Resultats de la cerca

Hom fa l’ajust a partir del coneixement de parells de valors x,y obtinguts observant una mostra, com la capacitat pulmonar i l’edat Deixant de banda l’ajust purament gràfic allisatge, habitualment hom pren una funció f x lineal, exponencial, polinòmica, etc i se suposa que y=f x +ε, on ε és un residu aleatori o soroll, i els paràmetres que defineixen la funció són determinats pel mètode dels mínims quadrats

Els clàssics la consideraren característica de l’oratòria i entenien que fora d’ella podia constituir vici A l’edat mitjana, però, guanyà prestigi i fou utilitzada en tota mena d’escrits com a mètode de desenvolupament o allargament d’un tema donat així passà als tractats de retòrica Els seus efectes poden aconseguir-se per mitjà de la hipèrbole, de la perífrasi, de la collocació de sinònims, enumeracions i repeticions, etc

El bany acostuma a ésser format per cianur 70%, carbonat 25% i clorur sòdics, aquest darrer actuant d’estabilitzador Durant el procés es difon carboni i, en menor proporció, nitrogen per la superfície del metall La cianuració és emprada principalment per a cementar peces petites, com cargols i perns, i té l’avantatge d’ésser un mètode ràpid que permet de trempar sense reescalfar i que deixa les peces llises i netes

Sovint hom dramatitzava la disputatio en dividir els alumnes d’una classe en dues parts, cadascuna de les quals defensava i atacava, respectivamenr, la qüestió debatuda En finalitzar el debat, el mestre o lector en feia un resum i determinava la qüestió Hereva, fins a un cert punt, del mètode dialèctic, trobà per escrit una configuració típica en les Disputationes metaphysicae 1597, de Francisco Suárez, exponent i norma de l’oposició al tomisme tradicional

Professor de botànica a Viena i director del jardí botànic vienès, publicà uns Genera Plantarum 1836-50 basats en el mètode natural que, malgrat alguns defectes en les grans divisions, exerciren una gran influència en els botànics de llengua alemanya pel seu acurat i complet tractament de les famílies Fou també un notable lingüista i s’interessà sobretot per les llengües de l’Orient Llunyà Compromès amb els esdeveniments revolucionaris del 1848, se suïcidà

Professor a la Universitat d’Edimburg, l’any 1930 descobrí un mètode per a desenvolupar artificialment embrions d’ocells i de mamífers, i més endavant estudià la natura química de l’ADN Fou membre de diverses societats científiques entre les quals la Royal Society, i, entre d’altres, rebé el premi Albert Brachet l’any 1936 A més dels articles i les obres de genètica, publicà també Science and Ethics i The Ethical Animal

Per encàrrec de l’Académie des Sciences de França efectuà una missió científica a Caiena entre el 1672 i el 1673 com a fruit d’aquesta missió determinà la parallaxi de Mart, i observà que la longitud dels pèndols que oscillen amb el període d’un segon és distinta per a cada latitud Aquesta darrera observació li permeté d’elaborar un nou mètode dinàmic per a determinar la forma de la Terra

A causa de llur caràcter amfòter, els aminoàcids no poden ésser valorats directament amb àlcalis si no és a base d’emmascarar l’activitat bàsica del grup amino -NH 2 El mètode de Sørensen consisteix a fer reaccionar l’aminoàcid amb una solució de formalina, de tal manera que els àtoms d’hidrogen del grup amino se substitueixen per grups hidroximetilè i aleshores és factible la valoració directa del grup d’àcid carboxílic

Graduat a Berlín, el 1952 marxà als Estats Units d’Amèrica, on es nacionalitzà el 1961 El 1955 desenvolupà la trampa de Penning, que amb un intens camp magnètic i un lleuger camp elèctric estàtic permet capturar els electrons i els ions El 1975 ideà un mètode per a refredar els àtoms o partícules atrapats Aquests mètodes han permès estudiar detalladament electrons i ions El 1989 compartí el premi Nobel de física amb Wolfgang Paul

En el seu llibre Algebra ili isčislenie konečnykh ‘Àlgebra, o càlcul de finits’, 1834 presentà un mètode original per a calcular arrels complexes El 1835 publicà Novyje Načala geometrij s polnoj teorija paralllelnykh ‘Nous principis de la geometria amb una teoria completa de parallels’, on, en negar la possibilitat del cinquè postulat d’Euclides, donà lloc a una geometria no euclidiana, els detalla i les aplicacions de la qual exposà en Pangeometrija 1855