Resultats de la cerca
Es mostren 1462 resultats
Pere Estasen i Cortada
Historiografia catalana
Historiador, filòsof, economista, geògraf i demògraf.
Vida i obra Llicenciat en dret, especialitzat en història de la legislació mercantil i industrial, és autor d’un estudi sectorial minuciós, de base municipal Cataluña Estudio acerca las condiciones de su engrandecimiento y riqueza 1900, on el pes de la informació històrica és considerable i els materials del qual han servit de base per a les obres d’altres historiadors econòmics com Carles Pi i Sunyer o Pierre Vilar Tant aquest llibre com d’altres, per exemple La protección y el librecambio 1880, o Los orígenes de la vida económica 1896, són metodològicament historicistes Ara bé, el seu…
Pedro Abarca
Historiografia catalana
Historiador, cronista i teòleg aragonès.
Fou sacerdot de la Companyia de Jesús i catedràtic de teologia a Salamanca És autor de diversos tractats teològics i d’estudis històrics sobre Aragó, com ara una monografia sobre el temple del Pilar o un treball genealògic sobre la casa d’Alonso de Solís Ossorio, membre del Consell d’Índies La seva obra més rellevant és Los reyes de Aragón en anales históricos , publicada en dues parts, la primera a Madrid a la Imprenta Imperial, l’any 1682, i la segona a Salamanca a la impremta de Lucas Pérez, el 1684 En aquesta obra, basada sobretot en les informacions recollides per Jerónimo Zurita, fa un…
equació diferencial de Bessel
Matemàtiques
Nom donat a l’equació diferencial x2y’’ + xy’ + (x2-ν2)y = 0, essent ν un nombre complex qualsevol.
Resulta d’expressar l’equació de Laplace, ∇ 2 ψ x, y, z = 0, en coordenades cilíndriquesquan és possible d’aplicar a la funció ϕ el mètode de separació de variables ϕ x , y , z = X x Y y Z z Una sollució particular de l’equació de Bessel és la funció de Bessel de primera classe , d’ordre ν on Γ és la funció gamma J - ν x n'és també solució particular Si n és enter, la corresponent funció J n x pot ésser estesa a tot ℂ si ν no és enter, J ν x pot ésser estesa a ℂllevat de l’eix real negatiu Si n és enter, J - n x = -1 n J n x en canvi, si ν no és enter, J ν x i J - ν x…
Alfred McCoy Tyner
Música
Pianista de jazz nord-americà.
Professional des dels setze anys, als divuit es convertí a l’islam, bé que, a diferència de molts músics afroamericans convertits a l’època, conservà el seu nom de naixement Les primeres actuacions que li donaren renom foren en el grup d’Art Farmer trompeta i Benny Golson saxòfon tenor l’any 1959 El 1960 John Coltrane l’incorporà al seu quartet, un dels dos o tres grups de jazz més influents des de la segona meitat del segle XX amb àlbums com My Favorite Things 1961, Africa Brass 1961, Crescent 1964 o A Love Supreme 1965 Parallelament, gravà amb altres músics de l’avantguarda del moment per…
,
Michel Tournier
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fill de germanistes, estudià filosofia a la Universitat de Tübingen i s’especialitzà en l’obra de Kant En retornar a França, no superà les oposicions per a exercir l’ensenyament públic agrégation i aleshores es dedicà professionalment a la ràdio i la televisió Posteriorment féu traduccions de l’alemany per a l’editorial Plon Iniciat tardanament en la literatura, la seva primera novella Vendredi ou les limbes du Pacifique 1967, una recreació del relat de Robinson Crusoe, tingué una gran repercussió, com també les tres següents, allegories de rerefons filosòfic construïdes sobre el seu gran…
piano elèctric

Piano elèctric
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de teclat amb l’aparença d’un piano, el so del qual és produït de forma electroacústica, després és amplificat i finalment es deixa sentir a través d’altaveus.
En la classificació Hornbostel-Sachs, electròfon que pertany al grup dels instruments electromecànics Concebut originalment amb la intenció d’emular el so i les característiques interpretatives del piano acústic o convencional, començà a fabricar-se alhora a Amèrica i Europa al principi de la dècada del 1930 També és anomenat piano neo-Bechstein El so es genera quan es posen en vibració unes cordes metàlliques en ser colpejades per uns martellets accionats des d’un teclat En alguns instruments les cordes són substituïdes per varilles o llengüetes, també metàlliques En qualsevol cas, uns…
modes rítmics
Música
Sistema ritmicomètric propi de la música del segle XIII, molt especialment la de l’Escola de Notre-Dame, descrit per alguns teòrics de l’època, en especial per Joan de Garlàndia (De mensurabili musica, ~1250).
Modes rítmics © Fototecacat/ Jesús Alises Consta de sis modes, cadascun caracteritzat per un patró format per una combinació particular de valors breus i llargs, proporcionals entre ells, repetit un nombre determinat de vegades Tot i que en un primer moment no reberen cap nom concret, posteriorment alguns autors els donaren els noms dels peus mètrics de la poesia grega malgrat no derivar -almenys clarament- d’aquests Els valors bàsics del sistema són la longa recta i la brevis recta representats aquí amb les figures de la negra i la corxera, la proporció entre els quals és 21 una longa val el…
Els trefiladors i els productes fabricats amb filferro
El trefilatge i les aplicacions del filferro El trefilatge és l’operació que consisteix a reduir el gruix d’un producte metallúrgic, fent-lo passar per tracció per forats calibrats, cada vegada més estrets, d’una sèrie de fileres d’acers especials A nivell industrial els metalls utilitzats eren el ferro i el llautó, un aliatge de coure i zinc, anomenat també coure groc al segle XIX En joieria el trefilatge era aplicat a metalls preciosos com l’or o la plata La primera matèria del filferro era la barra rodona de ferro, obtinguda en una siderúrgia després d’un procés de laminació Consta que el…
signatura espectral
Combinació específica de radiació electromagnètica reflectida i absorbida a diferents longituds d’ona que identifica un objecte o un ésser viu de manera única.
Aquesta resposta espectral és el resultat de la interacció de la llum solar, que arriba filtrada per l’atmosfera, amb els diferents materials que troba a la superfície terrestre La signatura espectral que caracteritza l’aigua, la vegetació, la terra, etcètera, ha estat obtinguda al laboratori, i això permet interpretar les dades sobre la superfície de la Terra que proporcionen els satèllits
picat
Indústria tèxtil
Combinació de punts d’encreuament prens i deixes, que serveix per a fer el dibuix i que hom col·loca a la maquineta de lliços.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina