Resultats de la cerca
Es mostren 6483 resultats
Santa Coloma de la Bastida d’Hortons (Alàs i Cerc)
Art romànic
Una de les primeres mencions de l’església de Santa Coloma data del 941, com a límit d’unes propietats territorials venudes pels esposos Miró i Matilde al bisbe Radulf d’Urgell situades al terme de l’antiga vila de Nocolo pel preu de cent sous l’escriptura especifica que una de les afrontacions de les susdites propietats llindava amb “ Sancta Columba cuius baselika fundata est in villare Ortones” A part aquesta notícia, la parròquia de Sancta Columba és mencionada en l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell Són freqüents al llarg del segle XI les referències documentals al…
Sant Onofre (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Situació Vestigis de mur pertanyents possiblement a l’església F Junyent-A Mazcuñan Es tracta d’uns vestigis que hi ha situats vora la urbanització de les Brucardes, a l’indret on aflora un puig que hom anomena de Sant Onofre Long 1°53’35” - Lat 41°44’51” Per anar-hi cal dirigir-se a Sant Fruitós de Bages, on s’ha d’emprendre la carretera que mena a les Brucardes Un cop en aquesta urbanització, hom s’ha de dirigir al carrer dels Borjons, al final del qual comença un camí carreter que, en poca estona, deixa als peus del turó de Sant Onofre, que s’eleva lleugerament a l’esquerra del camí, on hi…
Sant Pere de Senyiu o de Vallsenyiu (Montanui)
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Senyiu, situat al vessant dret de la Valira, prop del coll d’Espina Segons les primeres referències documentals podem suposar que al començament sols fou una església o capella castellera La parroqulalitat del terme es trobava a Sant Julià de Vallsenyiu, que segurament correspon a l’església coneguda en l’actualitat com Sant Pere de la Quadra, a Herbera Més endavant, a partir del segle XIII, Sant Pere de Vallsenyiu es convertí en parròquia en detriment de Sant Julià Vers el 1044, quan el comte Ramon III de Pallars Jussà concedeix en fidel servei…
serra de Milany
Serra
Serra situada al sector meridional del Ripollès, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica del Subpirineu.
Constitueix el sector occidental del sinclinal de direcció E-W continuat, des del coll de la Creu de l’Espinal, per la serra de Santa Magdalena de Cambrils i que limita pel S la vall de Vallfogona Els cims l’Obiols, 1 533 m alt són constituïts per pudingues calcàries dures, bartonianes, i formen una cresta, a causa d’un fenomen d’erosió diferencial del flanc del sinclinal Aquesta cresta constitueix el termenal dels municipis de Vallfogona de Ripollès, al N, i de la Parròquia de Ripoll i de Vidrà, al S El vessant meridional, el més suau, forma la capçalera del torrent de Milany més avall dit…
Josep Maria Moliné i Dassí
Música
Director, compositor i violinista.
Es formà amb Ramon Aleix i Batlle i Francesco Beroni Després d’una estada a Cuba, on es guanyà la vida com a violinista, ingressà a l’orquestra del Gran Teatre del Liceu Entre el 1859 i el 1866 dirigí l’orquestra de la Societat Coral Euterpe Esdevingué un estret collaborador d’A Clavé, tant en l’organització dels concerts dels Jardins d’Euterpe com en l’endegament del moviment coral claverià Si bé algunes fonts el situen com a mestre de capella de la parròquia de Sant Jaume, a Barcelona, aquesta informació es contradiu amb el fet cert que des del 1851 --l’any de creació de la nova parròquia…
,
Joan Herrero i Manich
Sociologia
Sacerdot i activista social.
Ingressà a l’orde escolapi i el 1946 féu la professió religiosa L’any 1952 fou ordenat de sacerdot Destinat a la comunitat de Mataró, exercí fins a la mort el seu ministeri a la parròquia de Santa Anna d’aquesta ciutat llevat d’un breu parèntesi com a rector a l’Escola Pia de Balaguer 1973-76 La seva tasca pedagògica, de foment de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes durant el franquisme, el convertiren en una persona molt estimada pels mataronins, així com també el seu tarannà obert i dialogant i l’acolliment de l’oposició antifranquista a la seva parròquia des dels anys…
Sant Pere de Montbrió del Camp
Art romànic
Malgrat que el lloc fou ocupat i repoblat des de la segona meitat del segle XII, de la seva església no se’n tenen referències fins al final del segle XIII L’any 1279 el rector de Monte Brione contribuí amb 20 sous i 8 diners a la dècima papal, una quantitat modesta que és un indicador de les minses rendes de la parròquia en aquells moments El rector de Montbrió va restar exempt de pagar l’esmentada dècima papal el 1280 perquè no tenia les rendes parroquials suficients L’església de Montbrió del Camp esdevingué sufragània de la parròquia de Santa Maria de Cambrils, i al final del segle XV…
Mare de Déu de Castellgermà, abans Santa Eulàlia (Sarroca de Bellera)
Art romànic
La parròquia de Castellgermà apareix esmentada l’any 1076, en què el comte Artau I de Pallars Sobirà donà al monestir de Lavaix la parròquia de Sant Tirs L’any 1082, el mateix comte donava al monestir de Gerri l’església de Santa Eulàlia de Castel Yerman amb l’alou i un home possessió que li fou confirmada en la butlla del papa Alexandre III del 1164, en la qual figurava l’església de Santa Eulàlia de Castrogermano , amb un mas L’any 1286 és documenta de nou el terme quan Arnau Roger I, Arnau de Castellgermà i el fill d’aquest, donaren al monestir de Gerri el delme de les rendes dels molins…
Sant Quirze de Calella
Art romànic
La població de Calella es va fundar o erigir en el veïnat de Capaspre, que depenia del terme del castell de Montpalau i de la parròquia de Santa Maria de Pineda Aquí es va crear un mercadal, documentat des dels anys 1328 i 1338, que va donar lloc al nucli humà que formaria la Pobla de Calella Fins el 1527 el lloc va dependre eclesiàsticament de la parròquia de Pineda Se sap que a l’indret de Capaspre hi havia una antiga capella dedicada als sants Quirze i Julita de la qual s’ignora la data de la fundació, però sembla que és d’època medieval Ara no queda rastre d’aquella capella, i el culte…
Sant Vicenç de Puigmal (Ripoll)
Art romànic
L’antiga parròquia de Sant Vicenç de Puigmal és documentada des de l’any 906 com a possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses El seu caràcter parroquial és confirmat per la seva inclusió a les tres llistes parroquials del bisbat de Vic anteriors a l’any 1154, i l’any 1175 en el testament del vescomte Hug de Bas, que li llegà cinc sous Fou sempre una parròquia de migrada vida, i a causa del despoblament ocasionat per les crisis demogràfiques de la segona meitat del segle XIV, quan només tenia cinc masos habitats, fou convertida en sufragània de l’església de Sant Bartomeu de Llaés…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina