Resultats de la cerca
Es mostren 5411 resultats
Dia Internacional de les Dones
Sociologia
Dia Instituït l’any 1975 per l’Organització de les Nacions Unides amb la finalitat de commemorar les fites assolides per les dones en la lluita per la igualtat de gènere arreu del món.
També té com a objectiu remarcar els àmbits pendents perquè s'assoleixi la plena igualtat L’origen són les lluites de les sufragistes pel dret a vot a l'inici del segle XX, així com les reivindicacions d’obreres per a la millora de les condicions laborals El primer dia de la dona fou instituït el 1909 pel Partit Socialista dels Estats Units La data actual 8 de març té l’origen en la vaga duta a terme per les dones el 1917 a Rússia contra la Primera Guerra Mundial sota el lema “Pau i Pa”
Zeus d’Olímpia
Famosa estàtua criselefantina, darrera obra coneguda de Fídies, venerada al temple de Zeus a Olímpia.
Bessona de l'Atena Pàrtenos, feia 12 m d’alçada i representava el déu, assegut al tron, que sostenia amb la mà dreta una estatueta de Níkē, i amb l’esquerra un ceptre coronat amb una àguila El descobriment del taller de Fídies 1950 confirmà la data en què la imatge fou tallada ~430 aC, i hom sap que trigà vuit anys a acabar-la Fou destruïda pel foc a Constantinoble, on havia estat transportada després de la destrucció del temple 426 aC Era considerada una de les set meravelles del món No en resta cap còpia
Josep Garcia
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a la Universitat de València i fou deixeble de Vicent Gascó Acadèmic de mèrit de Sant Carles 1785, hi fou tinent de director 1791 i professor de matemàtiques fins el 1794, data en què emmalaltí Fou mestre major de la ciutat i capítol de València De la seva obra es destaquen els banys de l’Hospital General i la casa del Magister de València, la capella de la Comunió de la parròquia de Manises, l’ampliació de la Xèrica i la construcció de les de Benafer, de Caudiel —avui destruïda— i de Requena Traçà també la catedral d’Eivissa
Joan de Bíclarum
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador, d’estirp visigoda.
Entre els anys 558 i 575 es formà en teologia i en cultura grega i llatina a Constantinoble Tornà a la península Ibèrica, on s’oposà a la persecució de Leovigild i fou bandejat a Barcelona 577 Mort Leovigild, tornà del desterrament i fundà el monestir de Bíclarum , per al qual escriví una regla, fins ara desconeguda Bisbe de Girona 591-621, hi desplegà una gran activitat litúrgica assistí a diversos concilis entre el 592 i el 614 És autor d’una interessant crònica on narra amb molta d’objectivitat els fets ocorreguts entre el 567 i el 590, data de la redacció
Ernst Theodor Amadeus Hoffmann
Literatura alemanya
Escriptor i compositor alemany.
Fou jutge a Poznań, Plock i Varsòvia aquests anys treballà com a compositor i estrenà singspiele , com Die Lustige Musikanten 1805 Amb l’entrada de les tropes napoleòniques tornà a Berlín, on fou conseller del tribunal suprem 1814 Des d’aleshores es dedicà a escriure Der goldene Topf ‘El pot d’or’, 1812, Nussknacker und Mäusekönig ‘Trencanous i el rei de les rates’, 1816, Die Elixieren des Teufels ‘Els elixirs del dimoni’, 1816, Die Serapionsbrüder ‘Els germans Serapion’, 1819-21, etc D’aquesta època data també l’òpera Undine 1816, considerada una de les primeres òperes…
amnistia
Dret penal
Decisió del poder públic, dictada per raons d’alta política i generalment destinada a aconseguir la pacificació i la reconciliació després d’una contesa civil, que esborra el rellevament penal de determinats actes i n’extingeix completament la pena i tots els seus efectes.
Si els autors dels actes ja han estat condemnats, l’amnistia fa cessar el compliment de la pena principal i de totes les accessòries i anulla els antecedents penals, i en cas contrari extingeix l’acció legal per perseguir els fets amnistiats en canvi, l’amnistia no esborra la responsabilitat civil deguda a terceres persones Bé que normalment l’amnistia és concedida només pels delictes anomenats polítics, pot incloure també els delictes comuns En alguns casos l’amnistia, ultra esborrar l’antijuridicitat de l’acte amnistiat, suposa fins i tot la seva justificació a posteriori L’amnistia es…
Sant Martí d’Altafulla
Art romànic
L’església parroquial de Sant Martí és situada a la part alta de la vila, just al costat del castell Un dels primers esments documentals d’Altafulla data de l’any 1060, quan la seva fortalesa, consignada com a castro Altafolia , és mencionada com a límit territorial de la part de llevant del puig d’Ullastrell, el qual fou donat en aquella data pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis a Bernat Amat de Claramunt i a la seva muller Arsenda, en propi alou Malgrat que una de les citacions més antigues del lloc correspon, com s’ha dit, a l’any 1060, la seva…
Castell de l’Aldea
Art romànic
Aquest castell era situat als afores de l’actual nucli urbà de l’Aldea, 2 km al S-E del barri de l’Estació, al costat de l’ermita de Santa Maria En aquest indret hi hagué el primitiu nucli de l’Aldea L’origen àrab del topònim de l’Aldea és indiscutible El primer esment del lloc data de l’any 1146 o 1148, en què el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona va concedir a Bernat de Bell-lloc l’almúnia de l’Aldea, al prat de Tortosa El 1160 Bernat de Bell-lloc i la seva muller Adalgarda, amb el consentiment dels seus germans, van donar a Santa Maria de l’Aldea i al seu prevere Joan un…
Castell del Mallol (la Vall d’en Bas)
Art romànic
El castell del Mallol era situat al cim del turó on hi ha l’església i l’actual poble L’estructura de les construccions de l’antic castell encara eren ben visibles al començament del segle XX, tal com la descriuen, per exemple, Cèsar August Torres o Francesc Monsalvatje La primera documentació que hi ha del nom Mallol, o Mayol, és de l’any 1176, data d’una donació vescomtal de béns situats al terme de Sant Just Privat de la vall d’en Bas No torna a aparèixer el nom de Mallol fins l’any 1204, data en la qual hom ja diu que hi havia un castell En aquesta data…
Casa forta de Sant Romà (la Vall d’en Bas)
Fins l’any 1356 no trobem esmentada en cap document la casa forta de la família Sant Romà domus sive stadium de Sancto Romano , que era a Joanetes De fet, però, aquesta força ja devia existir des de molt abans, no tan sols perquè trobem aquests cavallers documentats d’ençà de la segona meitat del segle XII, sinó perquè fou precisament en aquesta data del 1356 quan deixà de tenir la funció de casa forta En un document de l’any 1175, s’esmenten per primer cop, segons J Pagès Joan Pagès Els senyorius alodials en el vescomtat de Bas a la baixa edat mitjana , Girona 1987, pàgs 37-39…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina