Resultats de la cerca
Es mostren 1019 resultats
La Veu del Canigó
Historiografia catalana
Revista cultural publicada a Perpinyà entre el 1910 i el 1914 i de la qual sortiren un total de 116 números.
Tingué un caràcter quinzenal fins al juliol del 1914 i, els darrers números, una periodicitat mensual La Veu del Canigó és presentada al primer número com una «gaseta de divulgació», adreçada al poble «que es manté al marge de les passions polítiques» Però, en filigrana d’aquesta declaració de principi, emana de la revista una concepció localista i “regionalista” de la catalanitat que s’exacerbà el 1914 « les petites patries sont fondues dans la grande Patrie française » La història, amb un centenar d’articles, més una trentena sobre fets d’actualitat, homes polítics o militars, és de fet un…
Manuel Nin i Güell
Cristianisme
Monjo de Montserrat.
Ingressà al monestir el 1975 i féu la professió solemne el 1980 El 1984 anà a Roma, on el 1987 obtingué la llicenciatura en Teologia Patrística a l'Institut Patrístic Augustinianum De nou a Montserrat, en 1987-89 hi impartí teologia, patrologia, introducció a les litúrgies orientals i grec a l'Escola Teològica Tornà a Roma 1989 i, un cop doctorat per l’institut Augustinianum 1992, fou professor de litúrgies orientals i de patrologia al Pontifici Institut Litúrgic i a l'Institut Monàstic També impartí la docència a la Universitat de la Santa Croce, al Pontifici Institut Oriental i a la…
Ramon Parés i Farràs
Biologia
Microbiòleg.
Llicenciat 1951 i doctorat 1956 en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, el 1964 obtingué la primera càtedra de microbiologia a l’Estat espanyol, a la mateixa universitat, que ocupà fins el 1999, any que fou nomenat catedràtic emèrit També fou degà de la Facultat de Biologia 1968-73 Treballà especialment en citologia i bioquímica de microorganismes i en genètica bacteriana, especialment l’extracromosòmica Des del final de la dècada de 1970 se centrà en l’estudi de la contaminació ambiental per microorganismes, que investigà al litoral barceloní Publicà un centenar de treballs de…
Claudio Abbado

Claudio Abbado
© Lucerne Festival / Priska Ketterer
Música
Director d’orquestra italià.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i després direcció amb Hans Swarowsky a Viena L’any 1958 obtingué el premi Koussevitzky i el 1963 el Dimitri Mitropoulos L’any 1960 debutà a la Scala de Milà , teatre del qual fou director musical 1971-77 i director artístic 1977-86 Director principal de les orquestres Filharmònica de Viena 1971-79, que dirigí per primera vegada l’any 1965, Simfònica de Londres 1979-88 i de la Staatsoper de Viena 1986-91, l’any 1989 succeí Herbert von Karajan com a director de l’ Orquestra Filharmònica de Berlín , càrrec que ocupà fins el 2002 Fou també…
,
Christian René de Duve
Bioquímica
Citòleg i bioquímic belga.
Els seus pares havien emigrat durant la Primera Guerra Mundial a la Gran Bretanya, on nasqué, i, acabat el conflicte, tornaren a Bèlgica Graduat en medicina a la Universitat Catòlica de Lovaina 1941, en esclatar la Segona Guerra Mundial fou metge militar a l’exèrcit belga Posteriorment, escapà de l’exèrcit alemany i tornà a la Universitat de Lovaina, on estudià química i obtingué el doctorat l’any 1945 Al mateix temps, fou metge internista a l’Institut del Càncer de la universitat En 1945-47 anà a Suècia i als Estats Units, on amplià estudis de bioquímica Professor 1947 i catedràtic de…
acadèmia
Música
Societat constituïda per a l’estudi i la difusió de la música.
Més en general, societat literària, artística o científica constituïda per al progrés de les lletres, les arts o les ciències Les acadèmies musicals tingueren el seu origen en les de caràcter general sorgides dels intents de restauració de la cultura clàssica, pròpies del Renaixement italià Inspirant-se en el nom illustre de l’Acadèmia de Plató, al segle XV aparegueren les primeres acadèmies modernes de caràcter filosòfic -Acadèmia Platònica de Florència- o bé arqueològic i filològic -Acadèmia Romana- A partir d’aquest moment, però sobretot des del segle XVII, en foren creades d’altres…
Josep Maria Huertas i Claveria
Literatura catalana
Periodista i assagista.
Director de la revista “Oriflama” 1968-71 Exercí a El Correo Catalán 1963-72, diari del qual fou redactor en cap, i a “Tele-exprés” 1972-79 Molt vinculat a “El Periódico de Catalunya”, hi fou també redactor en cap 1982-86, i sotsdirector del “Diari de Barcelona” 1987-88 Des del 1980 fins al 1982 treballà al servei de premsa de la Diputació de Barcelona És autor de nombrosos llibres, molts dels quals en collaboració amb el també periodista Jaume Fabre, centrats generalment a Barcelona i amb una clara voluntat de divulgació sociològica i urbanística o de recuperació de la memòria històrica de…
Joaquim Arenas i Sampera
Educació
Pedagog.
Cursà estudis de mestre i la llicenciatura en ciències de l’educació a la Universitat de Barcelona S’inicià com a mestre a les escoles Montessori de la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat 1960, unitària de Sant Feliu de Cabrera de Mar 1961-68, Sant Gregori de Barcelona 1969-75 i Sant Gregori de Sabadell 1975-77, ja amb la responsabilitat de dirigir l’equip de mestres d’una escola que esdevé escola catalana Simultàniament, participà activament en l’Any Fabra 1968, organitzà els primers cursos de català a Santa Coloma de Gramenet 1971-72 i a Sants 1972, en el càrrec de coordinador general i…
ADI-FAD
Delta d’or ADI-FAD
© Fototeca.cat
Sigla de l’Associació de Disseny Industrial del Foment de les Arts Decoratives, entitat cultural que té com a objectiu principal la divulgació i promoció del disseny industrial.
Inicià les seves activitats l’any 1957 sota l’impuls d’Antoni de Moragas, però es fundà oficialment el 1960, a Barcelona, quan entrà a formar part del Foment de les Arts Decoratives FAD És membre de l’Internacional Council of Societies of Industrial Design ICSID, des del 1961, i del Bureau of European Designers Associations BEDA, des del 1986 Una de les seves principals activitats és la concessió dels premis de disseny industrial Delta, anuals des del 1961 i bienals des del 1982, i les medalles ADI-FAD, des del 1976
Club 49
Música
Entitat fundada el 1949 a Barcelona per Joan Prats i antics membres d’ADLAN amb l’objectiu de reprendre les activitats de divulgació de les arts d’avantguarda.
Joaquim Homs s’ocupà de la secció de música i entre el 1952 i el 1958 es feren, en disc o en cinta magnètica, una quarantena d’audicions comentades d’obres d’autors del segle XX El 1960, per tal de poder fer concerts en viu, es creà dins el Club 49 un patronat específic amb el nom de "Música Oberta" i s’incorporà a l’organització JM Mestres Quadreny L’activitat s’inicià immediatament i es mantingué sense interrupció fins el 1968 Se succeïren regularment concerts, conferències i audicions comentades, amb la participació de coneguts concertistes locals i estrangers, com G Ligeti, K Stockhausen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina