Resultats de la cerca

El 1940 es graduà a la Northwestern University Illinois i posteriorment fou professor a les universitats de Columbia 1948-62 i Stanford 1962-85 Dedicat en un principi a la recerca de les llengües de l’Àfrica occidental, publicà durant els anys 1949-50 una sèrie d’articles, Studies in African Linguistic Classification i, el 1955 The Languages of Africa , on proposà una classificació de les llengües africanes alternativa a la tradicional, formada per quatre grans troncs nigerokurdufanià, afroasiàtic, niloticosaharià i khoisan, que fou àmpliament acceptada Més controvertides foren les…

Semblantment al que succeeix en el piano, la pressió dels dits sobre les tecles activa uns martells que percudeixen unes plaques metàlliques suspeses sobre uns ressonadors En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques La seva extensió és de cinc octaves del do2 al do7 sona una 8a més alta del que està escrit Fou patentada el 1886 per Auguste Mustel, el qual es va inspirar, probablement, en un instrument anomenat typophone o dulcitone , format per un conjunt de diapasons de forquilla que actuaven per mitjà del teclat, que havia construït el seu pare vint anys abans Com…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon de la família de les cítares, de cordes pinçades directament amb els dits Instrument semblant al koto japonès i al komun’go coreà, consta d’una capsa de fusta lacada, de forma allargada i posició horitzontal, l’extrem més estret de la qual queda a la mà esquerra de l’instrumentista La tapa de ressonància és lleugerament corbada, motiu pel qual és considerada com una cítara de mig tub Els models més tradicionals tenen entre set i cinc cordes de fils de seda, d’igual llargada però de diferent gruix Les mides i proporcions utilitzades en la…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de llengüeta senzilla tipus clarinet doble La forma castellana albogue antigament s’utilitzava per a identificar diferents instruments musicals aeròfons, de llengüeta doble o senzilla, o fins i tot amb bisell Probablement la forma més comuna era una variant de la xeremia Al País Basc, l’ alboka és un instrument del tipus clarinet doble -sovint idioglota-, fet de canya i amb dos pavellons, generalment de banya, als extrems i amb un suport de fusta o agafador Els dos tubs acostumen a tenir cinc i tres forats digitals respectivament El pavelló de l’…

Establerta a Palamós, el 1999 fitxà per l’equip Kastke i guanyà la classificació final de l’Obert d’Espanya, l’Iron Bike d’Itàlia i el campionat de Catalunya El 2000, amb l’equip Rotor, renovà el Campionat de Catalunya, fou segona en el d’Espanya i participà en la Copa del Món El 2001 entrà a l’equip Orbea i fou medalla de bronze en el Mundial de relleus i campiona de l’Obert i la Copa d’Espanya El 2002 guanyà la general de la Copa Catalana i el 2003 fou campiona d’Espanya de relleus i quarta en el Campionat del Món de la modalitat amb la selecció espanyola Tot i ser seleccionada per…

S’inicià en motocròs i el 2005 començà a competir en curses de velocitat sobre asfalt El 2008 debutà al Campionat de Catalunya i al Campionat del Mediterrani de velocitat en categoria Pre125GP, i el 2010, al Campionat d’Espanya de 125 cc Fou campió d’Espanya 2011 L’any 2012 debutà al Campionat del Món de Moto3, categoria en què aconseguí la primera victòria en el Gran Premi dels Estats Units 2013, a la qual en seguiren cinc més, i acabà segon del campionat L’any següent aconseguí la tercera posició en el mateix Campionat del Món de Moto3 El 2015 debutà en Moto2, categoria en què ha assolit…

El processament de les dades massives inclou, entre d’altres, operacions com l’emmagatzematge, la classificació, l’anàlisi, el filtratge, la transferència, la visualització, etc, i, a través de la mineria de dades  basada en tècniques estadístiques i algoritmes hom les converteix en informació significativa L’enorme volum de dades generat és el resultat de les mateixes noves tecnologies de la informació i la comunicació internet, ordinadors, mòbils etc, amb el seu programari associat L’obtenció i el processament de les dades massives prové sobretot de grans organitzacions, tant públiques com…

Conegut amb el sobrenom d’ el submarí groguet , el camp de l’equip és l’estadi de la Ceràmica, anomenat el Madrigal fins el 2017, construït l’any de la fundació del club i amb capacitat per a 25000 espectadors La indumentària habitual és samarreta groga i pantalons del mateix color, tot i que fins el 2004 eren de color blau L’equip ha disputat la major part de les competicions en la segona divisió La temporada 1998-99 pujà per primer cop a primera divisió, però tornà a segona en la temporada següent L’any 2000, hi aconseguí d’ascendir novament Les darreres temporades, de mans del president…

La diferència entre el valor de l’actiu i el del passiu dóna lloc al concepte de capital net o simplement net, que quantifica la situació patrimonial o valor net d’una empresa actiu menys passiu , igual a net Aquesta comparació es formalitza comptablement en el balanç de situació, bé que sota la forma actiu , igual a passiu més net Aquesta pràctica fa que en determinades ocasions hom empri el terme passiu en un sentit més ampli, referit a la suma del passiu pròpiament dit més el net ambigüitat que no es dóna quan, en lloc de passiu , hom empra el terme exigible , que li és comptablement…

L’oració dubitativa forma part d’una classificació feta segons un criteri que analitza el contingut significatiu d’un enunciat, i no pas d’acord amb punts de vista estrictament gramaticals Així, la frase Potser no vindrà és dubitativa, perquè manifesta un dubte Per a atribuir el caràcter dubitatiu a una frase, la llengua empra formes adverbials, el significat de les quals condiciona l’existència del dubte adverbis dubitatius a la frase anterior, potser n'és un De vegades, el període dubitatiu va interrelacionat amb un altre període, del qual depèn sintàcticament aleshores, l’articulació d’…