Resultats de la cerca

Una de les característiques de l’islam medieval fou la comunicació entre els diferents centres religiosos i culturals Les ciutats de Balaguer, Lleida i Tortosa no en foren cap excepció i un bon nombre d’alfaquins i ulemes catalans recorregueren les terres de l’islam a la recerca de nous coneixements A l’Europa de la revolució de l’any mil, alguns centres religiosos dels territoris dels comtats catalans dels Pirineus es van convertir en centres culturals capdavanters, amb una forta irradiació més enllà de les muntanyes Aquest fet s’explica, en part, perquè aquests centres van entrar en…

Situació i presentació Enlairat en una cinglera de roca calcària del Triàsic mitjà, suportada per un basament del Triàsic inferior, dominat per l’esquerra el riu de Siurana i, per la dreta, el torrent d’Estopinyà, a l’extrem SW de la línia principal de les muntanyes de Prades S'hi accedeix per camins de grau, llevat del de Prades, i la nova via oberta des de Cornudella ha deteriorat part de la bellesa del paratge Es destaquen el penya-segat dit del Salt de la Reina Mora i la Trona, gran dosser suspès a mig cingle La població sempre ha estat escassa, i ara es troba en vies de total…

El seu nebot Guiu I d’Atenes obtingué de Lluís IX el títol ducal 1261 i fou pare dels ducs Joan I d’Atenes i Guillem I d’Atenes, i aquest ho fou de Guillem II d’Atenes Mort sense fills 1308, el títol passà al seu cosí i germanastre Gualter I d’Atenes Aquest, enemistat amb Anna, senyora del despotat d’Arta, amb el sebastocràtor de Tessàlia i fins amb el basileu de Constantinoble, cercà l’ajuda de la companyia dels almogàvers, que es trobava aleshores als límits del ducat Contractats, els almogàvers s’installaren prop del golf de Làmia 1310, i, al servei de Gualter I, dugueren a terme una…

Alhora que la independència, Florència començà la seva expansió territorial, a expenses dels feus que la voltaven, i en resultà enfortida la independència de la ciutat enfront de l’imperi El 1197 Florència promogué la lliga güelfa toscana antiimperial, però des del 1215 la lluita entre güelfs i gibellins penetrà a l’interior de la ciutat, on s’havien establert nombrosos nobles gibellins del comtat Els gibellins aconseguiren el poder el 1248, però la mort de l’emperador Frederic II 1250, que els sostenia, en provocà la caiguda Governaren novament del 1260 al 1266 La constitució de la ciutat…

El conclave immediat a la mort de Gregori XI elegí, sembla que pressionat per la multitud romana, l’arquebisbe de Bari, el qual prengué el nom d’Urbà VI 8 d’abril de 1378 Mancat de flexibilitat i de tacte polític, volgué reformar de cop l’Església en crisi Probablement el ràpid anunci que féu de reduir els ingressos dels cardenals i d’ampliar el collegi cardenalici a base d’italians inicià el conflicte Aviat un grup de cardenals francesos, reunits a Anagni, declararen haver votat Urbà VI coaccionats Aquests cardenals, juntament amb tres italians i Pero de Luna, poc temps després elegiren, a…

Molt aviat la petita comunitat hospitalera dirigida per Gerard fou centre d’importants donacions, tant a Palestina com a Europa El successor de Gerard, Ramond del Puèg, que regí l’orde fins el 1160, li donà una nova personalitat establint per als frares, a més dels tres vots religiosos, el de servir en les armes, disposició que hi determinà el predomini de l’element militar L’orde s’estengué per tota la cristiandat occidental i doblà les seves cases de comandàncies militars i d’hospitals regits per priors i per germans, ajudats tot seguit per una branca femenina de germanes hospitaleres El…

Com a funcionari encarregat de la correspondència i de l’arxiu reials o papals, té el seu antecedent en la burocràcia romana, sobretot la del Baix Imperi A través de la cúria papal, on l’ofici pot ésser rastrejat des del segle V, les seves funcions passaren a l’organització estatal carolíngia, generalment en mans d’alts personatges eclesiàstics de la cort, encarregats de segellar i de garantir les cartes reials l’arquebisbe de Reims, a França el de Magúncia, a l’imperi Germànic L’organització de les cancelleries com a ram de l’administració és posterior i sorgeix com a imitació…

Es casà primer amb Ermessenda I, comtessa de Melgor, que morí el 1175 després amb Beatriu de Carcassona-Besiers, que repudià a continuació amb Beatriu dita Borgonya de Xipre, que també repudià i finalment amb Joana, germana de Ricard I d’Anglaterra, que li portà el comtat d’Agenès com a dot Novament vidu 1198, es casà 1204 amb Elionor, germana de Pere I de Catalunya-Aragó El 1198 s’alià amb el rei Ricard I d’Anglaterra contra Felip II de França Tingué greus problemes amb els legats papals per la lluita contra els albigesos des del 1203 i sobretot des de l’assassinat, a Sant Gèli, de Pèire de…

En fou el fundador Alberto Azzo II d’Este mort el 1097, marquès i senyor d’Este, senyor de Rovigo i comte de Lumigiana, fill d’Alberto Azzo I i de Gualdrada d’Este , el qual fixà la residència a Este es casà primer amb Cunegunda, germana de Güelf III, duc de Caríntia i marquès de Verona, el qual adoptà llur fill, Güelf IV, que fou el tronc dels ducs güelfs de Baviera, de Brunsvic després reis d’Anglaterra i de Hannover i de Saxònia amb la segona muller, Garsenda del Maine, fou pare de Folco I d’Este Aquest mort vers el 1128, marquès d’Este, heretà les possessions italianes del seu pare El…

Situació Una vista de l’exterior de l’edifici des de llevant, amb l’absis a primer terme, obra d’una reforma de l’edifici feta en època romànica segles XII-XIII F Tur L’església de Sant Esteve és el temple del poble de Canelles, situat a la part meridional del terme, enlairat sobre la riba esquerra del Fluvià, i format per un escampall de masos i un grup reduït de cases vora l’església Mapa 258M781 Situació 31TDG904717 Per anar-hi hom pot agafar un camí a la carretera N-II, venint de Girona, passat Bàscara, a mà esquerra Ja en aquest camí, cal deixar el trencall que porta a Pontós i seguir…