Resultats de la cerca
Es mostren 3120 resultats
Leonardo Sinisgalli
Literatura italiana
Escriptor italià.
Enginyer, ha treballat en el camp de la tècnica i de la publicitat Com a poeta, després d’obres jovenívoles, publicà un recull dels seus poemes Vidi le Muse 1943, al qual seguiren I nouvi campi Elisi 1947, Quadernetto alla polvere 1948, La vigna vecchia 1952, Cineraccio 1962, i L’età della luna 1962 La inquietud existencial, lligada a la fe en els instruments de la raó, a la qual s’ha confiat la tasca de crear la realitat, reapareix en els reculls Poesia di ieri 1966, Il passero e il lebbroso 1970 Els darrers reculls són L’ellise 1974, antologia de l’obra poètica del…
Alessandro Baricco
Literatura italiana
Narrador, dramaturg i assagista italià.
Es donà a conèixer amb la publicació de Seta 1996, una novella breu, barreja subtil d’història i de faula, que es convertí en un èxit arreu del món Amb anterioritat havia publicat Castelli di Rabbia 1991, premi Médicis i Oceano Mare 1993, premi Viareggio Novelles posteriors són City 1999, Senza sangue 2003, Omero, Iliade 2004, Questa storia 2005 i Emmaus 2010 Com a dramaturg ha publicat Novecento 1994, i diversos llibres d’assaig, entre els quals Il genio in fuga due saggi sul teatro musicale di Gioachino Rossini 1988, L’anima di Hegel e le mucche del Wisconsin 1992, Next Piccolo…
Alessandro Stradella
Música
Compositor italià.
Vida Passà gran part de la seva vida a Roma La seva formació musical és desconeguda, però se sap que fou alumne d’Ercole Bernabei El 1655 era un nen cantor a San Marcello del Crocifisso i el 1658 fou recomanat com a cantant a la reina Cristina de Suècia -establerta a Roma-, la qual li encarregà moltes de les seves obres, entre les quals el motet Care Jesu suavissime per a tres veus, dos violins i baix continu, que es considera la seva primera composició coneguda Nomenat servitore di camera de la monarca sueca el 1658, a partir del 1664 entrà, a més, al servei de Lorenzo Onofrio Colonna i…
samànida
Història
Membre d’una dinastia musulmana que governà Pèrsia i Transoxiana del 892 al 999.
Els seus caps eren membres d’una família iraniana mazdeista, convertida a l’islam, que havia estat al servei del califa al-Ma'mūn de Bagdad L’imperi samànida s’estengué a Coràsmia, Tabaristān, Sistān i Ǧurǧān, bé que, d’una banda, els creixents estats veïns buwàyhida i dels ilkans el vetllaren, i, de l’altra, les lluites familiars internes anaren deixant el govern en mans d’esclaus funcionaris turcs, un dels quals, Alptigīn , l’anorreà definitivament Sota els samànides, Bukhara, la capital, i Samarcanda esdevingueren dos importants centres culturals de l’islam, on tingué lloc el gran…
Coŀlecció Cambó
Coŀlecció d’obres d’art reunida pel polític Francesc Cambó entre els anys 1929-36 amb la intenció de completar les coŀleccions oficials espanyoles, del Museo del Prado i del Museu d’Art de Catalunya.
Formada per seixanta obres, comprèn pintura italiana primitiva, del primer Renaixement i de l’època moderna Hi figuren artistes com Botticelli, Tiepolo, Tiziano, il Tintoretto, il Veronese, Rubens, Fragonard, De la Tour, Gainsborough, Zurbarán o Goya, entre d’altres Gairebé la meitat de les adquisicions foren aconseguides en la venda a París de la coŀlecció de Joseph Spiridon La resta d’obres foren adquirides en diferents ocasions i llocs, sempre amb l’assessorament d’experts A partir del 1937 la coŀlecció fou disseminada entre Londres, Abbazzia i Rapallo, i posteriorment es traslladà en…
Arturo Farinelli
Història
Erudit italià.
Es formà com a romanista a Zuric i a París, i una estada a Barcelona el féu interessar per les literatures hispàniques Fou professor de la Universitat d’Innsbruck i catedràtic de literatura alemanya de la de Torí 1907 El 1929 fou nomenat membre de l’Accademia d’Italia Entre les seves obres de crítica i erudició, escrites en italià, castellà, alemany, francès i portuguès, es destaquen Die Beziehungen zwischen Spanien und Deutschland in der Literatur ‘Les relacions entre Espanya i Alemanya en la literatura’, 1892 Guillaume de Humboldt et l’Espagne 1898 segona edició, juntament amb Goethe et l’…
Luigi Comencini
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Fundador a Milà, juntament amb Alberto Lattuada, de la Cineteca Italiana 1937, durant la postguerra fou crític de cinema en diverses publicacions El 1946 debutà amb el documental Bambini in città , i el 1948 rodà el primer film de ficció Proibito rubare , i posteriorment obtingué un gran èxit amb Pane, amore e fantasia 1953 i Pane, amore e gelosia 1954 Amb Tutti a casa 1960 adoptà un caràcter més personal, dins el qual seguiren La ragazza di Bube 1963, Infanzia, vocazione e prime esperienze di Giacomo Casanova, veneziano 1969, Lo scopone scientifico 1972, Delitto d’amore 1973, La donna della…
Ugo Riccarelli
Literatura italiana
Escriptor italià.
Després d’estudis inacabats de filosofia a la Universitat de Torí, es dedicà a tasques de promoció cultural en diversos àmbits fundà un cineclub i un grup teatral, treballà en biblioteques i també per a agències de premsa de l’ajuntament de Pisa, i, des del 2002, de Roma Collaborador del diari La Repubblica i de diverses revistes, la seva obra narrativa té un acusat component social Publicà les novelles Le scarpe appese al cuore 1995 Un uomo che forse si chiamava Schulz 1998, Premi Campiello, que el convertí en un dels autors italians actuals de més projecció Stramonio 2000 Il dolore…
Claudia Cardinale
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica italiana.
Considerada una llegenda del cinema italià, la seva interpretació és de gran ductilitat Debutà el 1958 amb I soliti ignoti 1958, de Mario Monicelli, al costat de Marcello Mastroianni i Vittorio Gassman Entre el quasi centenar de films que interpretà es destaquen Il bell’Antonio 1960 i La Viaccia 1961, de Mauro Bolognini, Rocco e i suoi fratelli 1960, Il gattopardo 1963 i Vaghe Stelle dell’Orsa 1965, de Luchino Visconti, La ragazza con la valigia 1961, de Valerio Zurlini, 8½ Otto e mezzo , 1963, de Federico Fellini, L’udienza 1971 de Marco Ferreri,…
Giovanni Amendola
Periodisme
Política
Polític i periodista italià.
Estudià filosofia a Roma i a Alemanya En tornar a Itàlia collaborà estretament amb Giovanni Papini, amb qui fundà i dirigí L’Anima 1911 A partir del 1914 collaborà al Corriere della sera Milità en el partit nacional liberal i s’oposà a Giovanni Giolitti Preconitzà l’entrada d’Itàlia a la Primera Guerra Mundial En el Pacte de Roma 1918 defensà la causa dels eslaus contra la monarquia austrohongaresa Diputat 1919-24, sotssecretari de finances 1920 i ministre de colònies 1922 Després de l’assassinat de Giacomo Matteotti 1924 fou un dels principals protagonistes de la retirada del parlament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
