Resultats de la cerca

Situació Molí medieval situat al costat de la riera de Navel, al nord-est del mas d’aquest mateix nom Aquest molí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 95,3 — y 44,2 31 TCG 953442 Per arribar-hi, venint de Cardona, cal anar fins al mas Navel i, des d’aquest indret, seguir endavant, al llarg de poc més d’un quilòmetre, per una pista de terra També s’hi pot arribar des de Serrateix, seguint una pista forestal que baixa, fent ziga-zaga, per la Baga, des del mas Capdecosta Història El Molinet de Navel és un bon exemple…

Situació Boca de dues d’aquestes sitges de secció ovoidal localitzades en la campanya d’excavació del 1987 D Ferran Grup de sitges d’època alt-medieval localitzades a l’esperó de Sant Pere de Terrassa, concretament al carrer de la Rectoria i a l’interior de l’església de Santa Maria d’Ègara El carrer de la Rectoria discorre vorejant a l’oest i al sud de l’actual recinte de les esglésies de Sant Pere, i presenta un fort desnivell Prèviament a la urbanització d’aquest carrer, l’any 1987, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va portar a terme els treballs d’excavació…

Situació Un aspecte de les ruïnes d’aquesta construcció, possible hàbitat o fortificació medieval J M Masagué Les ruïnes d’aquesta torre són situades al nord del terme, a llevant de la carena del Castelló i en el cap del serrat que hi ha a la riba dreta del torrent del Castelló Es troben a una altitud de 515 m, dins el bosc, arran d’un camí carreter flanquejat per una línia elèctrica Mapa L36-15392 Situació 31TDG235126 S’hi va pel camí de Can Catafau o Cadafalc, prenent el carrer de Cadafalc de Castellar del Vallès amb un recorregut de 5,100 km fins al trencall immediat de la casa A partir d’…

Situació Petit castell del segle X enfilat al cim d’una penya, al Montsec d’Ares J Bolòs Castell al cim d’una penya que s’alça a l’extrem d’un serrat situat a mig vessant de la serra del Montsec d’Ares a 1 200 m d’altitud, damunt del poble de l’Ametlla Mapa 33-12290 Situació 31TCG198559 Des d’Àger hem d’agafar la pista que puja al Montsec Abans d’arribar al cim, surt a mà dreta una pista que cal seguir al llarg d’uns 6 km Quan el veiem a mà dreta, hi podrem arribar seguint la carena del serrat Uns 100 m abans d’arribar-hi, passem pel costat de les restes de l’església de Sant Miquel de…

Situació Vista del mur occidental, l’únic que resta en peu J Marni Fortificació i restes d’un conjunt d’habitatges situats a l’extrem de la carena d’una petita serra que s’estén a l’est de la vall de Rocamora S’hi albira una àmplia panoràmica, sobre la torre del campanar o abans del castell d’Argençola, sobre d’altres pobles del voltant i fins a la serra de Montserrat JBM En arribar a Argençola, venint d’Igualada, cal seguir la carretera que surt a mà dreta Uns centenars de metres més enllà, després d’una baixada, hi ha una bifurcació cal agafar la pista de la dreta Quan s’arriba a les…

Una branca familiar dels Claramunt, iniciada en la persona de Guillem Bernat de Claramunt, en un moment indeterminat s’installà en una part del terme, on construïren una torre amb un terme territorial, el qual fou l’inici de l’actual municipi de la Torre de Claramunt El primer membre d’aquesta branca familiar fou Guillem Bernat de Claramunt, fill de Bernat Amat de Claramunt, que es troba actiu entre els anys 1060 i 1067 pel que fa al castell de Claramunt, només es coneix la donació que feu juntament amb el seu pare, l’any 1067, al monestir de Sant Cugat del Vallès d’un mas situat al castell…

La València musulmana, final del segle XI La ciutat islàmica de València nasqué d’un procés d’urbanització que s’inicià en època romana De fet, habitualment, la historiografia tradicional ha infravalorat l’abast real de la ciutat romana, considerant que només devia ocupar una extensió reduïda i localitzada entorn de l’actual catedral Intervencions arqueològiques recents han aportat elements per a noves hipòtesis sobre les dimensions reals de la ciutat durant aquest primer període Així doncs, se sap que la València del segle II devia doblar en extensió la ciutat republicana D’altra banda, tot…

Situació Vista de l’exterior de l’església L Prat A la zona més meridional del municipi de Navès, al cim d’una petita serralada que domina un ampli espai de conreus, hi ha la casa d’Anglarill i l’antiga església de Sant Grau Mapa 330M781 Situació 31TCG875461 Al punt quilomètric 5,5 de la carretera que enllaça, per l’embassament de Sant Ponç, la de Manresa a Solsona punt quilomètric 42, amb la de Solsona a Berga punt quilomètric 12, hi ha un trencant a mà dreta, el qual indica les masies Sanal, Bernai, Joan i ca n’Arpa Arribats a la darrera masia i seguint enllà, amb 6 km hom aconsegueix…

Situació El pintoresc poblet de la Coma es troba a l’alta conca del riu Cardener, que neix allí mateix, al vessant meridional del Port de Comte, a 6,700 km de Sant Llorenç Mapa 254M781 Situació 31TCG836706 Per arribar-hi, hom pot agafar la carretera que surt de Sant Llorenç de Morunys i duu a la Coma amb uns 8 km JCS Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Pedra Inicialment degué ésser només una capella o una sufragània de la parròquia de Sant Sadurní de Pedra, i degué passar posteriorment a tenir funcions parroquials Depengué del monestir de Sant Llorenç de…

Situació Vista de l’interior de la nau amb l’absis semicircular al fons A desgrat del seu esfondrament total, encara hi ha tots els elements que permeten de refer-ne totalment la planta F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de la capella es troben emboscades dalt l’esquenall de la serra de Sant Mamet que s’allargassa, ranejant el termenal de Sant Mateu de Bages, entre els masos Bacardit i Casalot, a la banda nord-occidental del terme Long 1°39’34” — Lat 41°47’20” Hom hi va des de Camps, on cal emprendre el camí que mena al mas Bacardit, des d’on cal seguir, a peu, per una drecera que s’enfila al…