Pont Vell de Guardiola de Berguedà

Situació

Una vista de la cara meridional del pont, situat damunt el riu Llobregat.

J. Bolòs

Damunt el riu Llobregat hi ha un pont, molt a prop de la confluència d’aquest riu amb la riera de Saldes o d’Eina, gairebé sota el castell de Guardiola. Aquest pont figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781: x 06,8 — y 74,6 (31 TDG 068746).

Anant des de Berga cap a Guardiola de Berguedà, trobem aquest pont uns 2 km abans d’arribar a aquesta darrera població, a mà dreta, al mateix nivell de la carretera.

Història

A l’alta edat mitjana hi havia una via de comunicació que resseguia el riu Llobregat i unia el baix Berguedà amb les valls de Lillet i de Bagà i amb la Cerdanya; aquesta via la trobem documentada, per exemple, a l’acta de consagració de Sant Climent de Vallcebre, de vers l’any 1040. L’existència d’aquesta via important feu que es bastissin diversos ponts al llarg d’aquest riu: un d’ells és aquest proper al castell de Guardiola, un altre és el del Far...

Pont

Aquest pont té dues arcades: l’una és la central, amb una alçada d’uns 9 m; l’altra és secundària, força menys gran i situada a ponent de la primera, amb una alçada d’uns 5, 5 m. A cadascun dels extrems hi ha encara dues petites arcades més, amb una alçada de poc més d’1,5 m, en relació amb unes obertures una mica elevades, fetes al costat de les dues arcades principals i destinades, evidentment, a evitar les parets massisses, perilloses en cas d’una forta riuada.

La construcció té una longitud total de 31,1 m i una amplada d’uns 3,25 m. L’aigua s’escorre, normalment, uns 11 m per sota del nivell superior del pont.

Els carreus utilitzats en aquest pont són escalabornats, però no gaire treballats. Les dovelles dels arcs són lloses poc treballades, col·locades més o menys verticalment i no gaire gruixudes, i més estretes —potser a causa del tipus de pedra— que les que trobem, per exemple, al proper pont d’Alfar, situat riu avall.

Cap tipus de cornisa corona els muntants de les arcades, contràriament a allò que trobem normalment en ponts més tardans. Aquesta construcció sembla d’època romànica, potser és del final del segle XI o principi del XII. La part superior —bàsicament la zona de les baranes— fou reconstruïda més modernament.