Resultats de la cerca
Es mostren 2129 resultats
khàzar
Història
Dit de l’individu d’un poble d’origen incert que formà un imperi (s VI) entre les mars d’Azov i Càspia i els rius Volga i Don.
Després d’enfrontar-se als musulmans 661-730, el Caucas romangué com a límit d’ambdós imperis Amb capital a Itil, reberen el vassallatge de diverses tribus eslaves i mantingueren excellents relacions amb l’imperi Bizantí Enfrontats als russos presa d’Itil, 969, Vladimir sotmeté els khàzars 1016 al domini bizantí Els khàzars, que probablement parlaven una llengua turca, foren cristianitzats 860 per Ciril de Tessalònica abans, el 740, un dels seus caps havia abraçat el judaisme Aquest fet, que tingué molt ressò en el sefardisme, produí una pretesa correspondència ~950 entre Hasday…
Sébastien de Pontault
Història
Militar
Enginyer i militar francès.
Senyor de Beaulieu Fou mariscal de camp i primer enginyer de Lluís XIV de França És considerat el creador de la topografia militar Dibuixava els plànols del terreny i de les fortificacions dels camps de batalla La seva obra és coneguda amb el nom Grand Beaulieu — que acabà la seva neboda — i inclou totes les operacions militars de Lluís XIV des de Rocroi a la presa de Namur 1643-92 Les glorieuses conquêtes de Louis le Grand 1646, que inclou làmines fetes per Pontault durant la guerra dels Segadors a Catalunya També publicà Plans, profils, vues 1643-47, on hi ha algunes vistes i…
Nādir Shāh
Història
Títol que prengué Nādr Kulī Beg, xa de Pèrsia (1736-47).
Militar al servei del safàvida Ṭahmāsq II, rebé el nom de Ṭahmāsq Kulī Khān tanmateix, quan Ṭahmāsq II signà la pau amb els otomans, Nādr l’obligà a abdicar 1732, i ell mateix s’emparà més tard del poder Reorganitzà l’exèrcit i creà una armada a la Càspia Envaí l’Índia —presa de Ghaznī, de Kabul i de Peshawar 1738 i de Lahore 1739—, però renuncià a deposar-ne el Gran Mogol s’emparà també de l’Afganistan, fixà l’Oxus com a frontera al NE i lluità, amb èxit, contra els turcs, bé que fracassà en l’intent d’unificar religiosament el país El descontentament de la població, obligada…
Bertran I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (1096-1105) i de molts altres feus.
Era fill de Ramon IV, el qual, en marxar amb la primera croada a Terra Santa, li deixà el comtat 1096, que defensà, ajudat pel seu cosí Guillem II de Cerdanya, contra Guillem IX de Poitiers, duc d’Aquitània 1098 Collaborà amb Bernat Ató, vescomte de Besiers, en la presa de Carcassona A la mort del seu pare 1105, el seu germanastre Alfons Jordà fou reconegut com a comte de Tolosa Bertran se n'anà al Líban i pactà amb Guillem II, comte de Cerdanya, el repartiment del comtat del Líban que aquest retenia des del 1101 Ambdós conqueriren Trípoli el 1109 Guillem II fou mort, sembla, per…
Josep Barceló
Història
Dirigent obrer.
Capdavanter de l’associació de filadors de Barcelona, prengué part en la direcció de la primera vaga general de la darreria de març del 1854 i en l’anomenat conflicte de les selfactines de l’estiu de l’any següent En ésser restablerta la milícia nacional, en fou elegit capità Arribà a ésser el dirigent obrer més popular i més influent de Catalunya Per l’abril del 1855, en prendre el càrrec de capità general del Principat Juan Zapatero, fou detingut amb el pretext d’una suposada participació en el crim del mas de Sant Jaume d’Olesa de Montserrat, i fou injustament condemnat a mort Aquesta…
Jean de Saint-Blancat
Historiografia catalana
Historiador francès, també dit Samblancat.
Durant l’ocupació francesa del Rosselló el 1641, compongué, a Tolosa, un resum de la història dels comtes de Rosselló des del s VIII fins al 1493 Index comitum Ruscinonensium, auctore Ioanne Samblancat 1642 Les circumstàncies en què escriví l’induïren a remarcar la particularitat de l’estatut polític originari del Rosselló, part de l’antiga província Narbonense i sotmès als marquesos de Septimània També rebutjà la llegenda de la independència dels comtats catalans en temps de Guifré el Pelós Però Saint-Blancat no s’adherí a l’irredemptisme dels també occitans L Mesplède i P Caseneuve, sinó…
refugi Ernest Mallafré

Refugi Ernest Mallafré
Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi d’Espot (Pallars Sobirà).
També conegut com a refugi Sant Maurici, està dedicat a l’alpinista Ernest Mallafré, que morí el 1946 a causa d’una allau durant el descens del pic de Monestero És un edifici cedit per Endesa a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, que el gestiona com a refugi guardat des de l’any 1975 És al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al peu dels Encantats, en una zona boscosa propera a la presa de l’estany de Sant Maurici, a 1890 m d’altitud Forma part de la volta als nou refugis del parc coneguda amb el nom de Carros de Foc, i també es troba en la…
‘Umar I
Història
Nom amb què és conegut a l’Occident ‘Umar ibn al-Ḫaṭṭāb, segon califa musulmà (634-644), successor d’Abū Bakr.
Combaté inicialment l’islam, bé que després fou un eficaç collaborador de Mahoma i consolidà, sota el seu govern, l’expansió de l’islam Conquerí definitivament Síria batalla de Jarmuk, 636, Palestina presa de Jerusalem a Heracli el 638, l’Iraq batalla d’al-Qādisiya i fundació dels campaments militars de Bàssora i Kūfa, l’Iran batalla de Nihāwand, 641, Egipte campanya d’'Amr ibn al-'As, entrada a Alexandria el 642 i fundació d’al-Fusṭāṭ, bé que conservà l’antiga administració bizantina Organitzà el vast imperi, fou el primer a prendre el títol d' amīr al-mu’mīnīn ‘emir dels…
Jurij Valentinovic Trifonov
Literatura
Novel·lista soviètic.
És un dels més coneguts a l’Occident a causa del seu inconformisme Estudià a l’Institut Gor'kij de Literatura La seva primera novella Studenty ‘Estudiants’, 1950, guanyà el premi Stalin el 1951 Treballà també com a periodista i aquesta professió donà el tema de la novella Utolaja žaždu ‘Apagant la set’, 1963, sobre la construcció del canal del Karakum La major part de la seva obra durant els anys seixanta fou publicada en la revista Novij Mir Les seves darreres novelles Obmèn ‘El bescanvi’, 1969, Predvaritel’nje rezultaty ‘Resultats preliminars’, 1970, Dolgoje pošcǎnje ‘El llarg…
Ramon Alabern i Moles
Disseny i arts gràfiques
Gravador i daguerreotipista.
Germà del gravador Pau Alabern i Moles Viatjà a París per especialitzar-se en el gravat cartogràfic A la capital francesa aprengué a fer daguerreotips 1839, i fou l’encarregat de realitzar la primera vista fotogràfica a l’Estat espanyol 10 de novembre de 1839 L’esdeveniment fou promogut pel científic i polític liberal Pere Felip Monlau i Roca, que proposà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona l’adquisició de la càmera que el mateix Ramon Alabern i Moles havia portat de París La primera fotografia daguerreotip feta a Barcelona fou presa des d’un terrat, que encara…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina