Resultats de la cerca
Es mostren 2197 resultats
Bayeux

Vitrall de la catedral de Bayeux
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del departament de Calvados, a la Baixa Normandia, França, centre del Bessin.
Mercat agrícola i petit nucli industrial impremta, plàstics, són molt anomenades les seves randes La catedral de Notre-Dame, originàriament del segle XI, fou reconstruïda al segle XIII i és una mostra típica del gòtic normand el cimbori, de 80 m d’alçària, és del segle XV El Musée de la Reine Mathilde conté el llarg brodat dit Tapís de Bayeux Ciutat d’origen galloromà, fou saquejada nombroses vegades a causa de les invasions normandes —fins a la formació de Normandia, al segle X—, de la Guerra dels Cent Anys 1356 i de les guerres de religió A l’edat mitjana fou la residència…
Betren

Betren
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.006 m alt.) del municipi de Viella (Vall d’Aran), a l’esquerra de la Garona, entre el riu i la carretera general, prop de Viella.
L’església parroquial de Sant Esteve, al segle XII, amb tres absis pentagonals, fou ampliada al XV el portal, esculpit amb figures, i dos grans finestrals, són d’un estil gòtic primitiu Hi ha un campanar, exempt, quadrat, resta de l’església romànica de Sant Sadurní Més al sud, a la serra que separa les valls del riu Nere i de Valarties, hi ha la tuca de Betren 2514 m alt L’increment de població és degut a la proximitat de l’estació d’esports de neu d’Era Tuca És documentat des de l’any 1198 amb el nom de Bertren , que apareix repetit l’any 1267 i el 1278 El dia 13 de novembre de…
Gausac

Gausac
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat a l’extrem NE de la plana de Viella.
L’església parroquial Sant Martí, romànica i gòtica, té un notable campanar vuitavat conserva una talla d’un Crist , el retaule major, gòtic, i un baptisteri i una pica romànics A la rectoria hi ha incrustada una estela funerària romana, de marbre blanc Formava un municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Casau i la caseria de Sant Pèr No hi ha referències documentals fins al darrer terç del segle XIII Consta com a Gausat l’any 1278 i Guasaco el 1298, i el 13 de novembre de 1313 els homes de Casau juraren fidelitat a Jaume II apud Sanctum…
Castellbò
Vista aèria de Castellbò
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), a la dreta de l’aiguabarreig de les rieres de Carmeniu, d’Albet i de Solanell, a la sortida de l’alta vall de Castellbò, damunt un antic camí entre l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà.
L’església parroquial, que té un notable portal gòtic amb una porta clavejetada, fou l’antiga collegiata de Castellbò Hi ha nombroses cases moltes, abandonades a causa del fort despoblament iniciat a la fi del s XIX que conserven elements gòtics La creu de terme ha estat reconstruïda i, en un turó dominant, hi ha les restes del castell de Castellbò el seu batlle ho era de tot el quarter de Castellbò , una de les demarcacions del vescomtat, centre del vescomtat de Castellbò El 1146 rebé del vescomte Arnau la carta de franquesa Fins al començament del s XX formà un petit municipi…
Sant Domènec de València
Convent
Convent dominicà de la ciutat de València, situat a la plaça de Sant Domènec, entre l’antiga porta de la Xarea i el Túria.
Fundat per fra Miquel de Fabra, confessor de Jaume I, el 1239, fou un centre d’atracció de la noblesa i dels ciutadans valencians Arribà a tenir més de cent residents entre frares i llecs, entre d’altres, Vicent Ferrer i Lluís Bertran, frares del convent S'hi reuniren capítols generals de l’orde 1370 i 1596 i corts valencianes 1604 Carles I 1542 li concedí salvaguarda reial i afavorí la creació d’un ric arxiu monacal, que, juntament amb la biblioteca, constituïren dos centres importants de documents i manuscrits Fou exclaustrat el 1835, i el que restava de la seva església s’obrí al culte de…
Bibliografia general C-F
Art gòtic
Calvo, Ana 2003 Conservación y restauración Materiales, técnicas y procedimientos De la A a la Z , Ediciones del Serbal, Barcelona Camille, Michael 1996 Gothic Art Glorious Visions , Calman & King Ltd, Londres edició en castellà Madrid 2005 Camps Soria, Jordi 1988 El claustre de la catedral de Tarragona escultura de l’ala meridional , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1992 El final del románico en Cataluña , “Cuadernos de Arte Español”, 43, Historia 16, Madrid Cañellas, Sílvia 1997 “Les vidrieres gòtiques de la catedral de Barcelona Estat de la qüestió”, Els vitralls de la catedral…
Santa Maria la Mar
L’església parroquial de Santa Maria la Mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la Salanca, a la costa, al N de la Tet, límit meridional del municipi (seguint, però, l’antiga desembocadura, més al N de l’actual).
Hi ha 612 ha conreades, 300 de les quals són de vinya, que produeix vins de denominació d’origen controlat Les hortalisses en expansió ocupen 196 ha carxofes 153 ha i escaroles 19 Hi ha dues cooperatives La ramaderia ovina consta d’uns 870 caps A l’activitat pesquera de la Platja de Santa Maria s’ha sumat el turisme, que afecta no solament aquest nucli, sinó, en general, tota la zona costanera al nord del terme, vers el rec del Bordigó, que procedeix de Torrelles, s’ha desenvolupat un curiós nucli de barraques d’estiueig de gent del país, especialment perpinyanesos, anomenat el Bordigó El…
Santa Eulàlia del Camp
Convent
Convent de canonges augustinians fundat pel bisbe Guillem de Torroja el 1155 a Barcelona en una capella dedicada a santa Eulàlia pròxima a la ciutat.
El 1293 la comunitat es traslladà al convent augustinià dels anomenats frares del sac , situat dins la ciutat, a la plaça de Santa Anna actual avinguda del Portal de l’Àngel, on a la fi del s XIV, amb l’ajut de Joan I, edificaren una nova església i un claustre de bon estil gòtic En depenia el priorat canonical de Sant Pere de Cubelles El 1423, a instàncies d’Alfons IV i amb l’aprovació papal, es refongueren amb la comunitat de Santa Anna de Barcelona, abans de l’orde del Sant Sepulcre, i passaren a residir al monestir de Santa Anna Aleshores es traslladà a Santa Eulàlia una…
Santa Clara de Mallorca
Convent
Convent de monges clarisses o urbanistes del segon orde de Sant Francesc situat a Palma (Mallorca), a llevant del recinte de l’Almudaina i prop del barri de Calatrava.
Fou fundat el 1256, amb l’autorització de Jaume I, amb dues monges procedents de Tarragona, sobre un terreny adquirit a Bernat de Santa Eugènia Adquirí tot seguit una gran importància, que li permeté de construir un gran claustre gòtic, emparentat amb el de Sant Francesc convent que tingué sempre una tutoria sobre el de les clarisses, l’església, que fou ampliada i transformada al s XVIII, una sala capitular i altres dependències que revelen la seva primitiva excellència Fou sempre un recés de filles de la petita noblesa El nombre de monges, ja, vers la fi del s XIII, era de 50,…
nau
Les naus de Santa Maria del Mar de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
En una església, espai comprès entre parets, arcades o fileres de pilars o columnes.
Les esglésies poden tenir una sola nau cas freqüent en el gòtic català per exemple, la catedral de Girona, tres naus, que és el cas més corrent, i cinc naus, com la basílica de Sant Pau Extramurs de Roma Si hi ha més d’una nau, aquestes reben diferents noms la nau principal, és la nau central, que sol ésser la major d’una església i a la qual dóna el portal principal les naus laterals o menors són a cadascun dels costats de la nau principal i solen ésser més baixes que aquella la nau transversal és perpendicular a la principal, en la intersecció de la qual es forma el creuer no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina