Resultats de la cerca
Es mostren 1106 resultats
Santa Maria de Seva
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, molt modificada l’edifici original constava d’una nau simple rematada vers llevant per una capçalera un absis tres absis G Orriols L’església parroquial de Seva és l’església consagrada a Santa Maria, situada al bell mig del casc antic del poble, al lloc on els segles XIII i XIV hi hagué una sagrera fortificada voltada de murs i amb portals Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 40,2 —y 32,4 31 tdg 402324 El poble de Seva es troba a 5 km de Tona, vers…
Obra completa de Miquel Batllori
Historiografia catalana
Obra publicada a València entre els anys 1993 i 2002 per l’editorial Tres i Quatre, a cura d’Eulàlia Duran i Josep Solervicens.
Editada en 20 volums, la monumental obra completa de l’historiador Miquel Batllori s’articula en cinc grans blocs temàtics —Edat Mitjana, Renaixement i Barroc, Illustració, Iberoamèrica i món contemporani— i aplega, en traducció catalana, tota la seva obra, sovint publicada en revistes especialitzades, en miscellànies d’homenatge a historiadors europeus o en actes de congressos internacionals és a dir, no publica volums anteriors, sinó que en crea de nous destinats a fer més accessibles un conjunt de publicacions fins aleshores molt disperses De l’edat mitjana vol I, 1993, Ramon…
Biografies Catalanes. Sèrie històrica. Història de Catalunya
Historiografia catalana
Col·lecció de 12 volums sobre la història de Catalunya dirigida per Jaume Vicens i Vives, publicada entre els anys 1954 i 1961.
Després de la mort de Vicens 1960, se n’ocupà el seu fill, Pere Vicens i Rahola El primer volum fou publicat per l’editorial Teide i la resta, per l’editorial Vicens-Vives, ambdues a la ciutat de Barcelona Es tracta d’una sèrie de llibres que presenten els fets més destacats de la història de Catalunya, des de les arrels antigues fins al s XIX Són un conjunt d’obres escrites en llengua catalana que, de la mà de les autoritats científiques del moment, mostren, de manera científica i rigorosa, l’evolució històrica de Catalunya Se centren, sobretot, en la història política, tot i que la…
voleibol

Terreny de joc, xarxa i pilota de voleibol . Envoltant el terreny de joc hi ha la zona lliure, una bnada que, segons els reglaments olímpics, fa, com a mínim, 5m d’ample des de les dínies laterals i 8m des de les línies de fons, on comprèn les dues zones de servei
© Fototeca.cat
Esport
Esport de pilota practicat entre dos equips de sis jugadors, consistent a fer passar la pilota al camp contrari per damunt d’una xarxa situada a la meitat de la pista, a una alçada de 2,43 per als partits masculins i a 2,24 per als partits femenins.
Hom hi juga en una pista rectangular, de sòl dur, exterior o interior, de 18 m de llargada per 9 d’amplada, dividida en dues parts iguals per la xarxa La pilota, entre 65 i 67 cm de circunferència i entre 260 i 280 g de pes, pot ésser colpejada amb les mans o amb qualsevol part del cos Cap jugador no pot tocar la pilota dues vegades seguides ni cap equip passar-se-la més de tres vegades sense enviar-la al camp contrari El fet de tocar la pilota a terra significa un punt en contra de l’equip que havia de tornar-la Els partits acaben quan un equip ha…
esperantisme
Portada d’un número de Kataluna Esperantisto (juliol-agost 1912), òrgan oficial de l'esperantisme a Catalunya durant la primera meitat del segle XX
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Moviment que promou el conreu i l’estudi de l’esperanto.
L’esperantisme es difongué inicialment per l’imperi rus i pels països bàltics aviat arrelà a França 1898 i, tot seguit, passà als Països Catalans Organitzat per Vicent Inglada i Orts, el 1901 es feu el primer curs d’esperanto a Barcelona La primera associació catalana fou l’Aplec Esperantista de Catalunya 1904, amb membres del Rosselló i de la resta del Principat, que publicà el butlletí Espero de Katalunjo Dissolt l’Aplec arran dels fets del Cu-cut , el 1906 sorgí la societat Espero Kataluna, que donà un impuls decisiu a l’esperantisme català, ajudat des de la revista Joventut per Frederic…
Béla Bartók
Música
Compositor, musicòleg i pianista hongarès.
