El tacte rectal és un mètode d’examen que consisteix en la introducció dels dits del metge a l’interior de la darrera porció intestinal, el recte, per tal de palpar-ne l’interior i, a través de les seves parets, el relleu dels òrgans veïns.
Aquest mètode és molt útil en la diagnosi de les malalties de l’aparell digestiu que afecten el mateix recte, com les hemorroides o els pòlips, o bé òrgans digestius propers, com l’apendicitis.
Tanmateix, però, en la diagnosi de les malalties de l’aparell genital el tacte rectal és també una prova fonamental, perquè molt a prop del recte hi ha òrgans importants que formen part d’aquest mateix aparell, diferents en cada sexe. Així, en l’home, per davant del recte hi ha la pròstata, mentre que en la dona hi ha la vagina i l’úter.
El tacte rectal es pot realitzar en diverses posicions, però en general s’efectua amb la persona que és examinada ajaguda lateralment i amb les extremitats inferiors flectides cap endavant, o bé ajaguda d’esquena i amb les cames separades i flectides, o fins i tot agenollada i amb el tors inclinat cap endavant.
Per a efectuar aquesta prova, l’examinador es col·loca un guant i unta el dit índex amb una crema lubrificant per tal de facilitar-ne la introducció. El dit untat s’introdueix a través de l’anus fins al recte, i una vegada s’ha introduït es palpen les parets rectals i els relleus que hi formen els òrgans veïns. Aquest examen no és dolorós, si no és que la persona examinada té alguna lesió a l’anus, com ara una fissura.
En l’home, el tacte rectal és una exploració molt important, perquè és l’única tècnica que permet d’examinar la pròstata sense instruments, i per tant d’una manera realment senzilla. Per aquesta raó és molt útil de realitzar rutinàriament l’exploració a tots els homes de més de 40 anys per a detectar precoçment els tumors de pròstata.
El tacte rectal és també útil en la diagnosi de les prostatitis, perquè permet d’apreciar l’engrossiment de la pròstata provocat per la inflamació. En la diagnosi de la prostatitis, a més, es pot efectuar un massatge de la pròstata per tal de buidar-ne les secrecions en la uretra, i cultivar posteriorment l’orina emesa que les empeny, de manera que es poden identificar els gèrmens causants del trastorn.
Les altres estructures de l’aparell genital masculí no solen ésser palpades adequadament amb aquest mètode, encara que les vesícules seminals poden ésser percebudes si s’engrosseixen a causa d’una infecció.
En la dona, a través del tacte rectal es pot palpar el coll de l’úter, que fa prominència sobre la paret anterior del recte. El cos de l’úter es palpa quan es troba en posició posterior. Els altres òrgans genitals femenins només es perceben si hi ha alguna alteració, com ara un quist d’ovari.