Resultats de la cerca
Es mostren 2416 resultats
Devotio Moderna
Escola espiritual creada als Països Baixos a la fi del s XIV, amb unes certes influències de la mística germànica i neerlandesa i de l’escola franciscana, però més intimista i personalista.
El desig d’atreure els laics i la gent senzilla a la contemplació emmenà a la sistematització de l’oració metòdica Geert Groote Deventer, Països Baixos 1340 — 1384 creà els germans i les germanes de la vida comuna, organitzats en beguinatges, i el seu deixeble Florens Radewijns, els canonges regulars de Windesheim Des del s XV, tots es dedicaren també a l’ensenyament Partint del De quattuor generibus meditationum sive contemplationum de Groote, els de Windesheim desenvoluparen el corrent intimista Tomàs de Kempis i el corrent metòdic, sobretot en el Rosetum exercitiorum spiritualium del…
Padró
Família d’artistes d’origen manresà.
Els primers Padró documentats són els germans Jaume Padró i Cots i Miquel Padró i Cots Viladecavalls de Calders, Moianès 1731 — Manresa, Bages 1802, fuster i arquitecte, que el 1781 féu els plans d’un pont sobre el Cardener Fill de Jaume fou Tomàs Padró i Marot Manresa, Bages 1778 — 1827, escultor, autor d’un retaule per al santuari de Joncadella 1807 i de diverses imatges de la capella del Sant Misteri 1810, de Sant Pere Gros de Cervera i de Sant Joan d’En Coll, a Manresa Aquest fou pare de Ramon Padró i Pijoan , fills del qual foren Tomàs Padró i Pedret i Ramon Padró i Pedret Jaume Padró i…
Pere Roio
Cronologia
Història
Historiografia catalana
Cronista.
Fou ordenat de sacerdot el 1610, beneficiat de la parròquia de Sant Tomàs de València i vicari de l’església de Sant Miquel d’Ontinyent Deixà, manuscrit i inèdit, un volum on descriví cinc dels esdeveniments del seu temps Els més interessants devien ser l’erecció a València de l’Acadèmia de Nostra Senyora de la Sapiència el 1606 en català, Memòria de lo que es practicà, any 1606, en la erecció de la Acadèmia de Nostra Senyora de la Sapiència l’expulsió dels moriscos el 1609 Breve y compendiosa relación de la expulsión de los moriscos de toda España y particularmente del reyno de Valencia,…
, ,
Amadeu IV de Savoia
Història
Comte de Savoia (1233-263), fill de Tomàs I, a qui succeí, i de Beatriu-Margarida de Ginebra.
Prestà suport a l’emperador Frederic II en la lluita amb el papat i guerrejà contra la ciutat llombarda d’Alessandria Aquesta opció li permeté d’estendre els seus dominis ocupà Bard 1241 a la Vall d’Aosta i Rívoli 1247 Mort l’emperador, abandonà el partit gibellí 1252 davant l’amenaça d’excomunió i interdicció d’Innocenci IV
Primers segells de correus de l’Estat espanyol
Bartomeu-Tomàs Coromina i Subirà, gravador i calcògraf, grava els primers segells de correus de l’Estat espanyol
son Taixequet
Possessió del municipi de Llucmajor (Mallorca), al S de la ciutat.
Fou propietat, fins al començament del segle XX, de la família Tomàs de Taixequet , esmentada ja el 1317
cadena
Bíblia
Sistema de comentari bíblic que consisteix a explicar cada verset reunint les frases dels Pares de l’Església, sobretot de les escoles d’Alexandria i d’Antioquia, que hi fan referència.
Començà al segle V i es feu cèlebre la Catena aurea in quattuor Evangelia de Tomàs d’Aquino
Literatura i Arts de les Balears Acadèmia de Ciències Naturals i Exactes
Institució creada a Palma, Mallorca, l’any 1845 que no tingué continuïtat.
Entre els seus membres figurà Tomàs Aguiló El seu primer president fou el comte de Santa Maria de Formiguera
Finalitzada la construcció del palau de la Llotja
Finalitza la construcció del palau de la Llotja, edifici protoneoclàssic, construït per Joan Soler Faneca i el seu fill Tomàs
La Dulzaina
Revista setmanal, en castellà, de literatura, política i costums apareguda a Palma (Mallorca) del 18 d’octubre de 1868 al 25 d’abril de 1869.
Hi collaboraren Gabriel Maura Fermin, Al-Majori , Tomàs Forteza Ximelis , Bartomeu Ferrà Aliatar , Pere d’A Penya i Margalida Caimari