Com a compositor fou influït a l’inici per la tècnica de Brahms i l’escriptura instrumental lisztiana, però en el desplegament de la seva personalitat el paper decisiu correspongué al coneixement pregon de la música folklòrica Creà les bases de la pròpia visió musical recollint gran quantitat de melodies folklòriques hongareses, eslovaques, romaneses i turques, que transcriví minuciosament i analitzà d’una manera penetrant En afrontar els problemes plantejats per la música del s XX, l’anàlisi folklòrica l’ajudà a bastir construccions sòlides en el camp tonal i en el formal Féu un ús lliure…
Roderic d’Osona
Pintura
Pintor.
Actiu a València Hom ha suggerit també que pot ésser originari de Vic —antiga Ausona— o d’Osona de Sòria, però és molt possible que arribés a València en companyia de Paolo di San Leocadio, Francesco Pagano i del mestre Riquart o Richard, pintors arribats d’Itàlia amb Roderic de Borja, el futur Alexandre VI El 1464, a València, hom pagà a un “mestre Rodrigo” diverses quantitats per a pintar un retaule per a l’hospital de beguins Tanmateix, les dates segures comencen el 1476, quan contractà el retaule de Sant Nicolau El 1482 cobrà un gran retaule per al convent de Sant Francesc —pintat en…
Copenhaguen
El palau d’Amalienborg, edifici rococó a la ciutat de Copenhaguen
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de l’estat de Dinamarca, vora l’Øresund i estesa entre les illes Sjælland i Amager.
Copenhaguen té l’estatus d’ amt independent i fa les funcions de capital de l’ amt de Copenhaguen L’engrandiment de la ciutat ha absorbit els municipis propers Els darrers anys disminueix la població en el nucli de la ciutat i augmenta l’àrea metropolitana 522 km 2 El nucli antic és al voltant del castell construït pel bisbe Absalon a l’illa de Slotsholm, on hi ha el palau de Christiansborg, la Borsa edifici barroc de 1620-40, incendiat l’abril del 2024 i la Biblioteca Nacional El centre dels afers és entre la mar i els llacs de Saukt Sörgens Peblinge i Sortedams, amb àrees molt poblades que…
La dama enamorada
Literatura catalana
Drama de Joan Puig i Ferreter, escrit entre el 1907 i el 1908, publicat el 1908 i estrenat aquell mateix any al Teatre Novetats de Barcelona.
Amb el suport llunyà d’un episodi autobiogràfic recreat molt lliurement, l’autor escenifica els amors entre un jove i una dona madura en una masia de la Borgonya S’hi mostren les tres fases dels amors entre Lluïsa de Moran i Abel l’esclat inicial, l’acompliment i la impossibilitat de progrés En la dificultat per continuar la relació intervenen altres personatges que estableixen un ampli i ric joc de passions Víctor, el fill de la dona, malaltís, mancat de força i gelós d’Abel, i el Llarg de Camins, un rodamon, personatge recurrent de Puig, que aquí configura la plenitud vital i intellectual…
Dagoll Dagom
Escena de l’obra Historietes, de la companyia teatral Dagoll-Dagom
© Fototeca.cat
Teatre
Companyia de teatre de Barcelona, fundada pel director i poeta Joan Ollé.
Inicià les seves activitats en castellà — Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos , sobre textos de Rafael Alberti 1974 El 1975 presentà el seu primer espectacle en català, Nocturn per a acordió, sobre textos de Joan Salvat-Papasseit El 1977 estrenà No hablaré en clase , que fou el seu primer gran èxit Durant les representacions d’aquesta obra s’incorporà Joan Lluís Bozzo , sota la direcció del qual el grup es constituí com a companyia estable i es decantà per la comèdia musical, amb textos adaptats o traduïts generalment per Xavier Bru de Sala A més d’ Antaviana 1978,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina