Resultats de la cerca

Les primeres observacions d’espectres estellars foren fetes per Fraunhofer  1817, i Kirchhoff indicà el 1860 que la identificació de les ratlles negres permetia de reconèixer els elements presents a l’atmosfera de l’astre El veritable fundador de l’anàlisi espectral fou, però, el Pare Secci, el qual des del 1863 fins al 1868 observà i descriví els espectres de més de 400 estels i en donà una primera classificació L’anàlisi espectral es fonamenta en la comparació dels espectres estellars continus, de ratlles i de bandes amb els de les fonts terrestres espectroscòpia , i en la interpretació…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec Els instruments de majors dimensions es desenvoluparen a Itàlia, Alemanya i Espanya des del final del segle XVII, i es donaren a conèixer també amb el nom de mandora , pandora, bandúrria i, els més petits, mandolina Constaven d’una caixa de ressonància bombada, mànec amb quatre cordes dobles ordres i diapasó dividit en nou trasts Les primeres mandoles es tallaven d’un sol bloc de fusta, però a partir del segle XVII es construïren mitjançant la unió de diferents peces, i el nombre d’ordres s’incrementà fins a cinc A…

S’inicià al Centre Parroquial Canonge Rodó del barri de Sant Martí de Provençals i, el 1949, obtingué la primera llicència amb el CC Leridano El 1952 passà al Club de 7 a 9 i, posteriorment, jugà a l’Oasis i al Mayda Fou campió d’Espanya individual 1957, 1964, 1965, de dobles 1958 i per equips amb tres clubs diferents el de 7 a 9 1953, 1955, l’Oasis 1957 i el Mayda 1965, 1966, 1967, 1969, 1970, 1972 També guanyà la Lliga amb el Mayda 1971, 1972 En els Campionats de Catalunya, guanyà set títols quatre d’individuals 1957, 1959, 1960, 1961 i tres per equips 1953, 1955, 1957 Participà en quatre…

De sonoritat greu, hom n'atribueix la invenció a John Rose 1562

Els carotens principals són l’α -carotè , el β -carotè , el γ -carotè i el licopè L’α -carotè és una substància de color vermell fosc, la molècula de la qual conté una cadena de dobles enllaços conjugats unida a un grup terminal de β-ionona i a un d’α-ionona en l’organisme dóna lloc a una sola molècula de vitamina A per molècula de carotè és l’antecessor de les xantofilles luteïna i flavoxantina El β -carotè és el més important com a precursor de vitamina A, és de color vermell fosc i de molècula simètrica amb dos grups terminals de β-ionona dóna lloc a dues molècules de vitamina A per…

Començà la seva carrera musical al cor de la catedral de Màlaga sota la supervisió de Francisco Vázquez El 1613 era mestre de capella a Jerez de la Frontera, i el 1616, a la catedral de Cadis, on romangué fins el 1620 No se sap ni quan ni per què es traslladà al continent americà Només se sap que el 1622 ja residia a Mèxic i que era cantor i mestre de capella adjunt a la catedral de Puebla de los Ángeles El 1629 n’arribà a ser mestre de capella, càrrec que ocupà fins a la seva mort Padilla fou el compositor d’origen hispànic més important del seu temps a Mèxic Les seves obres polifòniques…

Debutà en el cinema el 1995 amb  Historias del Kronen, de Montxo Armendáriz, i en la televisió en un episodi de la sèrie Pedralbes centre Continuà la carrera cinematogràfica amb els films  Un cos al bosc 1996, de Joaquim Jordà, l’episodi El gust , d’ El domini del sentits 1996, dirigit per Teresa Pelegrí, Andrea 1996, de Sergi Casamitjana, Suerte 1997, d’Ernesto Tellería, el curtmetratge  Sueños de sal 1997, de Gloria Nuñez, Los años bárbaros 1998, de Fernando Colomo, Saïd 1998, de Llorenç Soler, Tomándote 2000, d’Isabela Gardela, Tiempos de azúcar 2001, de Juan Luis Iborra, Inconscients…

Permet que la corda sigui trepitjada a una alçada determinada, cosa que en modifica la longitud vibrant i la nota emesa Els trasts poden ser mòbils o fixos Els primers es lliguen al voltant del mànec i acostumen a ser de corda de budell o niló Els trasts fixos s’incrusten en una ranura del diapasó i poden ser d’os, metall, marfil o fusta Als segles XVI i XVII s’utilitzaven els trasts mòbils en els instruments de la família de la viola de gamba, llaüts i guitarres Es podien ajustar per tal de variar l’interval entre les notes i es lligaven amb un nus especial En el cas de les violes de gamba,…

En tennis fou set vegades campió de Catalunya individual 1904-10 i sis de dobles, amb J de Urruela 1906 i JM Sagnier 1908, 1910, 1911, 1913, 1914 i subcampió d’Espanya 1911 És considerat el millor jugador de la primera època del tennis català i el principal impulsor d’aquest esport a Catalunya Participà en la fundació del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 i en fou el primer president 1899-1904 Formà part de la directiva de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona i de Catalunya precedents de la Federació Catalana de Tennis durant més de trenta anys, i impulsà la creació de l’Associació de…