Resultats de la cerca
Es mostren 1346 resultats
Plató
Música
Filòsof clàssic grec.
Vida D’origen aristocràtic, rebé els ensenyaments de Sòcrates, nom amb el qual batejà el personatge principal dels seus Diàlegs Després d’alguns viatges pel sud d’Itàlia, tornà a Atenes i hi fundà una escola dedicada a proporcionar una formació bàsicament matemàtica, que incloïa el càlcul de les relacions intervàlliques l’harmònica Aquest centre rebé el nom dels jardins on es professaven els ensenyaments, l’Acadèmia, nom que, al seu torn, provenia del d’un heroi mític Pel fet de ser documents de la cultura grega, els textos platònics es poden considerar una font historiogràfica de la vida…
la Pobla de Mafumet
la Pobla de Mafumet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, estès a la riba dreta del Francolí, de relleu planer, constituït en la seva major part per terres d’al·luvions.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi del Morell, al S amb el de Constantí i al NW amb el de Vilallonga del Camp A l’E, el N i un petit tram al NW mitjançant l’enclavament del Mas de Magrinyà, el terme entronca amb Perafort, al qual també pertany l’enclavament del Campot, situat a migdia del poble El municipi presenta un relleu planer i és constituït majoritàriament per terres d’alluvions El terme comprèn el poble de la Pobla de Mafumet, cap de municipi, i el polígon la Refineria compartit amb els termes de Constantí, el Morell i Perafort També inclou les antigues quadres de…
Òrrius
Òrrius
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, al límit amb el Vallès Oriental, accidentat pels vessants est de la Serralada Litoral.
Situació i presentació Limita amb el terme vallesà de la Roca del Vallès NW i amb els del Maresme d’Argentona NW, Cabrils SW i Vilassar de Dalt SE Se situa en una petita vall dins la Serralada Litoral Catalana, parallela a la carena de la serra i oberta vers el NE, formada per diversos torrents de la Font del Sot, de Séllecs o de Can Maurí, de Can Femades, de la Rambleta, de la Pallota, de Coll de Porc i de Can Blanc que formen la riera d’Òrrius o de Riudameia, afluent per la dreta de la riera d’Argentona, ja dins el terme d’Argentona Entre els cims que envolten la vall sobresurten el turó de…
L’Aiguacuit o vila de Villafilare (Terrassa)
Art romànic
Situació Les restes medievals de l’Aiguacuit són situades al polígon industrial del barri Segle XX, al sud del centre urbà del municipi de Terrassa Concretament, es troba delimitat pels carrers de Galitzia, al nord, de Muntanyans, a l’oest, l’avinguda de Santa Eulàlia, al sud, i, a l’est, el carrer Roger de Llúria Topogràficament, correspon a una terrassa delimitada pels torrents del Palau, a ponent, i la riera de Vallparadís a l’est, els quals conflueixen pocs metres més avall on es forma la riera de les Arenes Aquesta situació entre torrents configura un esperó amb una cota mitjana de 245 m…
Castell i vila closa de Térmens
Art romànic
Situació Fragment del mur nord del castell JI Rodríguez Les restes del castell de Térmens es troben al capdamunt d’un tossal que domina el riu Segre pel costat nord i oest A la seva empara va anar creixent la primitiva població per tot el pendent meridional, fins a arribar al peu de l’elevació Mapa 32-14359 Situació 31TCG137213 Térmens es troba al sud de Balaguer, al peu de la carretera comarcal 1313 de Lleida a Puigcerdà, a la riba esquerra del Segre JRG Història La primera referència històrica del castell de Térmens és de l’any 1106, quan el comte Ermengol VI d’Urgell conquerí la fortalesa…
Vilatge i fortificació del Vilot d’Alberola (Os de Balaguer)
Art romànic
Situació Un dels sectors de muralla que cloïa aquest poble abandonat a la baixa edat mitjana ECSA - J Bolòs Poble clos rere una muralla, amb una església i un possible castell, situat al cim d’un turó, en un contrafort de la serra de Sant Miquel Resta damunt dels camps d’Alberola, davant del poble actual, a l’obaga Mapa 32-13327 Situació 31TCG067450 Des d’Os de Balaguer s’ha d’agafar la carretera que porta fins a Alberola Poc abans d’arribar-hi, de davant d’una bassa surt un camí que s’enfila cap al S, passa per entremig dels camps i, després, fent ziga-zagues arriba fins al collet que hi ha…
Altres convents dominicans
Art gòtic
L’impuls i l’èxit assolits pels frares predicadors, o dominicans, a les terres catalanes es van reflectir, al marge dels que s’han tractat més àmpliament, en la fundació d’altres convents, la majoria dels quals, malauradament, han desaparegut sense deixar cap vestigi material de la seva existència Un dels més antics va ser el fundat a Lleida pels volts de 1225-30 Com és sabut, entre els predicadors tenien gran importància la lectura i l’estudi, cosa que, en el cas de Lleida, està més que demostrada, com ha assenyalat el pare Coll, per l’estreta relació que els frares mantenien amb l’Estudi…
Els Pirineus
Els Pirineus constitueixen el conjunt de relleus més important dels Països Catalans És als Pirineus on les muntanyes s’enlairen més amunt i on els processos geodinàmics han esculpit un relleu més enèrgic Aquestes característiques fisiogràfiques, que els destaquen respecte d’altres muntanyes i serralades del nostre país, tenen una explicació geològica En efecte, és en els Pirineus, així com en la Serralada Bètica, on els processos orogènics els responsables de l’edificació de les serralades es manifesten, en l’àmbit dels Països Catalans, amb una major intensitat des del final dels temps…
Escolapis i jesuïtes catalans. 1545-1683
Al segle XVI hi hagué catalans que participaren, des de l’Església Catòlica, en la construcció de nous instruments pedagògics que encara al segle XXI continuen demostrant eficàcia En són exemples espectaculars la creació de les dues primeres universitats gestionades per la Companyia de Jesús i l’inici de l’ensenyament primari gratuït que posà en marxa l’orde dels Escolapis Universitats jesuïtes Ignasi de Loiola –el noble basc format a Montserrat, Manresa, Barcelona, Alcalá de Henares, París, Venècia, Jerusalem i Roma–, fundà a París el 1540 la Companyia de Jesús, un orde catòlic destinat a…
Jaciment medieval de la plaça de l’Església (Martorell)
Art romànic
Situació Vista de les excavacions efectuades l’any 1987 Museus de Martorell - CEM El jaciment arqueològic ocupa la superfície corresponent a la plaça de l’Església de Martorell, al nucli antic de la vila, a l’extrem del carrer Francesc Santacana immediat al riu Anoia Mapa 36-16420 Situació 31TDF106922 Història Es coneixen dos documents que, pel que fa a aquest espai, hem de considerar fonamentals El primer data del 28 de juny de 1032, i el segon del 30 de juliol de 1033 En un es llegeix l’expressió “ altare consecratum sancte beateque virgines Marie, matris Domine, cuius aecclesia sita est in…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina