Resultats de la cerca

Professor a l’escola de marina de Kronstadt 1883, el coneixement de les experiències de H Hertz l’estimulà a estudiar les ones electromagnètiques, a fi d’emprar-les per a la transmissió de senyals a distància Perfeccionà l’aparell de Branly i ideà l’antena El 1896 inventà, amb independència de G Marconi, el primer radioreceptor Estudià també l’electricitat atmosfèrica i el mateix 1896 construí un aparell per a enregistrar les descàrregues atmosfèriques, conegut com a indicador de tempestats El 1901 fou nomenat professor i el 1905 director de l’institut electrotècnic…

És coautor, amb Ernest Lluch, de L’economia del Baix Ebre 1967 i de L’economia a la regió de Tarragona , i també, de La població catalana , publicat com a apèndix de l’edició catalana de La població 1964 d’Alfred Sauvy Collaborà en l’obra collectiva Economia crítica Una perspectiva catalana 1972

Basant-se en el diferent gruix anual dels llims i les argiles glacials varves establí una cronologia geològica, per la qual cosa és considerat un dels creadors de la geocronologia

A més d’estudis i d’edicions de texts jurídics i de dos volums sobre L’età feudale 1955, investigà els orígens dels Usatges de Barcelona 1957-59, que cregué reunits, i en gran part redactats, a partir del regnat de Ramon Berenguer IV

La seva evolució intellectual, marcada successivament per l’influx de Plató, Descartes i Kant, descriu una mena d’arc que va del pol objectiu al pol subjectiu de la consciència La seva primera obra, Logische Untersuchungen ‘Investigacions lògiques’, 1900-01, es caracteritza pel descobriment i la descripció del contingut ideal del coneixement les “essències” de les coses A Ideen zu einer reinen Phänomenologie und phänomenologische Philosophie ‘Idees relatives a una fenomenologia pura i a una filosofia fenomenològica’, 1913, Formale und transzendentale Logik ‘Lògica formal i transcendental’,…

Vida S’inicià en la música al Conservatori de Madrid amb Jesús Monasterio, i després amplià la seva formació al Conservatori de Brusselles, on estudià violí i composició Posteriorment, estudià a Berlín, i a la meitat de la dècada dels anys vuitanta fou nomenat professor del Conservatori d’Hamburg El 1889 guanyà una plaça com a violinista a l’Orquestra de Glasgow, lloc que combinà amb actuacions amb l’Orquestra Simfònica de Boston i la Filharmònica de Berlín Entre el 1894 i el 1916 fou professor de violí del Royal College of Music de Londres De retorn a Madrid, inicià la seva…

Féu els seus estudis artístics a l’Acadèmia Fortuny, a Reus, amb el mestre Ramon Casals i Vernis A Barcelona, fou amic de Rafael Llimona, del qual rebé consell artístic Emigrà, el 1908, a Buenos de Aires, i, després d’una curta temporada, s’establí a Rosario, on installà el primer taller de vitralls Fou professor d’art a l’Associació de Foment de Belles Arts 1929, organitzador dels cursos de dibuix i professor a l’Ateneu Popular 1913 Aquesta darrera institució el comissionà, el 1916, per estudiar mètodes i funcionament de les associacions culturals espanyoles També…

Es llicencià a la Universitat de Barcelona l’any 1952 i es doctorà el 1960 amb una tesi sobre insuficiència renal aguda Després de treballar uns quants anys d’internista a l' Hospital Clínic 1958-63, en què també fou cap dels serveis d’urgència, s’especialitzà en l’estudi i el tractament de les malalties renals, dels quals fou un pioner a Catalunya i a l’Estat espanyol Posteriorment amplià estudis amb estades a París i Lió a la dècada dels anys seixanta i, especialment, a la Clínica Mayo de Rochester EUA, entre el 1967 i el 1978 Mentrestant, desenvolupà tota la seva carrera assistencial a l’…