Resultats de la cerca
Es mostren 1497 resultats
Fabian Society
Associació socialista britànica constituïda a Londres el 1883.
El nom li fou donat en record del cònsol romà Fabi Màxim Verrugós, conegut per la seva prudència i constància L’actitud de l’associació fou determinada per la consideració d’una gradual transformació de la societat “d’acord amb el més alt ideal moral” Fou dirigida al principi per Edward Pease, Bernard Shaw, Sidney i Beatrice Webb, Sidney Oliver i Graham Wallas, que li donaren l’impuls decisiu El 1889 publicà els Fabian Essays in Socialism , obra en bona part deguda a Shaw i a Webb, la qual propugnà l’evolució socialista en comptes de la revolució Els fabians contribuïren a la…
maltusianisme
Sociologia
Doctrina antinatalista (antinatalisme) que aconsella la restricció voluntària de la procreació, basada en la teoria de la població de T.R.Malthus
.
Segons aquesta, el destí inevitable de la humanitat és la pobresa la població tindrà tendència a créixer més ràpidament que els mitjans de subsistència fins a assolir un nivell dictat per aquests mitjans Dos tipus de factors poden, tanmateix, evitar una densitat de població que condemni la humanitat a l’escassetat econòmica els factors que augmenten el coeficient de mortalitat guerres, la misèria mateixa i els que disminueixen el coeficient de natalitat el “vici” —terme que inclou la contracepció— i l’autocontenció moral Des d’un punt de vista polític i econòmic, la influència…
imperatiu
Gramàtica
Que no pot ésser evadit o evitat.
Mode verbal, amb funció lingüística purament apellativa o actuativa, que expressa una ordre donada a un interlocutor o més, en les frases afirmatives, o bé una prohibició, en les frases negatives Atès que una ordre s’adreça directament a un interlocutor, l’imperatiu és únicament usat en la segona persona, singular o plural per a les altres persones hom se serveix del present de subjuntiu En les proposicions negatives, les formes de l’imperatiu són substituïdes en algunes llengües, com el català, per les del subjuntiu El mode imperatiu no presenta interseccions de temps, només té present però…
Les tusculanes
Títol d’una obra filosòfica de Ciceró que aplega un seguit de converses que hom suposa que foren sostingudes a la vil·la que el filòsof posseïa a Túsculum (d’ací el seu nom llatí: ‘Converses de Túsculum’).
Dedicada a Brut, escrita el 45 aC i publicada al cap d’un any, consta de cinc llibres, que tracten sobre el problema de la felicitat humana amb un estil i una tècnica nous l’interlocutor és un anònim que posa objeccions als temes més diversos i els qüestiona Aquests temes són el menyspreu de la mort, el saber suportar el dolor, l’alleujament del dolor, les torbacions de l’ànim i el conreu de la virtut, com a base única de la felicitat Inspirades en la filosofia de Plató, de Filó i de l’Acadèmia Nova, com també en la dels partidaris de la conciliació de les doctrines socraticoplatòniques amb…
Juan Ruiz de Alarcón y Mendoza
Teatre
Dramaturg.
Estudià a Salamanca i exercí d’advocat a Sevilla Després d’una breu estada a Mèxic, tornà vers el 1614 i s’establí definitivament a Madrid La seva complexió física era geperut de pit i esquena li proporcionà cruels burles dels seus contemporanis, i hom ha relacionat això amb el caràcter ètic i moralitzant del seu teatre la rectitud moral és exaltada per damunt de la bellesa física i la simpatia externa Una sobrietat i rara perfecció en la forma, un sentiment de la dignitat humana i, en certa manera, una protesta amesurada contra el teatre de Lope bé que en segueix les directrius…
Georges Rouault
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador francès.
Deixeble de Gustave Moreau a l’École des Beaux-Arts de París, a la mort del qual fou nomenat conservador del Musée Gustave Moreau A París vers el 1898 travessà una crisi moral i artística que es resolgué vers una orientació profundament religiosa el 1904 en conèixer JKHuysmans i LBloy Fruit d’aquesta orientació és una obra que, temàticament, descriu el sofriment i la misèria humana desheretats de la fortuna, pallassos, prostitutes, i on els temes religiosos esdevingueren més i més importants durant els darrers vint anys de la seva vida, pintà sobretot Crists a la creu i escenes…
Tertul·lià
Literatura
Cristianisme
Escriptor cristià i apologista.
Fill d’un centurió, estudià jurisprudència i filosofia L’influx de l’estoïcisme el menyspreu de la moral pagana i l’admiració pels màrtirs feren que es convertís al cristianisme ~190, que defensà en els seus escrits apologètics contra pagans i heretges Ad martyres, Ad nationes, Apologeticus, De spectaculis, De oratione, De poenitentia, De praescriptione haereticorum, Adversus valentinianos, Adversus Marcionem , etc El rigorisme i les preocupacions escatològiques el decantaren vers el montanisme 207, del qual són exponent De corona militis, De ieiunio, De monogamia, De…
Antoni Codorniu
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg.
Ingressà a la Companyia de Jesús el 1719 A la Universitat de Cervera formà part del cercle de Josep Finestres hom el pot considerar un representant típic de l’escolasticisme eclèctic del seu temps Fou professor de filosofia a Barcelona i de teologia a Girona Assolí fama com a predicador és autor d' El predicador evangélico 1740 Ferran VI li encarregà de recollir la informació sobre història civil i religiosa que trobés al bisbat de Girona Morí a l’exili, arran de l’expulsió dels jesuïtes del 1767 Escriví una biografia del bisbe de Vic Ramon de Marimon, publicada el 1763, un assaig dedicat al…
acció col·lectiva
Sociologia
Acció empresa per un conjunt de persones que persegueixen una sèrie d’objectius compartits.
És un terme força controvertit en les ciències socials, però especialment adequat per analitzar el paper dels moviments socials com a actors protagonistes de l’acció collectiva Els autors utilitaristes consideren que els moviments socials són força heterogenis i els individus que en formen part es poden moure per interessos i motivacions diferents Certament, les accions dels moviments socials poden beneficiar un grup concret o tota la societat, però els individus més actius arrisquen més que els que adopten un paper expectant i que s’aprofiten del guanys i tenen uns costos personals mínims…
papú

Els papús, aborígens de Nova Guinea, tenen creences religioses animistes i conserven un tipus de vida tribal. Fins l’arribada dels colons europeus practicaven el canibalisme
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Individu pertanyent a una de les ètnies que habiten a Nova Guinea, la part occidental de Nova Bretanya i les illes adjacents.
Parlen llengües de la família austronèsica i llengües papús i són de raça melanèsida Hom estima llur nombre en uns 5 milions d’individus Les ètnies papús presenten una diversitat considerable, però la majoria d’elles basen la seva subsistència en l’agricultura, generalment de tala i crema El taro, el nyam, el plàtan i el sagú són els productes bàsics El porc és l’únic animal domèstic comestible i té una gran importància ritual Complementen aquestes activitats amb la cacera i la pesca Viuen en poblats d’uns quants centenars d’habitants i l’organització social, considerablement…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina