Resultats de la cerca
Es mostren 1287 resultats
Gottfried Bernhard van Swieten
Música
Mecenes austríac d’origen holandès.
Pertanyent a l’aristocràcia, després d’estudiar la carrera diplomàtica ocupà, durant vint anys, diversos càrrecs d’importància arreu d’Europa Aquestes tasques el portaren a Berlín, on conegué la música de GF Händel i JS Bach A Viena fou prefecte de la Biblioteca Imperial, a més de formar part del gabinet de Josep II amb diverses responsabilitats en el camp educatiu Promogué la interpretació d’obres de GF Händel, com Judas Maccabaeus arranjat per J Starzer, 1779 i Messiah arranjat per WA Mozart, 1789 En la biblioteca de Van Swieten, Mozart tingué l’ocasió, al començament de la…
Bartolino da Padova
Música
Compositor italià.
L’única cosa segura que se sap sobre la seva vida és que fou membre de l’orde carmelità i que entre el 1365 i el 1405 entrà al servei de la família dels Carrara a Pàdua, a qui dedicà els madrigals La douce çere , d’abans del 1390, i Imperial sedendo , escrit el 1401 És possible que mantingués contactes amb la cort de Milà, ja que en dos dels seus madrigals alludeix als Visconti De les trenta-vuit obres conegudes, trenta-set figuren en el Codex Squarcialupi Florència, Biblioteca Laurenziana, vint-i-cinc en el Codex Reina París, Biblioteca Nacional i dotze en el Codex Lucca…
Serge de Diaghilev
Música
Empresari teatral rus.
Estudià dret a Peterburg, però finalment es decantà cap al teatre El 1898 fundà la primera revista russa d’art, "El món de l’art", i treballà al Teatre Imperial El 1909, a causa de les desavinences amb aquesta institució, es traslladà a París, on potencià l’art rus Aquesta tasca promotora culminà el 1911 amb la creació dels Ballets Russos La companyia acollí alguns dels millors artistes de l’època, com ara Anna Pavlova, Alicia Markova o Vaclav Nižinskij Encarregà obres a compositors contemporanis, entre els quals I Stravinsky, que veié representades a la capital francesa les…
denari
denari ibèric dels ilergets, amb la llegenda ILTIRDASALIRBAN (inici del s II aC)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’argent encunyada a partir del 268 aC, amb el quinari i el sesterci com a divisors.
Equivalia a 10 asos i pesava uns 4,5 gEl tipus inicial duia el cap de Minerva i el numeral X a l’anvers i, al revers, els Dioscurs a cavall amb la llegenda ROMA Durant el període republicà moltes famílies patrícies encunyaren denaris amb llur nom i tipus propis, fet que en donà una gran varietat tipològica El 217 aC valia 16 asos i el numeral X fou substituït per XVI i, després, abreujat amb un asterisc El seu pes havia baixat a uns 4 g Hom en continuà batent durant el…
concili II de Lió
Catorzè concili ecumènic de l’Església catòlica, convocat pel papa Gregori X, el 1274.
Hi assistiren més de 200 bisbes i un total d’uns 400 participants, entre els quals Albert Magne, Bonaventura i Humbert de Romans Tomàs d’Aquino morí pel camí L’objectiu principal fou la unió de l’església grega amb Roma Miquel VIII Paleòleg, temorós de Carles I de Nàpols, que volia esdevenir emperador llatí de Constantinoble, envià legats al concili, que signaren la professió de fe imposada pel papa Aquesta submissió, però, mancada de suport popular, no durà gaire Entre les altres finalitats del concili hom pot destacar la reforma de l’elecció del papa i el projecte d’una croada a Terra Santa…
insula
Arqueologia
Edifici romà plurifamiliar de diferents plantes amb pisos petits.
Eren construccions fetes amb maons units amb opus caementicium A la planta baixa s’installaven tendes tabernae , tallers pergulae o cases unifamiliars domus , mentre que els pisos superiors es dividien en apartaments de poques estances i mobiliari mínim, totalment mancats de conduccions de calefacció, aigua corrent o sistema de clavegueram Cadascun d’aquests pisos cenaculum acostumava a ser de lloguer i era habitat pels ciutadans més pobres que no podien permetre's viure en una domus En el seu aspecte exterior, totes les ínsules s’assemblaven entre elles i mostraven unes façanes…
autobús

Autobús anric de Barcelona
© Lluís Prats
Transports
Vehicle automòbil destinat al transport col·lectiu de persones; hom reserva aquesta denominació quasi exclusivament per al d’ús urbà, mentre que hom sol anomenar autocar
l’autobús d’ús interurbà, destinat, per tant i sobretot, al transport per carretera.
L’autobús urbà, concebut per a transportar moltes persones a distàncies relativament curtes, té diverses portes i espais importants per a persones dretes La disposició horitzontal del motor, sota el pis, o bé dret, al darrere de tot el vehicle, permet unes plataformes baixes d’entrada i sortida que faciliten una elevada cadència de renovació dels passatgers Són vehicles d’estructura autoportant, equipats amb motors dièsel d’unes potències que oscillen entre els 110 kW 150 CV i els 235 kW 320 CV, amb caixes de canvi automàtiques dotades de convertidors de parell i alentidor hidràulic, i amb…
Cebrià
Cristianisme
Bisbe de Cartago (249-258).
El nom sencer és Cecili Cebrià, dit Tasci Com a escriptor llatí se'n conserven 13 tractats i 65 epístoles tingué una influència profunda en els autors cristians posteriors, entre ells Pacià de Barcelona Bon teòleg, dotat alhora d’esperit pastoral i de caràcter afable, resolgué diverses qüestions plantejades pel problema dels renegats lapsi durant les persecucions de Deci i de Valerià, per la validitat del baptisme administrat pels cismàtics, per la polèmica amb els novacians S'enfrontà amb el bisbe de Roma Esteve, que Cebrià creia massa lax, i propugnà una doctrina sobre el poder del papa…
Jaume de Carreres
Història
Militar
Militar que serví durant quaranta anys el rei arxiduc —després emperador— Carles III.
Havent estat ja abans l’ajudant del lloctinent de Catalunya príncep de Darmstadt, fou, el 1704, un dels instigadors del complot austriacista a Barcelona, d’on hagué d’anar-se'n Prengué part en la presa de Gibraltar 1704 Alliberada Barcelona, es destacà extraordinàriament entre els defensors al primer setge de les tropes de Felip V 1706 Combaté els francesos del duc de Noailles, que s’havien infiltrat pel Gironès fins a la Selva el 1709, i ascendí a coronel Posteriorment fou destinat a Sardenya com a cap de la cavalleria imperial de l’illa El 1717, envaïda Sardenya pels expedicionaris…
Du Fu
Literatura xinesa
Poeta xinès.
Procedent d’una família de lletrats, el 736 fracassà en el seu examen d’ingrés en la burocràcia imperial Emprengué llavors nombrosos viatges, en el curs dels quals conegué Li Po i es donà a conèixer com a poeta amb obres que canten la bellesa de la natura i planyen el pas del temps Cercà la protecció dels cercles oficials amb escrits adulatoris, per mitjà dels quals obtingué alguns privilegis que perdé el 755 a causa de participar en diversos moviments de revolta A partir d’aquest moment menà fins a la mort una existència erràtica, plena d’entrebancs i de privacions La seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina