Resultats de la cerca
Es mostren 5467 resultats
Miquel Alcanyís
Pintura
Pintor, conegut abans per mestre de Gil i Pujades o mestre d’Alcúdia.
Collaborà amb Francesc Serra II i, possiblement, amb Andreu Marçal de Sax, influït pel qual seguí l’estil anomenat internacional Pintà els murals, actualment perduts, de la capella major de la seu de València 1432 És autor, entre d’altres obres, d’un retaule de la Santa Creu Museu de Belles Arts de València, de les taules laterals d’un de Sant Miquel 1421, Musée de Lyon L’any 1422 potser era a Florència, on ha estat identificat amb el mestre del Bambino Vispo S'establí a Mallorca 1434, on recentment han estat identificades com a seves les taules de la rectoria d’Alcúdia 1442, el…
Odó I de França
Història
Rei de França (887-898) i comte de París.
Fill de Robert el Fort i d’Aelís de Tours Se sotmeté a Arnulf I de Germània, i aquest el deixà gaudir pacíficament del regne Derrotà els normands el 886 i el 888, quan havien atacat París, però fou derrotat per ells el 889 Hagué de lluitar contra diversos rivals i acabà pactant amb Carles el Simple, protegit també per Arnulf, i es repartí amb ell el regne el 897 Llavors li correspongueren els països entre el Sena, l’Atlàntic, la terra dels sarraïns i la Mediterrània, i per tant els comtats catalans, que inicialment havien oposat alguna reticència al seu reconeixement Es casà amb Teodrata i…
Josep Maria Galvan i Candela
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Es formà a l’escola de San Fernando, de Madrid, on residí des de nen, i manifestà aviat un caràcter molt independent Fou potser el darrer dels seguidors de Goya anteriors a la “resurrecció” impressionista, i com a pintor executà belles interpretacions a l’oli dels frescs de San Antonio de la Florida Participà a les exposicions nacionals de Madrid del 1864 i el 1866 És autor de La Mare de Déu Museo de Arte Moderno, Madrid, de Resurrecció de la filla de Jaire i d’algunes còpies de Goya Com a gravador demostrà una traça inigualada al seu temps a la península Ibèrica es distingí en l…
Unifred II de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (~960-980/81).
Fill primogènit de Ramon III i de Garsenda de Fesenzac Governà conjuntament amb els seus germans Arnau I, Isarn I i Toda I, i amb l’ajuda de la seva mare Garsenda, si bé ell exercí una mena de primacia en el grup Sembla que en el moment de la successió hi hagué un intent de rebellió, en el qual potser participaren el vicari de Sant Esteve del Mall, Ramió, i un tal Ezó, després castigats Unifred edificà l’església de Sant Esteve del Mall i la féu consagrar el 972 El 975, en unió dels seus germans, atorgà un precepte a Alaó, cenobi al qual dotà 973, 977, 979, féu restaurar i…
Sant Joan de Llacuna (Sant Salvador de Guardiola)
Art romànic
Aquest oratori es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, a la parròquia de Sant Sadurní de Salelles i al lloc anomenat Boadella No sabem res sobre la seva funció ni dependència potser va dependre del monestir de Santa Cecília de Montserrat El lloc de Boadella i l’oratori apareixen citats el 1084 en una donació feta al monestir de Santa Cecília de Montserrat d’un alou situat al comtat de Manresa a la Boadella, junt a l’oratori de Sant Joan que diuen Llacuna Lacuna El 1120 es documenta de nou el lloc de Sant Joan de Llacuna El 1294 el lloc de Boadella era situat a la…
Castell de Sant Guim de la Plana
Art romànic
Aquest castell té una història molt desconeguda i confosa per la seva homonímia amb un altre castell segarrenc situat al sector de la comarca que va pertànyer al comtat de Manresa És molt probable que el primer esment del castell es trobi en el testament sacramental d’Ermengarda de l’any 1065, en el qual es féu donació al seu fill Ponç de tots els drets sobre el castell de Sancti Guilelmi i la dominicatura pertanyent a l’esmentat castell, de tal manera que aquest donés cada any a Santa Maria de la Seu d’Urgell, mentre visqués, dos mancusos per la lluminària A la segona meitat del segle XII es…
Sant Jaume de la Calçada (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
Les seves arrels són antigues Potser és l’església que s’esmenta en el testament de Pere de Vilafranca del 1187, en el qual es deixen 2 morabatins a Sant Jaume Era situada prop de l’església de Sant Pere Apòstol, al peu del camí ral Quan fou visitada pel doctor Moliner el 1675, hi havia fundat un benefici sota l’advocació de sant Jaume Apòstol, procedent del patronat de la senyora Teresa d’Aiguaviva i Pomar de la quadra de Savall, terme de Subirats, de què era posseïdor el rector de Subirats Aquest visitador esmentat, a causa del deplorable estat en què es trobava la capella,…
Castell de Castellmós (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
Aquesta torre o castell és en realitat un gran desconegut, tot i que la seva primera referència és de l’any 956 Era inclòs dins el terme del castell d’Olèrdola, tal com constaten diversos documents del segle XI En una de les afrontacions de la torre Dela de l’any 1066 apareix esmentat precisament Castellmós Hom pensa que aquest topònim ha de tenir l’origen en un nom personal, potser en el de la persona que el feu aixecar Tenia una capella dedicada a sant Jaume, avui desapareguda com el castell La localització d’ambdues construccions és problemàtica Hom creu que es trobaven a la…
Jaume Ferrer
Història
Història del dret
Polític i jurista.
Amb altres agents del patrimoni reial, com Pere de Besalú, actuava pel Pallars, el 1477, amb els pagesos, en profit del rei i contra els interessos del comte Arnau Roger IV El 1462, amb els notaris Jaume Serrolí i Miquel Ombert, incità els pagesos a la rebellió, seguint les consignes de la reina Joana Enríquez a la cort del 1448 se li incoà un procés i posteriorment fou posat al seu cap com al de Verntallat el preu de 150 florins Joan II li tingué sempre una especial estima, en contra de la generalitat Potser fou fill del seu homònim Jaume Ferrer , cèlebre advocat dels remences…
Gabriel Brasó i Tulla

Gabriel Brasó i Tulla
© Fototeca.cat
Cristianisme
Abat benedictí.
Prevere diocesà 1935, prengué l’hàbit monàstic a Montserrat 1941 Es llicencià en teologia i en arqueologia cristiana a Roma De tornada a Montserrat, fou nomenat prior 1949 i elegit abat coadjutor 1961 d’Aureli M Escarré, càrrec que conservà fins el 1966, que fou designat abat president de la congregació benedictina de Subiaco El 1969 predicà el recés anual al papa Pau VI i a la cúria romana, que fou publicat després amb el títol Il sacerdozio cristiano Malalt de mort, el 1977 es retirà a Montserrat Bé que potser d’una forma poc coneguda externament, en alguns moments difícils…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina