Resultats de la cerca
Es mostren 34898 resultats
subsistència
Filosofia
Cristianisme
Terme escolàstic, de significat no sempre precís, que designa aquella qualitat d’un ens o d’una essència en virtut de la qual aquests no necessiten d’un altre per a ésser el que són.
Traducció del terme grec hypóstasis , la subsistència no sols és pròpia de les substàncies de les quals les substàncies completes són perfectament subsistents , mentre que les substàncies incompletes —com l’ànima i el cos humà— només són imperfectament subsistents , ans també és pròpia dels gèneres i de les espècies
himne
Música
Els himnes nacionals són cants, marxes o altres peces vocals o instrumentals que un estat o una nació declaren oficials per a ser interpretats en determinades ocasions solemnes.
Cal cercar-ne probablement l’origen en el God save the King de ThA Arne 1745, que esdevingué molt popular a Anglaterra, on s’associà a qualsevol acte solemne relacionat amb la monarquia En alguns casos, foren cants patriòtics populars que adquiriren aquesta categoria, com La Marsellesa 1792 a França o La Brabançonne 1830 a Bèlgica A Catalunya, des del final del segle XIX es feren versions d' Els Segadors Milà i Fontanals, 1882 F Alió, 1892 E Guanyavents, 1899, himne que esdevingué oficiós amb l’adveniment de la Generalitat de Catalunya 1931, i oficial, el 1993 El més freqüent, però, és que…
música electrònica
Electrònica i informàtica
Física
Tècnica de composició creada a Colònia (~1950) en la qual la principal font sonora són els generadors elèctrics.
El compositor pot actuar directament sobre la matèria primera de les seves obres i construir composicions d’organització musical rigorosa En algunes obres, hom utilitza sons produïts exclusivament per aparells electroacústics, mentre que en d’altres, més afins a la música concreta concret 6, hom combina i manipula diversos sons naturals o instrumentals prèviament enregistrats en cinta també és freqüent una combinació d’ambdós procediments Els sons generats electrònicament poden anar des de l' ona sinusoidal el so musical més pur fins a la màxima complexitat del so blanc so compacte que abraça…
aigües interiors
Transports
Espais marítims situats entre les concavitats de la costa que, a causa de llur configuració i amplària relativament petita, són considerades dintre una mateixa línia de costa.
Aquesta consideració és aplicada, també, als espais marítims entre les illes i els illots propers i als ports L’existència de les aigües anteriors incrementa l’extensió de la mar territorial pel fet que hom comença a mesurar aquestes des de la línia imaginària de costa Pel que fa als rius es consideren aigües interiors els espais que són via d’accés o ports interiors que tenen servei de navegació marítima
distribució
Matemàtiques
Conjunt de dades o valors les freqüències dels quals són indicades per mitjà dels tants per cent en què es presenten o bé de forma absoluta, segons una escala predeterminada.
Dins l’estadística teòrica aquests valors són associats a probabilitats, la distribució de les quals és estudiada mitjançant la funció de distribució
carta del temps

Exemple de mapa del temps de superfície
Meteorologia
Qualsevol carta o mapa en els quals són representades les dades i les anàlisis que descriuen l’estat de l’atmosfera sobre una gran àrea per a un instant determinat.
Les més importants són les cartes de superfície , les quals representen la distribució de la pressió a nivell del mar cartes isobàriques i, per tant, les posicions de les àrees d’altes pressions i de baixes pressions i la posició i la natura dels fronts i les masses d’aire, i les cartes de pressió constant o cartes de nivell superior , que contenen gràfics de dades i anàlisis de distribució de factors tals com l’alçada de la superfície, el vent, la temperatura i la humitat Entre les cartes auxiliars cal destacar les cartes de gruix , que representen el gruix d’un cert estat físicament…
tètol

Tètol de Hudson
Corel
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de bec i potes llargs, que comprèn quatre espècies, dues de les quals són pròpies d’Europa.
El tètol cuanegre o daguet Llimosa fa 40 cm i té el cap, el coll i el pit de color castany rogenc, les parts inferiors blanques amb franges negrenques i l’extrem de la cua negre A l’hivern, les parts superiors són de color gris fosc, i les inferiors, blanc grisenc Habita a l’oest de Sibèria i al nord d’Europa, llevat d’Escandinàvia, i hiverna a la Mediterrània i al nord d’Àfrica És comú, a l’hivern, a les zones d’aiguamolls dels Països Catalans i ha niat a l’illa de Buda El tètol cuabarrat Llapponica fa 38 cm i és més rogenc, té franges negres i blanques a la cua i el bec és…
tipografia
Disseny i arts gràfiques
Procediment d’impressió amb formes que contenen, en relleu, els tipus i els gravats que, després de tintats, són aplicats a pressió damunt el paper.
Les operacions que hom pot distingir en la impressió tipogràfica són la composició , manual o mecànica, el tiratge de proves , la correcció de proves , la correcció tipogràfica, l' obtenció de clixés per fotogravat, la compaginació , la imposició de la forma , el tiratge de segones proves , la segona correcció de proves , la segona correcció tipogràfica , la regulació del tintatge i el tiratge Per al tiratge hom pot emprar premses planes, planocilíndriques o cilíndriques Malgrat la rapidesa i els preus competitius d’altres procediments d’impressió, especialment de l’òfset, la tipografia…
convenció
Dret internacional
Nom genèric amb què són comunament coneguts els actes jurídics internacionals, entre dos o més estats, que estableixen acords sobre normes jurídiques o que regulen importants interessos col·lectius.
En són exemples la convenció de Ginebra del 1863 per la qual fou creada la Creu Roja, la de Berna del 1874 sobre la fundació de la Unió Postal General, la de la Haia del 1907 relativa al dret de guerra i la de Ginebra del 1949 per a la protecció de les persones civils en temps de guerra
domini públic
Dret administratiu
Règim especial de propietat al qual són sotmesos determinats béns pertanyents a persones de dret públic en funció de llur afectació a l’ús general o a un servei públic.
Són constitucionalment béns de domini públic la zona marítima-terrestre, les platges, la mar territorial i els recursos naturals de la zona econòmica i de la plataforma continental
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina