Resultats de la cerca

D’origen alemany absolute musik , el terme sorgí de les controvèrsies que durant el segle XIX enfrontaren compositors, crítics i filòsofs Wagner l’utilitzà per a condemnar la música mancada -segons ell- d’una sòlida base poètica o dramàtica, Eduard Hanslick, contràriament, l’emprà per a alabar un tipus de música en estat de puresa inicial, abans de subordinar-se al text cançó, si el text és explícit poema simfònic, si és implícit, a manera de programa, al drama òpera o fins i tot als requeriments de l’expressió emocional Cap música no pot ser absoluta si es vol entendre en termes…

Tot i que el nom s’ha aplicat posteriorment a molts cantants francesos, es refereix als autors de cançons i corrandes populars que a França animaven els cabarets del segle XIX i el principi del segle XX El barri parisenc de Montmartre fou el principal lloc de concentració d’aquests cabarets, com Le Chat Noir, on els chansonniers compartien taula amb pintors impressionistes com Toulouse-Lautrec La temàtica de les cançons era molt diversa n’hi havia de taverna, polítiques, rurals, còmiques o romàntiques Entre els grans artistes destaquen Yvet Guilbert conegut pel seu cant parlat, Gaston Couté i…

Els cantants més destacats d’aquest estil — que tingué una difusió especial arran del Folk Festival de Newport EUA del 1959— han estat Joan Baez, Pete Seeger i Bob Dylan Aquest introduí ritmes moderns en les cançons populars, com el ritme de rock folk-rock

Alguns musicòlegs consideren com a antecedent d’aquest tipus de polo el polo líric present en òperes i sarsueles del segle XVIII i començament del XIX D’altres, en canvi, opinen que la relació entre ambdós és més aviat incerta Entre els polos lírics més famosos cal destacar el Polo del contrabandista i Cuerpo bueno de Manuel García, el darrer utilitzat per G Bizet en el preludi al quart acte de Carmen L’última de les Siete canciones populares españolas , de Manuel de Falla, és un exemple estilitzat de polo

És el fruit de l’aflamencament dels fandangos de Granada, en incorporar-los els gitanos del Sacromonte a les seves zambras , on es barrejaven balls i cançons purament folklòrics amb elements flamencs La granadina es pot catalogar dins del flamenc com a pertanyent al cante chico , tot i que hi ha autors que la situen dins d’un gènere intermedi, els cants del qual deriven principalment dels anomenats fandangos grandes , més guarnits i d’interpretació menys intensa que el cante jondo

La seva melodia mètrica, en mode dòric, és d’una gran melanconia Se’n poden distingir tres classes la petenera antigua , avui dia desconeguda, la petenera corta , la més coneguda i ballable, i la petenera larga , la fama de la qual es deu a la cantaora Pastora Pavón, més coneguda com La Niña de los Peines La seva estrofa, derivada de la quarteta tradicional, consta de fins a nou versos intercalats que permeten variants en la interpretació Cal destacar les similituds musicals que presenta amb alguns cants villanescos medievals La petenera s’ha relacionat amb una llegendària cantaora flamenca…

Els seus orígens podrien haver estat populars, per bé que certs antecedents medievals en llatí ho posen en dubte Les poques melodies que es conserven mostren una clara similitud d’estil amb la cançon cortesana Una de les més conegudes és Reis gloriós de Giraut de Bornelh