Resultats de la cerca

S’establí molt aviat a Reus, on exercí de metge Participà en la gestió de la revista La Columna de Foc  1918, vinculada a l’herència modernista, i en la de Llaç  1919, més propera a l’estètica noucentista Fou traductor al català d’autors, sobretot teatrals Cocteau La veu humana , T Williams Figuretes de vidre , Camus Callígula , Racine Fedra , Ionesco La cantant calba , Pirandello Sis personatges en cerca d’un autor , Anouilh Becket o l’honor de Déu , Molière Tartuf , L’avar , Sartre Les mans brutes , Muset Lorenzaccio , Betti, Pavese i d’altres, moltes de les quals…

Doctor enginyer industrial per l’escola de Barcelona Fou director de l’Escola Tèxtil i de l’Escola d’Arts i Oficis de Sabadell 1936-39 L’any 1945 fundà amb Josep Salvador una empresa de fabricació i bobinatge de motors elèctrics que després esdevindria ASEA-CES i de la qual fou director fins el 1972 L’any 1962 fundà la societat Unitat Hermètica, que amb els anys es convertí en una de les primeres empreses mundials en la fabricació de compressors hermètics per a frigorífics Creà o impulsà moltes altres empreses i formà part del consell d’administració d’algunes de les més importants de…

De professió pèrit mercantil, fou docent a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona i a l’Escola de Periodisme de l’Església El 1958 impulsà el centre de producció de Televisión Española  a Miramar Barcelona, on fou successivament cap de realització, cap de programes i director de la primera i la segona cadenes, i hi dirigí també alguns programes Al final de la dècada de 1960 abandonà RTVE i passà a la premsa escrita, primer com a director de Diario Femenino 1968, que el 1974 convertí en Mundo Diario , el qual dirigí fins el tancament 1981 Assessor de premsa de diverses entitats i empreses…

Fou un dels fundadors, el 1869, de la Société pour l’Étude des Langues Romanes i, el 1870, de la “Revue des Langues Romanes”, considerades com una garantia científica del felibrisme Estudià la Renaissance de la littérature catalane et de la littérature provençale 1868, que entén que es desenvoluparen parallelament i independentment El 1882 impulsà el llatinisme occitanista amb la fundació de la “Revue du Monde Latin”, on, el 1888, publicà un article sobre Jacint Verdaguer, a propòsit de la versió de L’Atlàntida per Justí Pepratx i de la Lettre biographique de Collell Traduí al provençal algun…

El 1944 fou destinat a Barcelona, on practicà la pilota especialment als frontons Novedades, Colón i Chiqui Fou campió de Catalunya en diverses ocasions, representà Catalunya en el Campionat d’Espanya i fou dues vegades subcampió d’Espanya de pala llarga Presidí la Federació Catalana de Pilota 1953-58 i formà part de la junta directiva de la federació espanyola Aficionat a la caça menor, el 1958 entrà com a assessor jurídic de la Federació Catalana de Caça A la meitat dels anys seixanta fou elegit president d’aquesta federació, càrrec que ocupà fins el 1974 Durant el seu mandat impulsà la…

A partir del 1985 començà a collaborar amb l’Associació Ciclista Parets, que presidí durant quinze anys El 1986 entrà a la Federació Catalana de Ciclisme FCC com a president de la comissió de cicloturisme i impulsà la llicència d’aquesta especialitat També fou president de la comissió de ciclisme júnior Treballà juntament amb Joan Latorre en la creació de la categoria de ciclosport També endegà la marxa cicloturista de Parets del Vallès i organitzà diferents edicions dels Campionats de Catalunya de bicicròs, ciclocròs i ciclisme adaptat Collaborà en les organitzacions de la Setmana Catalana…

El 1911 fou nomenat delegat de la Unió Velocipèdica Espanyola UVE per Catalunya Competí de forma discontínua, i fou segon a la Copa Grup Esportiu 1912 El 1918 fou secretari del Grup Esportiu CVR Impulsà la recuperació de la Volta a Catalunya l’any 1920, edició en què exercí de comissari, poc abans d’accedir a la presidència de la UVE També exercí de cronometrador i organitzà els Campionats d’Espanya per equips L’any 1939 es convertí en el primer president de la Federació Catalana de Ciclisme sota aquesta denominació El 1940 rebé un homenatge pels cinquanta anys dedicats al ciclisme Després de…

Establert a Barcelona els anys vint, fou un dels pioners de l’hoquei sobre patins català com a jugador de l’Atlètic Club Galeno i de l’Skating Club Fou directiu i representant d’aquest últim club quan es fundà la Federació Catalana d’Hoquei sobre Patins 1930 Passada la Guerra Civil, fou vicepresident de l’Skating Club anomenat llavors Club Patín Impulsà la construcció d’una nova pista a la plaça de Francesc Macià, d’on sorgiren grans patinadors i jugadors d’hoquei L’any 1950 el seu club guanyà el Campionat d’Espanya d’hoquei sobre patins L’any següent fou designat membre del Comitè…

Estudià sociologia a la Universidad Complutense de Madrid i més tard antropologia a la London School of Economics Diplomada en treball social, fou vicedirectora de l’Escola de Treball Social a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona ICESB, i amb el seu marit, el sociòleg Salvador Carrasco, esdevingué una autoritat en estudis sobre els gitanos a través d’un treball de camp intensiu Parallelament, treballà per al reconeixement i la millora de les condicions de vida d’aquest collectiu, sobre el qual va publicar articles i llibres de referència Assessora d’ajuntaments, de la Generalitat…

Es llicencià en història i en psicologia a la Universitat de Barcelona, on també es doctorà Fou professora de psicologia diferencial en aquesta universitat i, posteriorment, a la Universitat Autònoma de Barcelona Difusora del feminisme a Catalunya i a l'Estat espanyol, impulsà el primer Congrés de les Dones de Barcelona 1999 En els seus nombrosos llibres i escrits defensà el caràcter sociocultural de la subordinació de la dona, i n'assenyalà el patriarcat, la guerra i la maternitat com els vehicles principals Entre els seus llibres sobresurten Diccionario ideológico feminista 1981, Ser mujer…