de vels de seda.
El seu camp de treball era molt ampli —per exemple, a Manresa, més de 30 especialistes de teixits—, però centrat en els vels i mocadors de seda, tafetans i burates també utilitzaven el cotó i el fil mesclat El gremi de velers més important dels Països Catalans fou el de Barcelona Organitzat corporativament, amb privilegi reial en 1533-37, obtingué noves ordinacions del lloctinent el 1564, i del rei el 1599 Als segles XVI i XVII la seva projecció econòmica i social fou secundària A partir del 1680 participà en la conquesta del mercat peninsular L’activitat gremial es revifà en 1733-36 amb la…
Reuss
Família principesca alemanya que donà nom a diversos estats independents del Sacre Imperi.
L’origen de llur denominació es remunta al batlliu Enric de Plauen dit el Jove mort dins el període 1291/95, fill d’Enric I, senyor de Plauen i Vogtsbert, el qual des del 1289 fou anomenat der Reusse ‘el Rus’ com a gendre de Sofia, filla del rei Daniel de Galítsia Des d’aleshores tots els seus descendents es cognomenaren Reuss , nom que també fou emprat per a designar llurs possessions En morir 1535 el seu quadrinet Enric XVI Reuss , noble senyor de Greiz i Kranichfeld, les possessions foren dividides entre els dos fills el gran, Enric XVIII Reuss mort el 1573, formà la Línia Major…
Associació de Munters de Catalunya
Caça
Associació de caçadors fundada a les acaballes del segle XIX.
Pionera a Catalunya, centrava la seva activitat en la caça major, principalment del senglar i de l’isard El primer president i munter major del qual es té notícia fou Ramon de Planell i de Reguer, que fou substituït en els càrrecs per Joaquim Gràcia i Calvo fins a l’extinció de l’associació Conjuntament amb la Federació Regional de Caça i diverses societats de caçadors, foren els precursors de la Federació Catalana de Caça
resina
Electrònica i informàtica
En la fabricació de circuits integrats, substància fotosensible que és dipositada sobre el semiconductor perquè la llum ultraviolada que travessa la màscara impressioni selectivament aquelles regions del semiconductor on es volen realitzar els diferents processos d’implantació iònica, oxidació, metal·lització, etc.
Hom parla de resina negativa quan en el procés de revelatge el dissolvent elimina la resina que no ha estat exposada a la llum ultraviolada, i de resina positiva quan el dissolvent elimina la resina que ha sofert l’exposició a la llum ultraviolada Les resines positives permeten un major grau de resolució però són menys sensibles que les negatives, necessiten un major temps d’exposició i, per tant, són més costoses
consonància
Música
Qualitat d’un interval o d’un acord que produeix un efecte d’afirmació i de repòs a causa de la fusió dels sons que els constitueixen.
Es tracta d’un concepte relatiu que ha canviat al llarg dels segles Per als pitagòrics, la consonància era avaluada segons les relacions numèriques entre les longituds de les cordes que produïen els sons Segons l’harmonia tradicional, l’ordre de perfecció decreixent de les consonàncies és l’octava, única consonància absoluta, la quinta i la seva inversió la quarta justa, la tercera major, la tercera menor, la sexta major, la sexta menor, etc
dominantització
Música
Conversió d’un grau melòdic o harmònic en dominant a conseqüència de la seva caracterització amb trets morfològics i sintàctics propis de la dominant.
La dominantització d’un acord comprèn aspectes morfològics evidents l’acord s’ha d’adaptar a l’estructura de l’acord de dominant En el cas d’un acord perfecte menor, cal elevar la seva 3a de tal manera que s’introdueix la sensible del grau que es tonicalitza En el cas d’un acord major que no sigui la dominant, com, per exemple, el I en el mode major, la dominantització no es produeix elevant la 3a, atès que l’acord ja és major, sinó afegint-li una 7a m i convertint-lo així en un sèptima de dominant Els graus que experimenten la dominantització amb més…
corregiment de Lleida
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta, el 1716.
Comprenia les antigues vegueries de Lleida, Balaguer i Tàrrega, amb un alcalde major en cadascuna d’aquestes poblacions Confrontava al nord amb el Montsec, al sud amb l’Ebre, a ponent amb Aragó i a llevant amb el corregiment de Cervera El primer corregidor fou el marquès Balthasar Joseph Dubus, mariscal de camp i capità de les guàrdies valones, i el primer alcalde major, Marià Biosca i d’Anglarill, catedràtic de decretals de la Universitat de Cervera 1721
batalló
Militar
Unitat tàctica d’infanteria que reuneix diveses companyies i que és fonamental per a formar unitat superior de l’arma —per exemple, regiments o agrupacions tàctiques— juntament amb unitats d’altres armes.
En la major part d’exèrcits moderns un batalló és format per tres companyies de fussellers, una d’armes pesants i una de plana major, composició heterogènia imposada per la necessitat de combinar el moviment amb el foc Els darrers anys ha anat augmentant la importància del batalló com a unitat tàctica, mentre que el regiment resta com a unitat administrativa Diversos països europeus constitueixen actualment les brigades a base de batallons i prescindeixen dels regiments
nervi ciàtic
Anatomia
Branca terminal del plexe lumbosacre.
Surt de la pelvis per la part inferior de l’escotadura ciàtica major, davalla entre la tuberositat de l’isqui i el trocànter major del fèmur i se situa en la cara posterior de la cuixa per sota la porció llarga del bíceps crural En arribar al buit popliti es bifurca i es formen els nervis ciàtic popliti extern i intern, que es distribueixen per la cama Els nervis ciàtics tenen una funció mixta sensitiva i motora
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina