Resultats de la cerca
Es mostren 2255 resultats
Jean Richer
Astronomia
Astrònom francès.
Per encàrrec de l’Académie des Sciences de França efectuà una missió científica a Caiena entre el 1672 i el 1673 com a fruit d’aquesta missió determinà la parallaxi de Mart, i observà que la longitud dels pèndols que oscillen amb el període d’un segon és distinta per a cada latitud Aquesta darrera observació li permeté d’elaborar un nou mètode dinàmic per a determinar la forma de la Terra
valoració de Sørensen
Procediment volumètric emprat per a analitzar quantitativament els aminoàcids.
A causa de llur caràcter amfòter, els aminoàcids no poden ésser valorats directament amb àlcalis si no és a base d’emmascarar l’activitat bàsica del grup amino -NH 2 El mètode de Sørensen consisteix a fer reaccionar l’aminoàcid amb una solució de formalina, de tal manera que els àtoms d’hidrogen del grup amino se substitueixen per grups hidroximetilè i aleshores és factible la valoració directa del grup d’àcid carboxílic
Conrad Hal Waddington
Biologia
Genetista anglès.
Professor a la Universitat d’Edimburg, l’any 1930 descobrí un mètode per a desenvolupar artificialment embrions d’ocells i de mamífers, i més endavant estudià la natura química de l’ADN Fou membre de diverses societats científiques entre les quals la Royal Society, i, entre d’altres, rebé el premi Albert Brachet l’any 1936 A més dels articles i les obres de genètica, publicà també Science and Ethics i The Ethical Animal
Stefan Ladislas Endlicher
Botànica
Botànic eslovac.
Professor de botànica a Viena i director del jardí botànic vienès, publicà uns Genera Plantarum 1836-50 basats en el mètode natural que, malgrat alguns defectes en les grans divisions, exerciren una gran influència en els botànics de llengua alemanya pel seu acurat i complet tractament de les famílies Fou també un notable lingüista i s’interessà sobretot per les llengües de l’Orient Llunyà Compromès amb els esdeveniments revolucionaris del 1848, se suïcidà
cladística
Biologia
Mètode de classificació filogenètica basat en l’establiment de relacions entre clades.
paral·lelisme
Electrònica i informàtica
Mètode de processament en què dues o més tasques es realitzen simultàniament.
El parallelisme es diferencia de la concurrència en el fet que en el processament concurrent les tasques o processos s’executen simultàniament en un mateix interval de temps, mentre que en el processament parallel les tasques o processos s’executen simultàniament en el mateix instant de temps
angiofluoroscòpia
Mètode emprat per a estudiar l’estat dels vasos de l’organisme.
Actualment només s’utilitza per a avaluar l’arbre vascular de la retina Es basa en l’observació de la fluorescència del fons de l’ull, després de la injecció intravenosa de fluoresceïna, mitjançant un microscopi sota llum de Wood
Tacte rectal
Patologia humana
El tacte rectal és un mètode d’examen que consisteix en la introducció dels dits del metge a l’interior de la darrera porció intestinal, el recte, per tal de palpar-ne l’interior i, a través de les seves parets, el relleu dels òrgans veïns Aquest mètode és molt útil en la diagnosi de les malalties de l’aparell digestiu que afecten el mateix recte, com les hemorroides o els pòlips, o bé òrgans digestius propers, com l’apendicitis Tanmateix, però, en la diagnosi de les malalties de l’aparell genital el tacte rectal és també una prova fonamental, perquè molt a prop del…
pesada
Física
Determinació de la massa d’un cos mitjançant una balança i una sèrie de pesos graduats.
És emprat en molts casos l’anomenat mètode de la doble pesada o de Borda balança, en el qual, en primer lloc, hom situa el cos a pesar en un platet i l’equilibra mitjançant un pes que situa a l’altre platet, i, en segon lloc, retira el cos a pesar i el substitueix pels pesos necessaris fins a restablir l’equilibri D’aquesta manera no intervé gens la possible inexactitud deguda a la construcció de la balança
Johann Joachim Quantz
Música
Compositor i flautista.
Estudià a Alemanya i a Itàlia 1724-26 i visità Londres 1727-28 El 1728 esdevingué professor de flauta del futur Frederic II de Prússia, el qual el nomenà després compositor de cambra 1741-73 Autor d’estil galant, deixà prop de tres-cents concerts per a una o dues flautes i orquestra, sonates, etc perfeccionà la flauta travessera i en féu evolucionar la tècnica Publicà un mètode de flauta 1752 i unes breus memòries 1755
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina