Resultats de la cerca
Es mostren 1967 resultats
Santa Magdalena de Blancafort
Art romànic
L’indret de Blancafort, situat a l’aiguabarreig dels barrancs de les Costes i de les Garses, és esmentat tardanament en la documentació medieval, tot i que probablement el seu primitiu nucli es formà vers mitjan segle XII La menció documental més antiga que s’ha localitzat del seu castell data de l’any 1207, en una escriptura per la qual Arnau de Fitor i Pere Romeu feren donació al monestir de Poblet d’un cens anual de 2 sous sobre les cases que Pere Drula posseïa al terme del “ castro de Blanchafort ” De la seva primitiva església parroquial, d’estil romànic i dedicada a santa Magdalena, s’…
Santa Maria d’Aguiló (Santa Coloma de Queralt)
Art romànic
Una de les primeres mencions documentals de l’església de Santa Maria d’Aguiló data de l’any 1051, en la donació que Alemany Hug de Cervelló, senyor del castell d’Aguiló, i la seva esposa Sicarda feren de l’alou de Lavit Civit a un grup de famílies per tal que el repoblessin A mitjan segle XII la trobem documentada novament, atès que figura en dues llistes de parròquies del bisbat de Vic elaborades per a determinar la contribució de cada una d’elles durant el sínode diocesà La subjecció de l’església d’Aguiló al bisbat vigatà, igual com altres del rodal, va ésser discutida en restaurar-se…
Santa Maria de Pontils, abans Sant Sadurní
Art romànic
El poble de Pontils és situat a la banda septentrional del terme, a la confluència del Gaià amb la riera de Biure, per la dreta, i el barranc de Sant Magí, per l’esquerra Aquest indret s’originà a l’edat mitjana al voltant del seu castell, del qual hom troba una primera menció documental el 1030 consta que aquest any Guillem de Santa Perpètua vengué als esposos Arnau Odó i Guilla el castell de Montclar, entre les afrontacions territorials del qual s’esmenta el “ kastro Pontilios ” El lloc i el castell foren senyorejats fins al segle XIII pels Alemany, cognomenats a voltes també Pontils per…
Sant Nicolau (Tortosa)
Art romànic
L’església de Sant Nicolau, avui desapareguda, era situada a l’extrem meridional del barri de Remolins, propera a la muralla de la vora del riu, on s’obria un portal del mateix nom Fou, molt probablement, un dels primers temples que es fundaren a Tortosa després de la conquesta feudal, ja que és documentat des del 1159 Consta en aquest any que Carbonell de Manresa i la seva muller Adelina vengueren a l’“ecc/es/e Sancti Nicholai ” un camp d’un cafís de sembradura, a Tivenys, pel preu de dotze morabatins El temple de Sant Nicolau depenia del capítol catedralici i estava obert al culte, encara…
Sant Salvador de Godall
Art romànic
El poble de Godall, a 168 m d’altitud, se situa en una fondalada solcada pel barranc de la Caldera i als vessants propers El lloc, esmentat amb la grafia Codair l’any 1097, fou conquerit als musulmans poc després del 1148 Consta que l’any 1153 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV donà la “ villa que apellatur Goda ” amb tots els seus termes a Guillem de Copons, que havia estat anomenat batlle de Tortosa arran de la conquesta Mig segle després, la senyoria del lloc de Godall era compartida pels néts de Guillem de Copons, juntament amb altres cavallers, Ramon de Centelles i Pere Godall, els…
Castell de Jusseu (Graus)
Art romànic
El poble de Jusseu és enlairat en els primers contraforts septentrionals de la serra de la Carrodella, a 804 m d’altitud El primer esment d’aquest indret data de l’any 987, quan els homes del veí castell d’Aguilaniu, en discussió amb els de Jusseu, juraren sobre la possessió del terç d’un pou saliner, per ordre del prevere Fortuny i del visir Zamega El castell de Jusseu formà part de la frontera superior adscrita a la cora de Lleida, fins a la seva conquesta cristiana vers el 1070 De fet, l’any 1067 ja és consignat “ in extremis finibus marchiarum ” i afrontava amb els termes de Pilzà, Gavasa…
Sant Joan de l’Hospital (Martorell)
Art romànic
Situació Vista interior de la nau d’aquesta església construïda al segle XIII E Pablo L’hospital i la seva capella eren bastits extramurs, al carrer que s’anomenà de l’Hospital, avui de Pere Puig MPP Mapa 36-16420 Situació 31TDF113922 Història L’hospital de Martorell va ser fundat el 1205 per Guilleuma, senyora de la baronia de Castellví de Rosanes, moment a partir del qual es té notícia d’alguns llegats de martorellencs, com el d’Arnau de Perelló de 6 diners el 1216, o el del 1293, de 12 diners que feu Saurina, muller de Ramon de Mir La capella és esmentada en la visita pastoral del 1313, i…
Sant Pere dels Forcats
Art romànic
És l’església parroquial del poble homònim, situat al pla de la Perxa Des de la darreria del segle IX, aquest temple fou possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, segons consta en l’escriptura de donació que feren, l’any 877, la comtessa Ermessenda, vídua del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya, els seus fills, Guifré, Radulf i Miró, i la comtessa Quíxol muller de Miró Consta, segons el document, que entre d’altres béns li cediren l’església de Sant Pere amb els delmes, les primícies i totes les oblacions que li pertanyien “ Et in portu Inforcatos donamus ipsam ecclesiam…
despoblament
Sociologia
Disminució de la població d’un territori determinat.
Aquesta minva pot ésser deguda a un desplaçament de la població cap a uns altres llocs o a un augment de les defuncions per damunt dels naixements Als Països Catalans, la romanització comportà l’abandó progressiu dels nuclis de població encastellats Les invasions bàrbares segle V, en devastar les zones planeres, hi degueren produir un despoblament notable, fet que es repetí amb l’ocupació sarraïna segle VIII L’avanç de la conquesta cristiana cap al sud produí gradualment un despoblament temporal de les zones situades entre cristians i musulmans Fixada ja segle XIII la població en tota l’àrea…
Crònica del Racional
Historiografia catalana
Crònica de fets memorables generals i locals esdevinguts a la ciutat de Barcelona, escrita en llatí, i que abraça el període 1334-1417, per diversos autors, més a base de documents que com a cosa viscuda.
El conjunt és molt variat i ple d’amenitat Tant per l’extensió de les seves anotacions, com per l’època a què fan referència, aquesta obra ocupa una posició intermèdia entre els cronicons i els dietaris El primer autor anònim fou el responsable de la primera part de la crònica, des de la primera anotació, referent al 23 de febrer de 1334, fins a l’anotació 159 referent a l’any 1384 Les notes 160 a 211 sembla que corresponen a una segona mà, i recullen altres documents i manuscrits de l’escrivania del Racional Les notes 212 a 238 corresponen a una tercera mà L’anotació 238, referent al 2 de…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina