Resultats de la cerca
Es mostren 2929 resultats
El vicepresident Junqueras, en visita oficial als Estats Units
El primer dia de viatge oficial als Estats Units, el conseller d’Economia i vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Oriol Junqueras, es reuneix amb l’alcalde de Miami, Tomás Regalado, al qual presenta les línies econòmiques de Catalunya i explica el compromís del Govern català de celebrar un referèndum d’independència El dia 3, se signa el principal acord del viatge, la renovació de la collaboració entre els ports de Miami i Barcelona, en el qual, segons fonts de la delegació catalana, el cònsol espanyol intenta sense èxit incloure l’expressió "regne d’Espanya"
Isabel-Clara Simó, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
L’escriptora Isabel-Clara Simó rep en un acte solemne al Palau de la Música el 49è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural, en reconeixement a la seva obra literària i al seu compromís social En el seu discurs, l’escriptora insta els ciutadans a "atrevir-se a pensar, a aprendre i a investigar", perquè "només aleshores serem lliures" En el seu parlament, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, alerta que l’Estat espanyol intenta ofegar financerament l’entitat, referint-se a la multa imposada per la Gigaenquesta
teoria de gran unificació
Física
Dit de cadascuna de les teories que intenten descriure mitjançant el formalisme d’un únic camp de galga totes les interaccions experimentades per les partícules (teories de galga, interacció, partícula).
Les GUT sorgiren seguint el camí iniciat per la unificació electrofeble , ideada per S Weinberg i A Salam durant els anys seixanta, i que consistia a descriure mitjançant un únic camp les interaccions electromagnètica i feble Una GUT és una teoria que intenta ampliar aquesta unificació electrofeble per tal que també descrigui la interacció forta Les posteriors ampliacions, que haurien d’incloure la descripció de la interacció gravitacional, presenten força dificultats, especialment en la quantificació del camp gravitacional, i hom les emprèn en el marc de teories com la de les…
difusió
Etnologia
Geografia
Procés de canvi cultural mitjançant el qual diferents elements d’una cultura passen en una altra.
És difícil de determinar la diferència entre difusió i aculturació tanmateix, la primera es caracteritza per un contacte cultural feble i unilateral i per una comunicació només de trets —més que no de complexos— culturals Els primers estudis sobre la difusió foren els d’Alexander Humboldt, que intentà de provar l’origen asiàtic del calendari mesoamericà Alguns antropòlegs consideraren que es podia explicar la gènesi de les cultures únicament per aquest procés difusionisme El geògraf Ratzel propulsà el concepte de difusió en el camp de la geografia cultural
yaqui
Etnologia
Individu d’una tribu índia del grup cahita, pertanyent a la família utoasteca, l’hàbitat del qual és el riu Yaqui (estat de Sonora, Mèxic).
Gràcies a llur situació perifèrica dins l’entrellat colonial, gaudiren d’una certa autonomia durant el s XVIII En entrar-hi les missions jesuítiques, hi hagué diverses rebellions 1737 i 1740-45 malgrat la derrota soferta, continuaren la resistència durant la guerra d’independència declararen la Confederació Índia de Sonora l’any 1832 tornaren a rebellar-se, com també l’any 1875, en voler hom expropiar-los de llurs terres la intranquillitat durà fins l’any 1901 Lluitaren també contra Porfirio Díaz el president Cárdenas intentà de millorar llur situació
temperatura de xafogor
Meteorologia
Índex combinat entre la temperatura de l’aire i la seva humitat relativa.
La capacitat de termoregulació del cos humà depèn, a més de la temperatura ambient, de la seva humitat relativa L’evaporació d’aigua per la pell sudoració n'és un dels mecanismes més importants, però en situacions d’alta humitat relativa, aquesta evaporació es veu disminuïda i si la temperatura és alta apareix el fenomen conegut com a xafogor A partir d’experiències en la sensació de xafogor es defineix una temperatura de xafogor que intenta quantificar aquest efecte biològic Aquesta temperatura coincideix amb el valor de l’índex canadenc humidex
Bartomeu Quetglas i Gayà
Literatura
Sociologia
Escriptor i sociòleg.
Ordenat de sacerdot el 1924, durant la Segona República intentà la creació de sindicats catòlics a Mallorca Muntà caixes de compensació de les càrregues familiars Esclatada la guerra civil fou cridat a Burgos i intervingué en la redacció del Fuero del trabajo Posteriorment fou nomenat director de l’Instituto Nacional de Previsión, de Palma, i des del 1945 fou professor de sociologia al seminari Publicà diverses obres de caràcter social, com Temas sociales El trabajo en la época romana 1935, El salario familiar 1936 i Los gremios en Mallorca 1939
Josep Pujol i Barraca
Història
Bandoler, conegut amb el malnom de Boquica.
Traginer d’ofici, es dedicà al bandidatge Durant l’ocupació napoleònica es posà al servei dels francesos El general Mathieu convertí la seva banda en miquelets i li donà el grau de comandant Amb el pretext de cobrar contribucions i de vigilar l’enemic, els bandolers cometeren grans excessos amb tota impunitat i Boquica es destacà per la seva gran crueltat L’any 1814, en capitular els francesos de Girona, intentà de saquejar la ciutat, cosa que Suchet impedí Passà a França, però Lluís XVIII el tornà a les autoritats del Principat, que l’executaren
Jérôme Pétion de Villeneuve
Història
Política
Polític francès.
Advocat, obert a les idees reformistes, fou elegit diputat als Estats Generals 1789 i, juntament amb Robespierre, lluità per l’alliberament de les classes baixes i per altres reformes democràtiques Dissolta l’Assemblea Nacional, fou elegit batlle de París 1791 i primer president de la Convenció Nacional 1792 Unit amb els girondins i membre del Comitè de Salut Pública, atacà Robespierre 1793 i fou proscrit A l’exili, amb Buzot i Barbaroux, intentà de revoltar Normandia, però, després del fracàs de Vernon, fugí a Bordeus, on, vençut, se suïcidà
Juan Núñez de Lara
Història
Noble aragonès.
Pel seu matrimoni amb Teresa Álvarez de Azagra esdevingué el darrer senyor d'Albarrasí Durant la croada contra Catalunya, s’alià amb Felip III de França En tornar Pere II de Catalunya-Aragó del desafiament de Bordeus, Juan Núñez de Lara intentà de fer-lo presoner mentre reposava a Tarassona, però gràcies a l’avís d’una dama desconeguda el seu intent no reeixí Posteriorment, quan els catalans es disposaven a assetjar Albarrasí, Juan Núñez de Lara en fugí amb el pretext d’anar a cercar reforços a Navarra i no hi tornà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina