Resultats de la cerca

Amb alguns dels seus familiars fugí de Catalunya després de l’execució del seu avi, Bernat II de Cabrera Fou lliurat com a ostatge del seu pare al senyor de Pruyana, i després a Pere I de Castella, que el retingué pres a Carmona fins que Enric de Trastàmara l’alliberà en un canvi de presoners Els seus familiars aconseguiren que el rei Pere el Cerimoniós li restituís una part dels béns confiscats al seu pare el vescomtat de Cabrera 1373 i més tard el de Bas 1381 El rei el prengué sota la seva protecció i, d’acord amb ell, tallà l’intent de remoure els processos contra els Cabrera per part de l…

Previst en el primer tractat de París —signat el 30 de maig de 1814 pels principals estats europeus—, hom proclamà a Viena que volia reconstruir l’ordre social i el sistema polític d’Europa i establir-hi una pau duradora, basada en un repartiment just de forces Tanmateix, el congrés fou dominat per les quatre grans potències de l’època Àustria, Rússia, la Gran Bretanya i Prússia, la Quàdruple Aliança antinapoleònica, que, representades respectivament pel príncep de Metternich-Winneburg, KR von Nesselrode, el vescomte de Castlereagh i KA von Hardenberg, hi refongueren la divisió política…

Fou motivat pel secular antagonisme austrofrancès, per les ambicions territorials de Prússia i per la rivalitat mercantil i colonial entre la Gran Bretanya, d’una banda, i França i Espanya, de l’altra Malgrat llur acceptació de la Pragmàtica Sanció , les potències europees refusaren de reconèixer Maria Teresa per tal d’emparar-se de territoris austríacs El conflicte s’inicià amb la conquesta de Silèsia per part de Frederic II de Prússia desembre del 1740 — abril del 1741 Tot seguit França, Espanya, Baviera i Saxònia s’uniren al vencedor en la lliga de Nymphenburg Maria Teresa, no obstant el…

És d’un color grogós, amb taques fosques o negres, i l’escut ventral és de color groc al mig, amb bandes laterals negres Habita en pinedes litorals, garrigues o terrenys arenosos molt exposats al sol S'alimenten gairebé exclusivament de vegetals, i fan uns estralls considerables en els camps de patates i de maduixes, a part les herbes silvestres Hivernen fins a l’abril, que comença el període de zel, amb freqüents combats entre mascles Viuen molts anys 70 o 80, i a vegades han passat de 100 Habiten als Balcans, la península Ibèrica, Occitània, Còrsega, Sardenya i la Itàlia…

President de l’Associació Numismàtica Espanyola durant 23 anys, fou soci d’honor de l’Associaçáo Numismática de Portugal i membre corresponent de l’Instituto de Numismática e Historia de San Nicolás de los Arroyos Argentina Fou vicepresident fundador de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics de l’Institut d’Estudis Catalans Collaborador de la UNED Autor, entre d’altres, de Los reales de a 5, medios duros acuñados en Cataluña durante la guerra de separación 1640-1659 1965, El medio duro 1971, La introducció del marc reial de Barcelona i Sardenya 1971, Glosario de maestros de…

El conjunt forma un cos de cent setze capítols Bon nombre dels costums es referien a dret civil, i mostren la pervivència de la tradició jurídica visigòtica legítima, testament sacramental, etc els nous privilegis contenien diversos extrems sobre drets dels ciutadans, serveis públics, règim municipal i policia urbana de la ciutat, etc El Recognoverunt proceres s’estengué, amb el temps, a bon nombre de les principals ciutats i viles del Principat Girona, Vic, Vilafranca, etc i àdhuc a Sardenya, com a Càller El seu text original, llatí, fou inclòs, posteriorment, a la compilació de…

Era fill de Ramon de Torroja i de Gaia de Bas L’any 1195, en morir el seu oncle Ponç II, regent o lloctinent de Bas, per tal com el seu titular Hug II Ponç era a Sardenya, on havia heretat el jutjat d’Arborea, fou nomenat regent del vescomtat de Bas Fou conseller de Pere I el Catòlic i, per encàrrec del rei el 1208, ocupà juntament amb el senescal Guillem Ramon de Montcada els castells de Montsoriu, Àger i altres possessions del vescomte Guerau IV de Cabrera quan aquest intentava d’ocupar el comtat d’Urgell El rei li encarregà també de pledejar la dissolució del seu matrimoni amb…

Nebot del bisbe de Barcelona Guerau de Gualba Sagristà de la seu de Mallorca d’abans del 1299, canonge de Barcelona i administrador de la seu vacant de Mallorca 1301 Consagrat bisbe de Barcelona 1303, intervingué en molts conflictes als monestirs diocesans i començà la sèrie de registres de visites pastorals Colleccionà les constitucions de l’església de Barcelona Jaume I de Catalunya-Aragó l’envià a la cort pontifícia a prestar homenatge a Joan XXII per raó de la investidura de Còrsega i Sardenya Promogué nombroses obres seus de Mallorca i Barcelona i construccions de nova planta priorat de…

Sant Miquel Arcàngel, taula lateral del retaule major de Tuili Sardenya El 1500 Joan i Violant de Santa Cruz, senyors de Tuili, instituïren un censal per a finançar l’obra, atribuïda al Mestre de Castelsardo Bisbat de Càller, església parroquial de Sant Pere de Tuili – SBAPPSAECO Sota aquesta denominació es coneix un pintor anònim actiu a Catalunya i Sardenya al final del segle XV i al principi del XVI que el 1927 donà a conèixer Carlo Aru, el qual començà a construir la seva personalitat artística i el va batejar precisament amb aquest nom en honor de la localitat d…

Fill de Galceran Marquet El 1391 fou capità dels vaixells armats per Barcelona i per la generalitat de Catalunya contra els corsaris El 1392, amb Ramon d’Abella, portà a terme una ambaixada a Provença, Gènova i Pisa per tal d’assabentar-les de la intenció de Joan I d’aplegar un estol per sotmetre Sardenya, i formà part del consell reial encarregat dels preparatius de l’armada, amb la qual, un cop canviat l’objectiu, passà a Sicília per ajudar l’infant Martí, assetjat a Catània Nomenat vicealmirall per Joan I, el 1393, Martí l’Humà atorgà el càrrec a Guerau de Palou el 1397, però…