Resultats de la cerca
Es mostren 1524 resultats
Kyūshū
Illa
Illa del Japó, la més meridional de l’arxipèlag nipó, la tercera en extensió i la segona en població.
És una de les illes més densament poblades del Japó 318,6 h/km 2 1995 El relleu és muntanyós, amb altituds que superen els 1 500 m de mitjana, i la costa és retallada Els volcans en activitat són l’Aso 1 593 m i el Sakurajima 1 140 m El clima és suau, influït pels monsons, i la vegetació, de tipus tropical L’agricultura, localitzada al litoral i a les valls interiors, es basa en l’arròs, l’ordi i el te La pesca és molt activa, sobretot al NW, on també hi ha jaciments de carbó, i de mineral coure, ferro, estany i argent La indústria es concentra a les ciutats de Sasebo, Kitakyūshū…
Kamtxatka
La vall dels guèisers a la península de Kamtxatka, Rússia (Àsia)
© Fototeca.cat
Península
Península del NE d’Àsia, a l’extrem més oriental de Rússia (1.200 km de llargària i 450 km d’amplada màxima).
És banyada a l’W per la mar d’Okhotsk i a l’E pel Pacífic i la mar de Bering La part central és travessada per dues serralades paralleles Sredinnyj i Vostočnyj, entre les quals s’estén la plana central de Kamtxatka, amb el riu del mateix nom Dels volcans més de 160 que hi ha, uns 30 són actius, entre els quals el de Kl’učevskaja Sopka 4750 m, que és el punt més alt de la península Rica en minerals carbó, or, argent, sofre, etc, Kamtxatka posseeix termes i guèisers i és coberta de boscs de coníferes i caducifolis, que a muntanya…
Charleston
Ciutat
Ciutat de l’estat de Carolina del Sud, als EUA, en una estreta península, a la confluència dels rius Ashley i Cooper.
El port, un dels més importants de la costa atlàntica meridional dels EUA, amb un ample hinterland les dues Carolines, Geòrgia, Kentucky, Tennessee i Alabama, trafica en cotó, tabac, fertilitzants, carbó, fustes i productes hortícoles Té indústria alimentària, tèxtil, de la fusta, de l’amiant, paperera, química, metallúrgica drassanes Base naval i estació de turisme d’hivern Centre d’ensenyament superior The Citadel, fundat el 1842 College of Charleston, fundat el 1785, i Medical University of South Carolina, fundada el 1824 Fundada el 1670 pels anglesos amb el nom de Charles Town el 1783…
Centre Nacional Català
Política
Entitat catalanista fundada a Barcelona el 1899 per elements dissidents de la Unió Catalanista, partidaris d’una acció política.
La integraren figures del catalanisme tradicional, com Ramon d’Abadal, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Duran i Ventosa, Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba o Narcís Verdaguer i Callís, i elements possibilistes, més liberals, com Jaume Carner, Ildefons Sunyol o Joaquim Casas i Carbó Acceptà com a programa polític el de les bases de Manresa del 1892, definint el catalanisme no pas com un partit polític, sinó com una causa patriòtica oberta a tots els catalans El presidí Narcís Verdaguer i Callís, amb Jaume Carner de vicepresident i Enric Prat de la Riba de secretari…
procediment Fischer-Tropsch
Química
Procés mitjançant el qual hom obté un combustible sintètic per hidrogenació del gas d’aigua, mescla de monòxid de carboni i d’hidrogen.
Resulta de tractar el carbó de coc amb vapor d’aigua a temperatures elevades Cal afegir hidrogen al gas d’aigua i tractar la mescla amb catalitzadors d’òxid de ferro i de cobalt o de níquel i a temperatures d’uns 200°C Per aquest procediment, 1 m 3 de gas produeix 130-140 g de barreja d’hidrocarburs La primera fracció necessita, perquè hom la pugui fer servir, un procés de reformació i l’addició d’antidetonants La fracció d’un punt d’ebullició més alt és molt apropiada per als motors dièsel A més, hi ha una petita fracció rica en composts oxigenats, és a dir, alcohols, aldehids i cetones
Josep Tolosa Carreras

Josep Tolosa Carreras (1895)
Escacs
Jugador d’escacs.
Impulsà els escacs a Catalunya al final del segle XIX Soci del Cercle d’Escacs del Café del Recreo, al carrer d’Escudellers de Barcelona, i de l’escaquístic Cafè Anglès Problemista, fou alumne de Joan Carbó Batlle i mestre de Josep Paluzie Lucena i de Valentí Marín Llovet El 1867 collaborà en la revista Teoría y práctica del ajedrez Fou redactor de la secció de problemes de la revista La Columna de Madrid Publicà el llibre Traité analytique du probleme d’échecs 1892 El 1883 s’encarregà de la columna d’escacs del setmanari La Ilustración Collaborà també en Ruy López 1896-99 A més, fou…
espiera
Forat efectuat al revestiment d’una pila de carbó a la part on convé avivar la combustió.
conca del Ruhr
Regió
Regió industrial d’Alemanya, al land
del Rin del Nord-Westfàlia.
S'estén des de la vora esquerra del Rin, vers l’E, fins al Hamm i des del Ruhr vers el N fins al Lippe En un sentit més ampli caldria incloure-hi les ciutats renanes de Krefeld i Düsseldorf i el cinturó urbà estès cap a l’E, des de Düsseldorf per Wuppertal fins a Hagen Constitueix una complexa aglomeració metropolitana, i la concentració industrial més gran d’Europa No presenta, en canvi, unitat física el seu marc correspon, al S, al pla inclinat del Sauerland, vigorosament entallat pels rius, com el Wupper Al N i NW, els horitzons baixen i l’expansió industrial s’efectua amb més…
Les ferreries
Una ferreria és la oficina donde se elabora el mineral de hierro, reduciéndolo a metal, segons la definició que dóna un català de la primera meitat del segle XIX Diccionario de Comercio, per Jaume Boy, vol II, pàg 728, Barcelona 1840 El nom s’aplicarà als establiments que utilitzen sistemes més moderns per a obtenir el ferro, amb relació al de les fargues a la catalana Aquestes produïen directament un metall de ferro més o menys pur o afinat, mentre que les ferreries coneixen la primera i segona fusió del mineral Primer obtenen el ferro de fosa, amb un cert contingut de carboni…
Mons

Mons L’església de Santa Waudru
© OPT / Joseph Jeanmart
Ciutat
Capital de la província d’Hainaut, Bèlgica.
Centre d’una rica regió industrial, produeix més de la quarta part del carbó belga, del qual ha sorgit una forta indústria pesant Es desenvolupà al voltant del castell bastit pels comtes d’Hainaut al segle X i aconseguí l’autonomia comunal tres segles més tard Conquerida per Felip el Bo de Borgonya 1425, passà als protestants i als espanyols Lluís XIV de França l’assetjà 1691 i, en poder de França, fou fortificada per Vauban Conserva edificis importants, entre els quals l’església de Santa Waudru, d’estil gòtic 1450-1589 També es destaquen el palau municipal i el museu de belles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina