Resultats de la cerca
Es mostren 1116 resultats
Primera cimera de l’ONU sobre refugiats i migracions
Les Nacions Unides celebren la primera cimera sobre refugiats i migracions Segons l’OCDE, el 2016 es va arribar a una xifra rècord de peticions d’asil, més d’un milió i mig, una quarta part de les quals provenien de Síria El document final és el resultat de mesos de negociacions, però rep nombroses crítiques per la vaguetat de les propostes, i perquè no recull el que es considerava un dels punts clau reassentar el 10% dels refugiats del món El compromís més concret a què s’arriba és la collaboració en el control de les fronteres
Atemptat a l’aeroport d’Istanbul
En un atemptat terrorista a l’aeroport Atatürk, d’Istanbul, moren 42 persones i 239 resulten ferides Tres homes armats han arribat amb taxi i després d’obrir foc han fet explotar una primera bomba a la terminal d’arribades, una segona a la terminal de sortides i una tercera al pàrquing Els tres terroristes s’immolen al mateix aeroport quan són encerclats per la policia Tot i que ningú no reivindica l’atemptat, per les característiques que presenta la policia assegura que és obra de l’anomenat Estat Islàmic, contra l’aliança amb què Turquia participa en la guerra de Síria
messalianisme
Cristianisme
Moviment i doctrina pietistes cristians.
Originari de Mesopotàmia, es difongué vers mitjan s IV per Síria, l’Àsia Menor i Egipte Doctrinalment ensenyà que pel pecat d’Adam cada home duu un dimoni unit a l’ànima, el qual no és expulsat pel baptisme, sinó per la pregària contínua i la mortificació La importància que donà a la pregària féu que els seus seguidors fossin coneguts en el món grec com a euquites εὐχῖται, mot equivalent al siríac měṣallīn ‘els qui preguen’ Combatut per Amfiloqui d’Iconi, Flavià d’Antioquia i Epifani i condemnat pel concili d’Efes 431, el messalianisme subsistí fins al s VII
Nabopolassar
Història
Rei de Babilònia (626-605 aC).
Fundador de la dinastia neobabilònica o caldea Cap dels arameus del sud de Mesopotàmia, s’independitzà primer d’Assíria 626 aC Després, aliat amb Ciaxares, rei dels medes, inicià 616 una decidida política antiassíria contra Sin-Šar-Iškun 628-612, la qual culminà amb la presa de Nínive 612 i les victòries sobre Aššur-uballiṭ II 612-609 aC, darrer rei d’Assíria Poc temps després plantà cara als egipcis 607 i 606, que havien sostingut els assiris per recuperar llur control sobre Síria-Palestina El 605 el seu fill Nabucodonosor II derrotà completament el faraó Neako II a Karkemiš
Sapor I
Història
Rei sassànida de Pèrsia (241-272 dC).
Fill d’Ardašīr, fundador de la dinastia sassànida , lluità diverses vegades contra Roma i capturà l’emperador Valerià 260, que tingué presoner fins a la mort També combaté contra Síria i Armènia, territoris que hagué de cedir posteriorment Probablement fou ell —i no el seu pare— qui conquerí i destruí la ciutat de Hatra, a Mesopotàmia, capital d’un petit regne entre Pèrsia i l’imperi Romà També li ha estat atribuïda la fundació de Gondēšāpūr , ciutat famosa pel conreu de la ciència mèdica i la filosofia hellenísticooriental Afavorí la traducció d’obres gregues i índies
Amenofis I
El faraó Amenofis I, segons una representació pictòrica conservada al Staatliche Museum de Berlín
© Corel Professional Photos
Història
Segon faraó de la dinastia XVIII (1546-1526 aC) Fill d’Amosis i d’Amosis-Nefertiry, el seu regnat fa de pont entre el del seu pare, en el qual s’insinuen algunes de les característiques de la dinastia, i el de Tuthmosis I, on moltes són ja una realitat.
En campanyes a Núbia eixamplà les fronteres, sembla que fins a l’illa de Sai Actuà al Sinaí, on fou el primer sobirà de la dinastia en tornar a explotar les mines de turquesa A Síria-Palestina, potser preparà el camí a la campanya posteridor de Tuthmosis I En el pla interior, és famós no tant per les seves construccions a Karnak, Dayr al-Baḥrī, Elefantina, Kawn Umbū i Abidos com per haver creat, sembla, l’equip d’obrers encarregats de construir les tombes de la família reial Fou el primer faraó a separar la tomba del temple funerari
Iran 2015
Estat
El ministre d’Afers Estrangers iranià, Javad Zarif, durant les negociacions a Lausana al mes d’abril per a arribar a un acord sobre el programa nuclear © US Department of State L'inici de la normalització de les relacions exteriors arran de l'acord nuclear va ser el fet més important de l'any A l'abril, l'Iran, juntament amb els cinc països membres del Consell de Seguretat amb dret de vet --els Estats Units, Rússia, la Xina, el Regne Unit i França-- i Alemanya van arribar a un principi d'acord sobre el programa nuclear iranià Alguns grups iranians van criticar el pacte, dient que el país…
Líban 2014
Estat
Més de dos milions de sirians viuen en els camps de refugiats del Líban © ONU Al gener, dos atemptats suïcides van colpejar zones de majoria xiïta al suburbi d’Al-Dàhiya, a Beirut, i a Hermel, a la vall d’Al-Biqà Més de 20 persones van morir en aquestes àrees dominades per uns atacs atribuïts als grups de Jabhat al-Nusra i l’EI Estat Islàmic Al febrer, un tercer atemptat va matar set persones més a Al-Dàhiya En aquest clima de tensió, a meitat de febrer, el primer ministre libanès, Tammam Salam, va anunciar la formació d’un govern d’unitat nacional, deu mesos després d’haver estat designat en…
haiximita
Història
Membre de la dinastia quraixita descendent de Hāšim, antecessor de Mahoma.
Els haiximites foren xèrifs de la Meca fins que Ḥusayn ibn ‘Alī fou proclamat rei d’Al-Ḥiǧāz 1916 Bandejats d’Aràbia per Abd al-’Aziz II, ocuparen el tron de Síria Fayṣāl ibn Ḥusayn, 1919-20 i el de l’Iraq Abdullah, 1919-21, i el mateix Fayṣāl i els seus descendents fins el 1958, mentre que Abdullah, nomenat emir de la Transjordània pels britànics 1921, n’assolia la independència 1946 i hi instituïa el regne haiximita 1947, sota el govern de Ḥusayn ibn Ṭalāl Hussein I de Jordània, entre el 1953 i el 1999, i, des d’aquest any, d’ Abdallà II de Jordània
Miquel Molist i Montaña
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador.
Format a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de J Maluquer de Motes, l’any 1986 es doctorà a la Universitat de Lió França Catedràtic de prehistòria a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha centrat la seva recerca en l’origen i la consolidació de les primeres societats agrícoles a la Mediterrània oriental i a Catalunya Ha dirigit diverses excavacions, entre les quals destaca la de Tell Halula, publicada el 1996 Tell Halula Síria un yacimiento neolítico del valle medio del Eufrates campañas de 1991 y 1992 Fou director del Museu d’Arqueologia Catalunya entre el juliol del 2000 i el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina